El Winterthur FC Barcelona va quedar-se a les portes de disputar la segona Final a Quatre consecutiva. En els quarts de final, el Barça va caure eliminat davant l’Unicaja de Màlaga, al tercer partit.
En una eliminatòria al millor de tres partits, el factor camp va ser determinant i el passi a la
Final a Quatre es va decidir en el tercer partit (67-64) al Martín Carpena de Màlaga, on un triple
de Pepe Sánchez va sentenciar el conjunt de Dusko Ivanovic.
Sense Daniel Santiago (operat el dia anterior a Barcelona per una lesió a l’ull) - un
puntal en el joc interior dels malaguenys- els blaugranes esperaven respirar una mica i aprofitar i
potenciar els elements que tenien a favor. Però va ser el joc exterior de l’Unicaja el que va
definir l’eliminatòria.
El partit va ser una autèntica final. Els blaugranes van anar gairebé
sempre a remolc dels de Màlaga. Però les diferències sempre van ser mínimes. Els de Sergio Scariolo
van dominar el primer quart per 21-18. Al descans, els malaguenys guanyaven de sis punts però el
matx oferia un estira i arronsa constant que va acabar al descans de la banda local (38-32). A la
represa els blaugranes van millorar el seu atac, tot i que encara es patia en defensa. Els tirs de
Cabezas, Sánchez, Brown i fins i tot d’un teòric interior com és Tusek van posar en alerta
els d’Ivanovic. Amb un 48-44 s’obria el darrer quart. El Barça va aconseguir capgirar
el marcador millorant la defensa i tenint la sort de cara en atac. Una entrada d’Ukic va
col•locar el 51-52 i posteriorment el 51-56, màxima diferència a favor del Barça. A partir
d’aquest moment fins al final, el Winterthur i l’Unicaja van alternar cistelles. Fins
que va arribar el triple de Pepe Sánchez que va tancar el partit i va fer viatjar cap a Moscou
l’Unicaja en detriment del Barça.
Abans d'aquest partit decisiu, el Barça havia superat dues lliguetes per classificar-se entre
els vuit millors equips d’Europa. Enquadrat en el grup C, va iniciar la competició amb 5
victòries consecutives. Finalment va finalitzar segon amb un balanç de 9 victòries i 5 derrotes,
per darrera el CSKA Moscú (13-1). Un cop classificats pel Top16, els blaugranes, enquadrats en el
grup F, van tornar a quedar segons i així van assegurar una plaça pels quarts de final de la màxima
competició europea. Amb un balanç de 4 victòries i 2 derrotes, el Barça va quedar per darrera el
Panathinaikòs (5-1), equip que finalment s’acabaria proclamant campió de l’Eurolliga.
Navarro, segon màxim anotador de l'Eurolliga
En el còmput global del torneig, Joan Carles Navarro va ser segon a la llista
d’anotació de tota la competició, amb 16.8 punts de mitjana, seguit, al Barça, pel base Jaka
Lakovic (10.3) i Gianluca Basile (9.6). Precisament els tres jugadors van ser els que van disputar
més minuts a la competició, sent Navarro el líder amb 28’ 34’’ de mitjana.
Navarro (16.9) i Jordi Trias (13.3) van ser els jugadors que van sumar més valoració de
l’equip.
A sota els taulells, el màxim rebotejador blaugrana va ser Trias, capturant 5.2 rebots de
mitjana. El van seguir Denis Marconato i Michalis Kakiouzis amb 4.1 rebots per partit. Al mateix
temps, Fran Vázquez va ser el màxim taponador blaugrana i va quedar tercer en la llista global de
tota la competició amb 1.17 taps de mitjana.