La retirada de la samarreta de Roberto Dueñas ja és part de la història del FC Barcelona. L’homenatge a un dels grans de la secció de bàsquet blaugrana va omplir el Palau d’emotivitat i de moments per al record.
L’ambient al Palau; els amics a la Llotja; els familiars a peu de pista; els castellers
aixecant una samarreta amb el seu número en muntar el castell; milers de persones dempeus
aplaudint-lo; el micròfon a la mà sent el centre d’atenció; un únic focus il•luminant,
a la part alta del Palau, la seva samarreta; ser història del Barça al costat d’Epi,
Solozábal i Jiménez; els seus nebots fent-li un regal davant de tot el Palau; la pilota signada
pels jugadors de l’AXA Barça; la volta d’honor al Palau seguit pels jugadors infantils
del FC Barcelona; i la victòria del Barça. Aquí hi ha dotze moments que Roberto Dueñas podria
guardar en el seu record d’aquest homenatge ben merescut al “gegant” blaugrana.
Però segur que en guardarà molts més.
La Llotja, plena a vessar
Roberto Dueñas ocupava la part central de la Llotja, al costat del president, Joan Laporta.
El pivot madrileny es devia sentir, de ben segur, com a casa, ja que estava molt ben acompanyat.
Els directius Jaume Ferrer, Marc Ingla, Clàudia Vives-Fierro i Jacint Borràs; el responsable de les
seccions professionals, Francesc Solanellas; el president de l’ACB, Eduard Portela, i el
delegat d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, Pere Alcober, són moltes de les
personalitats que van ocupar la Llotja del Palau.
I no hi podien faltar els exjugadors de bàsquet. Juan Antonio San Epifanio, Andrés Jiménez,
Rafael Jofresa, Ferran Martínez, Manel Bosch, Quique Andreu, Nacho Rodríguez i Agustí Cuesta.
A l’alçada dels castellers
Quan faltava 1 minut i 56 segons per a la conclusió del segon quart del
partit entre l’AXA Barça i l’Alta Gestión Fuenlabrada, els dos clubs en la vida de
Dueñas, Bob va abandonar la Llotja guiat per Manolo Flores. Amb un somriure, l’exjugador
blaugrana buscava la complicitat dels seus amics i companys davant l’arribada d’un dels
moments més especials de la seva vida.
Va arribar el descans, i les llums del Palau es van apagar. En aquell moment van fer aparició
quatre grups de castellers, que es van aixecar i van superar l’alçada dels 2,21 metres de
Roberto Dueñas. Un cop format el castell, cada enxaneta va treure una samarreta amb el 12.
El Palau, dempeus
I, per fi, va arribar el gran moment. El periodista Víctor Lavagnini va ser
l’encarregat de presentar l’homenatge. Quan va pronunciar el nom de Roberto Dueñas un
Palau dempeus es va fondre en un llarg aplaudiment. Ja sobre la pista, l’exjugador blaugrana
va rebre un ram de flors i una pilota de bàsquet signada pels jugadors de l’AXA Barça i també
pels de l’Alta Gestión Fuenlabrada.
Paraules tenyides de sentiment
Amb el micròfon a la mà i tots els ulls mirant-lo atentament, Dueñas no va
poder fer res més que donar les gràcies. Als entrenadors, als companys, a la família i, és clar, a
l’afició: “Gràcies de tot cor a tots vosaltres per estimar-me sempre. Crec que mai
podré retornar-vos tot el que m’heu donat”, confessava. Roberto Dueñas va reconèixer
també: “Haver jugat al Palau ha estat el millor privilegi que he tingut. Veure la meva
samarreta posada al costat de la de Nacho, Epi i Jiménez és un orgull i m’omple de
felicitat.” L’acte va concloure amb una volta d’honor al Palau Blaugrana seguit
dels jugadors de l’infantil de l’AXA FC Barcelona.