L’AXA FC Barcelona va arribar als quarts de final de l’Eurolliga. A Tel Aviv els blaugranes no van poder superar el partit de desempat amb el Maccabi Elite i es van quedar a les portes de la Final a Quatre.
L’Eurolliga de la temporada 2007/08 va confirmar el FC Barcelona entre els millors equips del
continent. L’equip blaugrana va arribar fins als quarts de final, l'última fase abans de la
Final a Quatre. Amb conjunts de la talla del CSKA de Moscou, el Montepaschi de Siena, el Partizan,
l’Olympiacos, el Fenerbahçe, el Maccabi i el TAU, el FC Barcelona consolidava el seu estatus
entre les vuit millors plantilles europees.
Una bona arrencada
La primera fase de la Lliga europea va ser relativament còmoda. El primer equip de bàsquet
tancava aquest tram amb un balanç de 9-5. Tot i perdre a la primera jornada a la pista del Partizan
– a posteriori es va comprovar com un dels grans ‘outsiders’ de la temporada
–, els blaugranes van aconseguir la classificació per a la segona ronda quatre jornades abans
de finalitzar-la.
L’emoció al Top 16
El Top 16 va encetar-se amb el rerefons de la
destitució de Dusko Ivanovic poques hores abans del debut de l’equip a la segona lligueta.
Els jugadors van centrar-se de ple en el partit i es va aconseguir el triomf contra l’Unicaja
per dos punts (64-62). Finalment, aquest marcador va ser clau per definir la classificació de
l’equip als quarts de final.
El moment més crític va arribar a la penúltima jornada. L’AXA Barça va caure a Roma per
68-63, un partit que es podia haver guanyat i això hauria permès assegurar definitivament
l’accés als quarts de final.
Tot s’havia de decidir al Palau contra el CSKA. El Barça depenia d’ell mateix: la
victòria els classificava sense haver de dependre d’altres resultats. I els blaugranes ho van
fer. El suport del Palau va ser indispensable per avançar un pas més a Europa (64-62).
El factor pista, clau
L’encreuament de quarts de final no va ser fàcil. El Maccabi de Tel Aviv, un dels grans
aspirants a regnar a Europa, comptava amb el factor pista a favor per haver acabat líder del grup F
mentre que els blaugranes van ser segons del grup G.
Al Nokia Arena els blaugranes van tenir a l’abast la possibilitat de sorprendre i poder
capgirar el factor pista. La igualtat va ser màxima fins al darrer període (57-57 després de 30
minuts). El Barça va prémer en defensa però el Maccabi no es va quedar enrere. Els locals van obrir
un parcial de vuit punts al seu favor quan faltaven menys de quatre minuts del final. Els
blaugranes van retallar el marge, però les darreres accions dels de Tel Aviv van tancar el marcador
amb un 81-75.
Al Palau Blaugrana el cara o creu pel Barça va
ser una altra demostració de fidelitat de l’afició. Amb un Gianluca Basile excepcional (31
punts) i la col•laboració de tot l’equip, els de Xavi Pascual van anar definint el
resultat de mica en mica. El FC Barcelona va acabar forçant el desempat (83-74).
El tercer enfrontament entre el Barça i el Maccabi va tenir tots els ingredients d’una
gran final: incertesa, bon joc i màxima intensitat. El Maccabi es va fer fort a la seva pista. Amb
un ple a vessar, els israelians van aprofitar-se de tots els elements per pressionar. Amb el públic
molt a sobre del joc, el Maccabi es va motivar. Al Barça li va caler una mica més de
tranquil•litat per posar contra les cordes els de Tel Aviv. El partit va acabar amb un
resultat de 88-75 i la impossibilitat blaugrana de ser a la Final a Quatre.