El creixement de l’equip a la Lliga ACB va anar paral•lel al desenvolupament de la temporada. Assolint el màxim potencial al play-off, l’AXA Barça no va poder superar el TAU Ceràmica.
La primera volta de la temporada va tenir moments brillants. El clàssic contra el Reial Madrid al
Palau va encoratjar l’equip i l’afició. Els blaugranes van guanyar el Madrid per 84-65
per segona vegada a la temporada. La primera havia estat unes setmanes abans a l’Eurolliga.
El conjunt dirigit per Dusko Ivanovic es mantenia a les primers places de l’ACB, tot i
haver patit alguna ensopegada. Els blaugranes van superar el primer tram de la campanya entre la
tercera i la quarta plaça, malgrat que després d’haver-se disputat les 17 jornades que
classifiquen els equips per la Copa del Rei el Barça va acabar cinquè, fet que impossibilitava que
fos cap de sèrie pel torneig del KO. Amb un triple empat amb DKV Joventut i TAU, els blaugranes
sortien perjudicats.
La segona volta, en ascens
Després de la Copa, amb Xavi Pascual com a entrenador de l’equip, l’AXA Barça va
incrementar el ritme però també va perdre cinc partits. La primera va ser contra el Kalise Gran
Canària, en un partit marcat pels problemes de cor de Mario Kasun. Un altre moment crític va ser la
derrota contra el Cajasol al Palau, el primer equip que aconseguia guanyar al Barça en la Lliga ACB
a la seva pista. Les altres tres derrotes van ser fora de casa, les dues últimes un cop ja estava
assegurada la tercera posició a l’ACB.
Uns play-off de nota
Amb un esglaó més aconseguit en el nivell de joc de l’equip, la màxima explosió es va
donar en el moment idoni: el play-off. El canvi de format – amb els quarts de final i les
semifinals al millor de tres partits– exigia un màxim d’esforç en un període de temps
molt concentrat.
L’eliminatòria contra l’iurbentia Bilbao va marcar un punt d’inflexió. I és
que el primer equip de bàsquet va ser capaç de resoldre amb un 2-0 els quarts de final (75-64 al
Palau i 83-92 al BEC) contra un equip que se li havia ennuegat durant tota la temporada.
El següent pas va ser encara més exigent. El DKV Joventut, segon
classificat de la fase regular i l’equip més en forma del campionat, es creuava en
l’òrbita barcelonista a les semifinals. Amb una demostració de bàsquet d’altíssim
nivell, el Barça va derrotar els badalonins al Pavelló Olímpic (90-93) i no va fallar al Palau
Blaugrana. El 85-71 final no va permetre cap discussió. L’AXA Barça va ser millor en tota
l’eliminatòria i obtenia la recompensa de classificar-se per a la següent edició de
l'Eurolliga, que depenia de superar el DKV Joventut a la classificació final o quedar com a primer
equip per sota de TAU, Unicaja i Reial Madrid, els tres equips que ja tenien assegurada la plaça
(per contracte, en el cas dels bascos i malaguenys, i per ser el líder de la fase regular, en el
cas del Madrid).
La final contra el TAU
Però tot just en el moment en què l’equip estava realitzant el seu millor joc, hi va
haver una davallada. Aquesta baixada va arribar en la final contra el TAU. Amb el factor pista a
favor, i en una sèrie al millor de cinc partits, els blaugranes no van respondre amb el mateix
nivell de bàsquet que havien desplegat durant el play-off, especialment al Palau. Els bascos van
guanyar la final amb un clar 3-0: 64-75, 74-78 i 76-61.