Després d’una temporada a les files dels Memphis Grizzlies de l’NBA, Juan Carlos Navarro va decidir acceptar l’oferta que li feia el Regal Barça per liderar un equip que necessitava tornar a guanyar títols.
Navarro, en les primeres rodes de premsa en el seu retorn a Barcelona, no es va cansar de repetir
que aceptaba el repte. Dit i fet.
I és que l’escorta de Sant Feliu de Llobregat va assumir ràpidament el nou rol a
l’equip i va ser, de principi a fi, el líder que li mancava a l’equip i el principal
responsable, juntament amb d’altres jugadors importants com Andersen, Vázquez o Ilyasova,
d’aquest 15è títol de Lliga en la història del bàsquet blaugrana, el seu cinquè a les files
barcelonistes. Ara, però, més que mai, com a principal protagonista.
Maduresa esportiva
Als seus 28 anys, Navarro va decidir tornar a casa. Amb la maduresa que li havia donat un any
complicat, però enriquidor, als Estats Units, ‘La Bomba’ volia tornar a activar-se al
Palau i així va ser. A banda de ser el millor anotador de l’equip a l’Eurolliga (14.7
punts) i a l’ACB (16 punts), Navarro també va ser el millor assistent (3.6 assistències a
l’Eurolliga i 4.8 a l’ACB) d’un Regal Barça que va saber acceptar a la perfecció
el nou rol de l’escorta.
El rei dels MVPs
Aquesta maduresa esportiva l’ha dut, a més, a conquerir tot tipus de guardons
individuals. Els més importants, sens dubte, són els premis d’MVP de la fase regular de
l’Eurolliga, guardó que li va ser entregat a Berlín en la gala oficial que la màxima
competició continental va fer a la Final a Quatre, i el d’MVP dels play-off de la Lliga ACB.
Els seus bons partits durant tota la fase regular de l’Eurolliga i la seva gran
aportació en els moments claus dels play-off al títol de l’ACB, especialment en la final
contra el TAU, van ser definitius a l’hora d’aconseguir el màxim guardó individual
d’un jugador en una final ACB. Navarro substituïa d’aquesta manera el nord-americà Pete
Mickeal.