Jaka Lakovic

Format en les categories inferiors de l’Slovan de Liubliana, clàssic referent de l’escola balcànica, Jaka Lakovic és considerat un dels millors bases del continent europeu.

La seva rapidesa i visió del joc són característiques de Lakovic que van fer que, amb tan sols 18 anys, arribés al primer equip de l’Slovan.

Després de guanyar-ho tot amb el Panathinaikos, l’eslovè va arribar al FC Barcelona al 2005. Amb el quadre blaugrana aspira a guanyar el títol que falta en el seu palmarès, l’Eurolliga. Aquest base de 185 centímetres és internacional absolut amb Eslovènia. L’èxit més sonat amb la selecció va ser l’any 2009, aconseguint la quarta posició en l’Europeu de Polònia, millor plaça en la història Eslovènia.

Abans, al 2006 el base va disputar a Japó per primera vegada a la història de la selecció un Mundial de Bàsquet.

Temporada 1998/99
Després de dos anys d’adaptació a la categoria sènior, el tercer any amb l’Slovan va ser per a Lakovic una temporada de grans números. El base eslovè va signar fins a 14,4 punts de mitjana amb un 57,7% en tirs de camp en els 30 partits disputats.

Temporada 1999/00
Després d’una temporada exemplar, els números de Lakovic van baixar lleugerament. Tot i que va disminuir el seu encert (45,8% respecte al 57,7% de la temporada anterior), va saber mantenir la barrera dels deu punts de mitjana i va començar a fer palesa la seva capacitat en el tir exterior (més del 41% d’efectivitat).

També va elevar fins a 61 el nombre d’assistències al llarg de la Lliga regular, quinze més que l’any anterior.

Temporada 2000/01
L’última temporada a Liubliana Jaka Lakovic va recuperar els números del primer any a l’equip eslovè. Amb 22 partits disputats, va encistellar una mitjana de 14,3 punts i va superar un any més el cinquanta per cent d’encert (53,1%). Amb aquest registre, Lakovic va deixar palès les ganes de fer un salt de qualitat en la seva carrera esportiva. El base tenia un objectiu: jugar l’Eurolliga.

Temporada 2001/02
A l’edat de 23 anys Jaka Lakovic va fitxar pel Novo Mesto, també a Eslovènia, on va jugar la seva millor temporada a la Lliga estatal. Tot i dedicar-hi només un any, els seus espectaculars números van deixar empremta a l’equip eslovè. Lakovic va signar a la temporada regular un 64% d’encert en tirs de camp i 17,6 punts de mitjana. Els números, però, no s’acabarien aquí. Un cop a l’Eurolliga va anotar la segona millor xifra de tota la història de la màxima competició europea contra el Reial Madrid, amb 38 punts. Dins el grup C, el Novo Mesto també es va trobar el Panathinaikos, equip que aviat es fixaria en les qualitats de Lakovic. L’equip grec, campió d’aquella edició de l’Eurolliga, no va passar per alt els números del base eslovè. I és que Lakovic va arribar als 20,9 punts per partit i un 53,7% en tirs de camp.

Temporada 2002/03
Amb el Panathinaikos, Jaka Lakovic va assolir el doblet grec: Copa i Lliga. La primera campanya a Grècia, l’eslovè va encistellar 9 punts de mitjana, amb un 52,2% d’encert en els 35 partits disputats a la fase regular. Un cop a Europa, tot i que el Panathinaikos no va passar del Top 16, va anotar 9,4 punts de mitjana en un 50% d’encert en triples.

Temporada 2003/04
El segon any a l’equip grec, Jaka Lakovic va portar el Panathinaikos a revalidar el títol de Lliga. L’eslovè va ser l’amo i senyor des de la línia de tir lliure, vorejant gairebé la perfecció amb un 92,6% d’encert en 100/108. En l’apartat d’anotació, va signar 11,6 punts per partit. Una vegada a l’Eurolliga, Lakovic va anotar 13,4 punts de mitjana i va mantenir el 55,7% d’encert en tirs de dos en els vint partits disputats.

Temporada 2004/05
Tres anys després del seu debut al Panathinaikos, Lakovic es va proclamar MVP. Una temporada més l’equip grec va assolir el doblet i Lakovic va ser protagonista tant a nivell estatal (firmant 13,6 punts de mitjana i un 57% d’encert en tirs de dos) i a Europa, on va ser nomenat membre del segon millor cinc inicial del campionat gràcies als 15,1 punts de mitjana en els 25 partits jugats.

Temporada 2005/06
L’últim any que Jaka Lakovic va jugar amb l’equip grec va seguir sumant títols en el seu palmarès. Lliga, Copa i l’MVP en aquesta última competició. En els 33 partits disputats, va anotar 12 punts de mitjana mentre que a Europa, amb un encert del 45% en tirs de dors, va firmar 14,4 punts de mitjana.

Temporada 2006/07
Tan bon punt va aterrar a Barcelona, Jaka Lakovic va esdevenir clau dins l’esquema blaugrana. La primera campanya a les files del FC Barcelona va ser el jugador que més minuts va disputar darrere de Juan Carlos Navarro. A l’ACB va signar 11 punts i 3 assistències de mitjana amb 11 punts de valoració, un registre que va superar al play-off: 12,4 punts, 3,8 assistències i 13,3 de valoració mitjana. A l’Eurolliga l’estadística va seguir la mateixa bona línia: 10,3 punts, 3,5 assistències i 11 punts de valoració mitjana.

Temporada 2007/08
Líder del quadre blaugrana, Lakovic va esdevenir peça fonamental aportant a la Lliga ACB una mitjana de 14 punts i 3 assistències per partit, amb una valoració mitjana de 13,6 punts. Números similars en els play-off, en què va fer 13,1 punts i 3 assistències de mitjana, a més dels 12,1 punts de valoració.

Temporada 2008/09
El base eslovè va ser un clar referent en la consecució del títol de l’ACB del FC Barcelona. Els vuit punts de mitjana a l’ACB s’han de valorar amb l’aportació global a l’equip i, sobretot, tenint en compte que va ser baixa durant dos mesos per un angifibroma nasofaringui, pel qual va haver de ser operat.

Un cop recuperat, el seu retorn a les pistes va ser molt encoratjador. De fet, va coincidir amb l’eliminatòria de quarts de final de l’Eurolliga en què el base eslovè va tenir un protagonisme molt especial, ja que va ser clau en el segon triomf blaugrana contra el Tau.

A la final de l’ACB contra el conjunt vitorià la vàlua del base es va posar de manifest. Tot plegat va ajudar a fer efectiva la renovació del jugador amb l’entitat barcelonista per dues temporades més.

Lakovic es va acostar als 10 punts per partit a l’Eurolliga, i es va quedar amb 8 de mitjana a l’ACB. El repartiment del joc queda ben palesa en les prop de tres assistències per partit que va donar. Quant a percentatges, la seguretat de Lakovic es demostra amb gairebé un 50% en tirs de dos punts, una mica més del 41% en triples a Europa però més del 65% a l’ACB i sent un dels jugadors que més garanties aporta des de la línia de personals, des de la qual va superar el 88%.

Selecció
Jaka Lakovic va començar formant part de la selecció eslovena en categories inferiors. L’any 1998 es va penjar la plata en el Campionat d’Europa sub-22 a Trapani (Itàlia) després de caure derrotat a la final davant Iugoslàvia.

Tres anys després, Lakovic va debutar a la selecció absoluta. Va ser en el Campionat Europeu d’Ankara 01 (Turquia), on la delegació eslovena va tenir un paper discret després d’aconseguir la quinzena posició.

En el següent Europeu, Lakovic va viatjar amb la selecció a Estocolm 03 (Suècia), ciutat on el conjunt estatal va millorar lleugerament escalant fins a la desena plaça en el Campionat.

L’any 2005 Eslovènia va fer un salt de qualitat i a Belgrad va escalar fins a la sisena posició de l’Europeu. Una meritòria plaça després de combatre amb les favorites França i Grècia. L’aportació de Lakovic, 12,8 punts i 4,2 rebots per partit al torneig, va ser un registre que el va enquadrar en el segon millor cinc inicial de la competició.

L’any 2006 va significar per a Lakovic i la seva selecció un abans i un després. A banda de classificar-se per primera vegada a la història per a un Mundial, al Japó, la selecció eslovena no va caure fins a vuitens de final davant Turquia. En aquesta primera participació, Lakovic va ser clau amb 11,7 punts per partit, un 51% d’encert en tirs de camp i un 60% en triples.

A l’Eurobàsquet d’Espanya, l’Eslovènia de Lakovic era una de les seleccions més potents del moment amb jugadors com Nesterovic o Smodis. El quadre eslovè només va caure contra Lituània (amb el referent de Jasikevicius) a la primera fase, però un cop a quarts de final els eslovens van perdre contra Grècia desaprofitant un avantatge de 12 punts a falta de dos minuts de la botzina final (63-62). Eslovènia va quedar fora de la lluita per les medalles en una edició en què Lakovic va liderar la seva selecció sumant fins a 14 punts.

Tot i partir amb un paper secundari, la preparació d'Eslovènia per a l'Europeu de Polònia va ser magistral. I durant la competició així ho va demostrar. El combinat dirigit per Jure Zdovc tenia a la pista a dos referents: Jaka Lakovic i Erazem Lorbek. La lesió que arrossegava el capità Matjaz Smodis va cedir tot el protagonisme el base i el pivot. I aquests no van decebre. De fet, Eslovènia va aconseguir la quarta posició, una classificació històrica, amb un Lakovic estel•lar en la direcció i en el repartiment del joc (líder absolut del seu equip amb gairebé quatre assistències per partit).

Jaka Lakovic, a més, va ser clau en la reacció d'Eslovènia a la final de consolació. El base va catapultar al seu equip fins a posar contra les cordes a Grècia, que havia dominat el partit fins al moment. El jugador va acabar amb 16 punts, màxim anotador del seu equip. Malgrat l'esforç, Eslovènia va perdre per un sol punt (57-56).

Altres
Nomenat membre del segon millor cinc inicial de la Lliga eslovena l’any 1999.
Líder en assistències (4,2 per partit) de la Lliga eslovena la temporada 2001/02.
Va disputar el partit de les estrelles l’any 2001 i 2002 a Eslovènia i l’any 2003, 2005 i 2006 a Grècia.
Membre del segon millor cinc inicial de la Lliga grega els anys 2004 i 2006.
Membre del segon millor cinc inicial de l’Eurolliga l’any 2005.
MVP de la Lliga grega l’any 2005.
Membre del millor cinc inicial de la Lliga grega l’any 2005.
MVP de la Copa de Grècia l’any 2006.
Membre del tercer millor equip de l’Eurolliga l’any 2006.
La seva parella, Helena Boada, també es jugadora de bàsquet (Olesa Espanyol).

Perfil
Lakovic és el clàssic jugador format a l'alta escola balcànica. La seva rapidesa i visió de joc, unida a la capacitat innata per anotar, l'han portat a ser un dels millors bases europeus del moment.

Destaca per la facilitat en veure la cistella rival, així com els bons percentatges en els tirs lliures llençats. La seva bona capacitat de penetració, amb safata final, li permet forçar faltes de tir, posició on es troba molt còmode. A més, com a bon esquerrà que és, el seu llançament exterior li permet anotar sense massa dificultat des de més enllà de 6'25.

PALMARÈS

FC Barcelona
2009/10 Eurolliga
2009/10 Copa del Rei
2009/10 Supercopa ACB 
2009/10 Lliga catalana
2008/09 Lliga 
2006/07 Copa del Rei

Panathinaikos
2005/06 Lliga
2005/06 Copa
2004/05 Lliga
2004/05 Copa
2003/04 Lliga
2002/03 Lliga
2002/03 Copa