Juan Carlos Navarro

Juan Carlos Navarro va arribar a la disciplina del FC Barcelona quan tenia només 11 anys procedent del CB Santfeliuenc.

Juan Carlos la Bomba Navarro, com se’l coneix des que era petit, va començar a jugar a bàsquet al CB Santfeliuenc quan tenia vuit anys. Quatre anys més tard va fitxar per l’Infantil del FC Barcelona. La temporada 1993/94, l’equip blaugrana guanyaria el campionat d’Espanya disputat a Andújar. Era només el primer títol d’una generació que romandria tres anys invicta. Dos anys més tard, ja en categoria cadet, Navarro debutava amb la selecció estatal i coincidia amb Raül López i, després, amb el seu amic Pau Gasol. S’estava gestant una generació que faria història.

Temporada 1997/98
Si hi ha una data, però, que quedarà gravada en el record de Navarro és el 23 de novembre del 1997. Aquell dia el tècnic del Barça, Joan Montes, feia debutar la Bomba amb el primer equip davant el Covirán Granada i, tot i els nervis, es ficaria el públic del Palau a la butxaca anotant deu punts en deu minuts de joc. A partir d’aquell moment Navarro combinaria els entrenaments del Barça B, el seu equip, amb els del sènior.

Temporada 1999/00
La temporada 1999/00 Navarro va disposar de més protagonisme amb la primera plantilla, i va participar en el subcampionat de Lliga formant part del primer equip en els 47 partits de la competició.

Temporada 2000/01
La temporada 2000/01, l’escorta de Sant Feliu es va incorporar plenament al primer equip i va gaudir del doblet aconseguit aquell any. Tant a l’ACB com a l’Eurolliga el jugador va superar la barrera dels 10 punts de mitjana. El darrer any d’Aíto com a tècnic blaugrana, Navarro es va consolidar com a anotador nat.

Va ser escollit el millor jugador nacional del mes al gener de 2001 i també el jugador de la setmana aquesta mateixa temporada (jornada 19).

Temporada 2002/03
L’arribada de Pesic al primer equip, l’any 2002/03, va coincidir amb l’any daurat de la secció, que obtindria els dos títols espanyols en joc –Copa i Lliga– i el desitjat títol internacional, l’Eurolliga. Navarro havia fet un salt de qualitat en els seus números i situava el seu registre en 14 punts de mitjana per partit.

Temporada 2003/04
La temporada 2003/04 l’equip revalidava el títol de Lliga i Navarro participava una mitjana de 30 minuts en els 48 partits disputats per la lluita pel títol. Aquell any firmava el millor percentatge en tirs lliures i s’acostava a la perfecció en els 142 tirs anotats dels 160 llançats (89%).

Temporada 2004/05
El rendiment de Navarro seguia augmentant any rere any, i la temporada 2004/05 es retrobava amb el tècnic que l’havia fet debutar, Joan Montes. El Barça obtindria la Lliga Catalana i la Supercopa ACB.

A la Lliga ACB, Navarro va oferir un rendiment a l’alça. Va disputar 33 partits de la fase regular, en 21 dels quals va sortir en el cinc inicial. Amb uns percentatges notables, l’escorta va ser un dels jugadors més valorats de la plantilla i de la Lliga. La Bomba va ser designat el jugador de la setmana en dues ocasions.

De la mateixa manera, a l’Eurolliga Navarro va demostrar la seva regularitat i experiència tot i la seva joventut. Juan Carlos va jugar els 20 partits que l’equip va disputar, i va ser el tercer home en aportació de punts, per darrere de Dejan Bodiroga i Gregor Fucka.

Temporada 2005/06
La temporada 2005/06, ja amb 25 anys, Navarro es va consolidar com un dels referents de la Lliga ACB i de la màxima competició europea. A banda de ser designat millor jugador de l’ACB, també va ser el millor jugador de l’Eurolliga en triples anotats, i va formar part del millor cinc inicial de la competició. A la Lliga, Navarro va aconseguir el seu màxim registre anotador, 36 punts davant el Pamesa, i va ser el líder del conjunt blaugrana. A Europa, a més, Navarro va ser escollit millor jugador del mes de gener i va conduir el Barça a la Final a Quatre.

Temporada 2006/07
La temporada 2006/07 va ser l’última de Navarro amb la samarreta del Barça abans de marxar a l’NBA. Navarro va tancar la temporada amb una mitjana de 17,3 punts i 3,4 assistències per partit, amb gairebé 18 punts de valoració mitjana. Va ser de llarg el jugador més important de l’equip. A l’Eurolliga va registrar una mitjana superior als 16 punts. Va ser, a més, el jugador que més minuts va disputar en aquesta competició, amb gairebé 29 de mitjana. També va ser el gran líder estadístic dels blaugranes quant a valoració personal. I és que Navarro només es va perdre un partit dels 22 que va disputar l’equip.

No és estrany, doncs, que fos escollit el millor jugador nacional de la setmana en cinc ocasions (jornada 6, 11, 13, 17 i 34).

Temporada 2007/08
Al final de la campanya 2006/07 Navarro va provar sort a l’NBA. Va signar per una temporada amb els Grizzlies de Memphis. Volia provar sort a la millor Lliga del món i va demostrar amb escreix que tenia qualitat per jugar-hi. Navarro es va guanyar el respecte dels aficionats i des de ben aviat va signar uns grans números amb l’equip, els quals el van dur a disputar l’All-Star de Nova Orleans. Navarro va deixar el seu segell al partit amb 14 punts en 20 minuts. Com a dada significativa, Navarro va aconseguir anotar 156 triples en 82 partits i es va quedar a només 2 triples d’igualar la millor marca de tots els temps en triples anotats per un rookie, marca que mantenia des de la temporada 1996/97 Kerry Kittles. Rudy Fernández la va superar la campanya 2008/09.

Temporada 2008/09
Tot i els bons números i el respecte que Navarro es va guanyar durant la seva etapa americana, el jugador i la seva família enyoraven Barcelona i no van dubtar a acceptar l’oferta blaugrana per tornar a ser el vaixell insígnia de l’equip. El nou projecte encapçalat per Joan Creus a la secretaria tècnica va apostar fort per ell i Navarro va acceptar a ulls clucs.

I la campanya va ser de nota. No només la culminació amb el títol de Lliga, i el nomenament de jugador més valuós de la final, premi que va repetir a l’Euroliga, sent el primer blaugrana que ho ha aconseguit, Navarro va demostrar ser un jugador d’equip i no només el referent explosiu que cal quan les coses van mal dades.

Tot i alguns problemes físics que va anar arrossegant durant la temporada, Juan Carlos va ser 28 minuts de mitjana en pista a l’ACB, en què va garantir 16 punts, 2 rebots i 4 assistències per partit. Un 15 de valoració per a un home que ha demostrat una regularitat fruit de la maduresa.

A l’Eurolliga, Navarro i el seu equip van tornar a arribar a una final europea i, malgrat no guanyar-la, van aconseguir una tercera plaça històrica. En tota la temporada continental els seus números van ser pràcticament idèntics a la Lliga domèstica: 28 minuts en joc, 14,7 punts, gairebé 2 rebots, molt a prop de les 4 assistències i 15,1 de valoració per a la Bomba.

En l’aspecte individual també cal valorar els rècords que el dorsal ‘11’ blaugrana va batre durant la temporada: més de 2.000 punts a Europa, supera el rècord de triples d’Epi amb el Barça (més de 627 del mític San Epifanio) i, entre altres, forma part de jugadors històrics de la secció. I és que Navarro, amb la 2008/09, suma 11 temporades al màxim nivell.

Temporada 2009/2010
La temporada va començar amb dos títols en dues setmanes: la Lliga Catalana i la Supercopa ACB. A Gran Canària, i en una gran final contra el Reial Madrid, Navarro va dur les regnes del Regal Barça, i va acabar aixecant la segona Supercopa de la història del club, a més de guanyar el trofeu de jugador més valuós de la final.

Les 108 assistències de Navarro a l’ACB van demostrar la seva companyonia dins del terreny de joc. Amb 33 partits jugats a la Lliga, la Bomba va estar 27 minuts de mitjana a la pista, en la qual va anotar 15 punts, va capturar un rebot i va fer tres assistències per partit de mitjana (un 14 de valoració).

Cal destacar la gran actuació que va dur a terme en el partit contra el Suzuki Manresa (82-87), un enfrontament intens en el qual Navarro va fer 25 punts, va agafar tres rebots i va donar quatre assistències. A més, l’escorta català va superar els 300 punts en finals ACB. Ho va fer en el primer partit contra el Caja Laboral, en què va anotar 17 punts.

A l’Eurolliga, el de Sant Feliu va ser designat MVP de la gran final de París, demostrant el lideratge indiscutible del millor equip d’Europa. Els seus 21 punts, tres assistències i cinc rebots el van fer el jugador més valuós de la final davant l’Olympiacos, a més de convertir-se en el màxim anotador de la Final a Quatre amb 31 punts.

És la seva segona Eurolliga i és l’únic jugador de la plantilla blaugrana que repeteix trofeu. Un 14 de valoració per a un crac del bàsquet que va demostrar que en els moments més decisius sempre hi és.

Juan Carlos Navarro també va firmar una temporada de rècords jornada a jornada. En acabar la temporada, la Bomba va confirmar-se en la quarta posició del rànquing de màxims triplistes històrics de l’ACB, amb 438 convertits de 754, només superat per Raúl Pérez (tercer amb 495/770), Velimir Perasovic (segon amb 354/882) i Alberto Herreros (el líder amb 654/1.233).

Selecció
En el panorama internacional, tres grans moments marquen la seva carrera. El primer es remunta a l’any 1999, en què es va proclamar campió del Mundial Júnior amb la selecció espanyola i va ser escollit MVP del campionat; el segon, se situa al Japó (2006), ja amb la selecció absoluta. Navarro faria història en formar part del combinat espanyol que no només aconseguiria la primera medalla en un Campionat del Món, sinó que conqueriria l’or davant Grècia. Finalment, als Jocs Olímpics del 2008 a Pequín, Navarro va aconseguir la plata després de perdre a la final contra els Estats Units (107-118).

Amb 20 anys, Navarro era convocat amb la selecció absoluta per viatjar a Austràlia per disputar els Jocs Olímpics de Sydney 2000. A partir d’aquell moment seria convocat sempre amb el primer equip espanyol. Un any més tard aconseguia la primera medalla amb l‘absoluta gràcies al bronze aconseguit al Campionat d’Europa de Turquia 2001.

Al Mundial d’Indianapolis, tot i derrotar l’amfitriona, els Estats Units, la selecció cauria derrotada a quarts de final davant l’Alemanya de Dirk Nowitzky. En el seu segon Europeu, l’any 2003 a Estocolm (Suècia), la selecció espanyola obtindria la plata després de perdre a la final davant Lituània. Als Jocs d’Atenes 2004, tot i quedar primers de grup, Espanya va enfrontar-se a vuitens de final amb els Estats Units i va perdre (94-102), amb la qual cosa es va haver de conformar a lluitar per la setena posició. A l’Europeu de Sèrbia del 2005, Alemanya es va desfer en semifinals de la selecció espanyola. Aquella edició la guanyaria Grècia i Espanya quedaria quarta, després de perdre contra França en la lluita per la medalla.

Però el 3 de setembre del 2006 mereix un punt i a part en el palmarès internacional de Juan Carlos Navarro. Aquell dia l’escorta blaugrana i onze jugadors més feien història en aconseguir la medalla d’or al Campionat del Món de Japó 2006. Van jugar un campionat impecable i van derrotar Grècia a la final (47-70). Navarro va anotar 20 punts davant els grecs en els 33 minuts que va disputar.

Després de proclamar-se campió del món, Navarro i la resta dels companys també aspiraven a ser campions d’Europa a Madrid, però després d’un torneig impecable Rússia els va espatllar la festa en guanyar la final per 59 a 60 amb una cistella de Holden als últims segons.

Però no se’ls va escapar l’or a Polònia. En l’Eurobàsquet 2009, malgrat patir en el començament, Navarro va aixecar el trofeu com a campió de l’Europeu, un or històric per al combinat estatal.

Pel que fa als Jocs Olímpics de Pequín 2008, Navarro i companyia van fer un gran campionat, però van acabar perdent la gran final davant els Estats Units. Navarro va signar el seu millor partit contra els nord-americans anotant 18 punts. Els Bryant, James, Anthony, Kidd i companyia, però, van acabar imposant-se per 107 a 118.

Altres
Integrant de la selecció catalana i internacional absolut amb l’espanyola.

Participant en el Nike Eurocamp els anys 1999 i 2000.

MVP de la final del Mundial Junior 1999 i integrant del cinc ideal.

Participant en l’All Star ACB del 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005.

Triat a segona ronda del draft de l’NBA al juny del 2002 pels Washington Wizards, amb el número 40.

Segon jugador català a disputar un All-Star de l’NBA amb la seva participació en l’equip de rookies davant els jugadors de segon any. Va anotar 14 punts.

Escollit el millor jugador nacional 2003/04 per la revista Gigantes del Basket.

MVP de la Lliga regular de l’ACB 2005/06, i integrant del millor cinc de la temporada.

Ha estat premiat amb la Reial Ordre al Mèrit Esportiu, categoria de plata (2006).

Escollit, juntament amb la selecció espanyola, Premi Príncep d’Astúries de l’Esport, al 2006.

Integrant del millor cinc de l’ACB 2006/07.

MVP de l’Eurolliga 2008/09.

MVP de la final de la Lliga ACB 2008/09, i integrant en el millor cinc de la temporada ACB 2008/09.

Curiositats
Els seus dos germans, en Ricardo i en Justo, van ser els seus primers rivals a la cistella de casa seva.

L’entrenador Agustí Cuesta li va posar el sobrenom de la Bomba, ja que la seva entrada a pista ho revolucionava tot.

Casat amb la Vanessa i té dues filles, la Lucía i l’Elsa.

Perfil
Jugador de gran talent ofensiu que provoca l'admiració dels espectadors gràcies a les seves cistelles inversemblants. El seu llançament de tres punts, que executa amb molta rapidesa, i les seves cistelles increïbles, sobretot en les penetracions a cistella, li han valgut el sobrenom de la Bomba, apel·latiu que li va posar l'entrenador Agustí Cuesta quan el dirigia a l'equip júnior.

Una de les principals virtuts de Juan Carlos Navarro és la seva capacitat de decidir quan, com, on i amb qui se la vol jugar en cada instant. Aquesta ambició, unida a una gran qualitat tècnica i a una gran velocitat d’execució, l'han situat en l'elit del bàsquet continental.

PALMARÈS

FC Barcelona
2010/11 Lliga ACB
2010/11 Copa del Rei
2010/11 Supercopa ACB
2010/11 Lliga Catalana
2009/10 Eurolliga
2009/10 Copa del Rei
2009/10 Supercopa ACB 
2009/10 Lliga Catalana
2008/09 Lliga 
2006/07 Copa del Rei
2004/05 Lliga Catalana
2004/05 Supercopa
2003/04 Lliga
2002/03 Lliga
2002/03 Eurolliga
2002/03 Copa del Rei
2000/01 Lliga
2000/01 Copa del Rei
1998/99 Lliga
1998/99 Copa Korac

Selecció espanyola
2009 Medalla d'or a l'Europeu de Polònia
2008 Plata Jocs Olímpics de Pequín
2007 Plata a l’Europeu d’Espanya
2006 Or al Campionat del Món del Japó
2003 Plata a l'Europeu de Suècia
2001 Bronze a l'Europeu de Turquia
1999 Or al Mundial júnior de Lisboa
1998 Or a l'Europeu júnior de Varna