Pete Mickeal va començar al Hills Community College fins que va ser cedit com a júnior a l’equip de la Universitat de Cincinnati. Dos anys abans d’entrar a la universitat, ja va signar els seus primers títols personals.
En el seu segon any als Indian Hills C.C., va ser nomenat jugador nacional de l’any
després de conduir el seu equip al segon títol consecutiu.
A l’equip de la Universitat de Cincinnati, només hi va jugar dos anys perquè va apostar
pel draft de l’NBA, on va aconseguir una segona plaça i va poder fitxar pels New York Knicks.
El curs per l’NBA, però, va durar poc perquè es va passar tota la temporada a la Lliga
americana lesionat a la banqueta. La campanya 2000/2001 va provar una altra de les lligues
americanes, l’ABA, en competència directa amb l’NBA. El Tampa Bay Thunderdrawgs, el
Kansas City Knights i el Talk’N Text Phones de Filipines van presenciar la gran projecció de
l’aler, i és que va jugar a l’ABA, on va signar els seus millors resultats. Al 2002,
Mickeal va ser nomenat MVP de la Lliga i de la final, on va portar als Knights fins al capdamunt
del campionat.
Temporada 2003/04
Mickeal va aterrar al continent europeu l’any 2003 de la mà del Peristeri de
Grècia. Aquest primer any a Grècia els números de l’aler no van deixar indiferent ningú: amb
un 60,9% d’encert en tirs de dos, va fer unes mitjanes de 21,1 punts i 7,8 rebots per partit.
Tot i la bona actuació del nord-americà, l’equip va descendir de categoria i Mickeal va
decidir fitxar per un nou equip: el Dinamo de Moscou.
Temporada 2004/05
El seu pas per Rússia va ser breu. En els quatre partits que va disputar amb el
Dinamo va anotar 10 punts i va capturar 6 rebots. Aquesta discreta actuació a la Lliga russa va fer
que Pete Mickeal tornés a Grècia i, un cop allà, va seguir sumant punts sobre la pintura amb el
Makedonikos. Grècia va comprovar la qualitat del nord-americà amb les seves estadístiques tant a la
Lliga grega, la Hellas, amb 17,9 punts i 8,7 rebots de mitjana per partit, com a la Copa ULEB, amb
19,1 punts i 7,1 rebots amb una valoració de 25. El Makedonikos es va penjar la plata de la Copa
ULEB després de perdre contra el Lietuvos Rytas Vílnius per 78 a 74.
Temporada 2005/06
L’aler nord-americà va arribar a l’ACB el 2005 de la mà del Leche Río
Breogán. Amb una valoració mitjana de 21,4, Mickeal va aportar a l’equip gallec 19 punts i
7,3 rebots de mitjana per matx. Aquests bons resultats es van materialitzar en títols en poc temps:
va ser nomenat jugador més valuós de la jornada 9 i 10 i del mes de novembre.
Temporada 2006/07
Amb ganes de seguir tastant les lligues del món, l’any 2006 va provar sort a
Corea del Sud amb el Daegu Orions. L’esplèndida temporada que va passar a l’Àsia quant
a resultats no el va acabar de satisfer, ja que volia jugar en un campionat més competitiu.
D’aquesta manera, Mickeal va fer les maletes una vegada més i va tornar a l’ACB per
quedar-s’hi.
Temporada 2007/08
Les possibilitats de progressar com a jugador de l’ACB no podien passar per
alt al nord-americà. Un any després de la seva temporada sud-coreana, Mickeal va fitxar pel Tau i
de seguida va esdevenir un pilar fonamental de l’equip basc. En la temporada regular va
signar 9 punts i 6,3 rebots de mitjana, números que va aportar a un equip in crescendo que va
arribar victoriós a la final de l’ACB. Mickeal va ser nomenat jugador més valuós de la final
disputada contra el FC Barcelona, títol que un any més tard aconseguiria el seu futur company Juan
Carlos Navarro. El Tau aquell any va arribar a dues finals, la de la Supercopa i també la de la
Copa del Rei. A la Supercopa el Tau va derrotar el Reial Madrid a la semifinal i l’iurbentia
Bilbao a la final per aconseguir el tercer trofeu en la quarta edició, el primer per a Mickeal.
A la Copa del Rei, però, el DKV Joventut els va derrotar a la final.
Temporada 2008/09
El segon i darrer any al Tau Pete Mickeal va seguir col•laborant en els èxits
de l’equip. Va complir els 100 partits en la Lliga ACB aportant-hi 12,3 punts i 4,84 rebots.
A la Superlliga va signar 10,7 punts i 5,6 rebots de mitjana per partit. El Regal Barça, de nou, va
impedir que el Tau s’emportés el títol de Lliga en una autèntica lluita de titans a la final
de l’ACB. Tot i això, els jugadors de Dusko Ivanovic van conquerir la Supercopa i la Copa. El
nord-americà va demostrar una vegada més que no li tremola la mà en els moments clau d’un
partit. I és que amb 14 punts de valoració a la final de la Copa, va ser l’encarregat
d’anotar la cistella de la victòria i d’impedir, gràcies a un espectacular tap, una
cistella rival en els últims segons del matx.
Temporada 2009/10
Pete Mickeal ha estat una benedicció per a l’equip. La posició de
‘3’ marca diferències a la Lliga ACB i a Europa i la seva arribada al club ha suposat
fer un salt de qualitat. Així doncs, el primer any de l’aler nord-americà no podia ser
millor. Supercopa, Copa del Rei i Eurolliga van ser els títols conquerits i la seva aportació a
l’equip va ser excel•lent.
Les primeres mostres del seu talent es van poder veure a Gran Canària. La Supercopa va donar
el tret de sortida a la nova temporada i Mickeal va arribar en plena forma. 11 punts de mitjana en
els dos partits disputats i a la final, davant el Reial Madrid, va ser important amb 12 punts i 5
rebots en 29 minuts. A l’ACB el ‘33’ blaugrana va sumar 10,7 punts i 3,1 rebots
de mitjana en els 41 partits que va jugar entre fase regular i Play-off. La seva millor marca
anotadora en tota la competició domèstica van ser els 23 punts davant Granada i Manresa. En
l’apartat rebotador el seu rècord van ser les deu captures fetes davant l’Unicaja a les
semifinals del Play-off.
A l’Eurolliga, el de Rock Island va fer uns registres de 12 punts i 5 rebots de mitjana
en 21 partits. El seu millor partit a Europa va ser a la pista del Fenerbahçe, on va sumar 33 punts
de valoració gràcies als 26 punts anotats (el seu màxim a la competició) i els 7 rebots capturats.
A la Final Four va ser un jugador clau i a la gran final va obtenir 14 punts i 5 rebots en 27
minuts de joc.
Pel que fa a la Copa del Rei, disputada a Bilbao, l’aler barcelonista va sumar 11 punts
per partit i, com sempre, va ajudar l’equip en una temporada gairebé perfecta.
Selecció
Pete Mickeal va participar en la selecció dels Estats Units als Jocs Panamericans
de Winnipeg (Canadà). Els nord-americans van perdre la final contra el Brasil per 95 a 78.
Altres
Mickeal és un gran aficionat d’altres esports professionals nord-americans com el
futbol americà i el beisbol, esports que ell va practicar en la seva joventut. Els seus equips
favorits en el futbol americà són els Chicago Bears i els Miami Dolphins. Pel que fa als beisbol,
els equips dels quals Pete Mickeal se’n declara fan són els Chicago Cubs i els New York
Yankees.
Però a banda dels esports professionals nord-americans, Pete Mickeal té una altra gran
passió, el navegar. Amb la seva embarcació que té a Miami, Mickeal sol sortir a navegar i convida
amics seus per pescar plegats.
Perfil
Si alguna cosa ha demostrat Mickeal és que la pressió dels moments crucials d’un partit
no fa que li tremoli la mà, sinó tot al contrari. El nord-americà es motiva davant les adversitats.
El seu caràcter i afany de victòria el converteixen en un jugador letal en situacions límit, com a
la final de Copa de la temporada 2008/09, en què el TAU supera l’Unicaja amb 14 punts de
valoració seus a la pròrroga. A més, va ser l'encarregat d’anotar la cistella de la victòria
i d’impedir, gràcies a un espectacular tap, una cistella rival en els últims instants.
Es tracta d’un jugador molt poderós físicament, capaç de ser decisiu tant en defensa
com en atac. La seva posició de ‘3’ li permet, també, lluir tot el seu talent en el
tir. Si està ‘on fire’, pot acabar ell sol amb un partit.
PALMARÈS
FC Barcelona
2010/11 Lliga ACB
2010/11 Copa del Rei
2010/11 Supercopa ACB
2010/11 Lliga Catalana
2009/10 Eurolliga
2009/10 Copa del Rei
2009/10 Supercopa ACB
2009/10 Lliga catalana
TAU
2008/09 Copa
2008/09 Supercopa
2007/08 Lliga ACB
Kansas City Knights
2001/02 ABA
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona