Sembla que la temporada perfecta se li resisteix a l’equip de Xavi Pascual. En aquests dos darrers exercicis, els blaugranes només han deixat de guanyar un títol d’entre tots en els que han participat.
Si en la 2009/10 només es va escapar la Lliga ACB, aquesta temporada ha estat l’Eurolliga la
que no ha pogut ser revalidada, ja que es va caure en el play-off de quarts davant l’equip
que al cap i a la fi acabaria proclamant-se campió, el Panathinaikos grec.
Lliga Catalana
La primera competició oficial de la temporada es va disputar al Palau Blaugrana. La
Federació Catalana va decidir tornar al Palau després de l’experiència negativa de la
temporada anterior al Palau Sant Jordi, en què les graderies del pavelló olímpic de la muntanya de
Montjuïc no presentaven, ni de bon tros, les seves millors gales.
L’equip de Xavi Pascual es va desfer, amb més problemes dels previstos, d’un
combatiu Assignia Manresa (
78-71
) i, a la final, del DKV Joventut de Badalona per segona temporada consecutiva (
95-79
). Terence Morris va ser designat l’MVP de la Lliga Catalana.
Supercopa ACB
Una temporada més, el
Regal Barça partia amb el cartell de favorit en aquesta competició –similar al format de la
Copa, però a finals de l’estiu i més curta–, malgrat que algunes veus ja
s’alçaven a assenyalar el Reial Madrid com el principal ‘outsider’ dels
barcelonistes. Malgrat tenir una plantilla amb jugadors de renom i un entrenador de prestigi com
Messina, els blancs van caure de manera estrepitosa a les semifinals de la Supercopa (
89-55
).
A la final, els de Pascual es desfarien de la sorpresa del torneig, el Power Electronics
València (
63-83
), que havia superat bé a les semifinals l’amfitrió, el Caja Laboral de Dusko Ivanovic.
Navarro va ser designat l’MVP d’aquesta final del primer títol ACB de la temporada.
Copa del Rei
A mitjans de febrer, dos anys després de la darrera edició de la Copa jugada a la
capital d’Espanya, Madrid tornava a acollir un dels millors i més atractius torneigs que es
disputen a Europa. Després de tres partits intensos, però molt ben jugats, el Regal FC Barcelona
aconseguia revalidar un títol que ja havien aconseguit la temporada anterior a Bilbao.
En
el primer escull es va haver de superar el Joventut. Un derbi sempre és un derbi i els
verd-i-negres no ho van posar fàcil en els dos primers períodes del matx. A la represa, però, ningú
va poder aturar la inspiració d’homes com, per exemple, Boniface Ndong (18 punts), un jugador
que sempre apareix en els moments importants de la temporada (
86-66
).
El segon partit, ja a les semifinals, enfrontava el vigent campió de l’ACB, el Caja
Laboral, davant el vigent campió de Copa, el Regal Barça. En aquest partit, amb un Navarro
autènticament estel•lar (26 punts), ben secundat per Anderson (17 punts) i Perovic (11
punts), els blaugranes no van donar opció als vitorians, que van acabar sucumbint (
92-73
).
Finalment s’arribava a la gran final. Com ja va succeir a la Supercopa, alguns mitjans
assenyalaven el Barça com a clar favorit, però alhora destacaven el bon moment en el qual arribava
l’equip de Messina a aquesta final. El fet de jugar-se a Madrid, els feia creure més en les
seves opcions, però el Barça va tornar a ser, un cop més, el seu botxí (
60-68
). Messina va plantejar un partit amb un marcatge individual sobre Navarro i va oblidar altres
opcions com Alan Anderson (19 punts), que va acabar esdevenint l’MVP del torneig del KO.
Eurolliga
A diferència de la temporada passada, el camí de l’equip a l’Eurolliga
no va ser senzill, ni en la primera fase, en la qual l’equip va patir tres derrotes en els 10
partits jugats. El grup C, format pel Montepaschi de Siena, el Fenerbahçe l’Ülker, el
Lietuvos Rytas, el Cholet Basket i el Cibona no era del tot senzill, malgrat que pocs podien pensar
que el camí es complicaria. Les lesions d’homes importants van coincidir amb bons partits
dels seus rivals i els de Pascual van acabar aquesta primera fase en tercera posició.
La
segona fase, l’anomenat TOP 16, va ser diametralment oposada a la primera. El conjunt, amb
els fitxatges d’Anderson i Ingles molt més assentats a l’equip, no va donar opció als
seus rivals i va sumar sis triomfs en els sis partits jugats, amb triomfs tan importants i de
prestigi com el que va obtenir a la difícil pista del Maccabi de Tel-Aviv, l’equip que
acabaria sent finalista de l’Eurolliga 2011.
Finalment, però, els blaugranes es toparien amb la pedra més grossa del camí, el
Panathinaikos de Zeljko Obradovic. El tècnic serbi va saber jugar com ningú les seves cartes i va
plantejar partits constantment travats en què es feia un marcatge específic a l’estrella del
Regal Barça, Juan Carlos Navarro.
Malgrat superar els grecs en el primer partit jugat al Palau, els de Pascual van perdre el
segon –marcat per les decisions arbitrals– i van haver de marxar a Grècia per mirar de
guanyar almenys un partit. Però no va poder ser. El tercer enfrontament va ser força igualat, però
el van acabar decidint novament petits detalls, mentre que en el quart, amb Navarro lesionat, la
cosa es va fer molt més costa amunt.
Lliga ACB
A la Lliga ACB, Barça i Reial Madrid van jugar una Lliga a part en la fase regular. Els
blaugranes, malgrat les lesions, van acabar líders de la fase regular amb un clar balanç de 27
triomfs i 7 derrotes, per les 26-8 del Reial Madrid i les 24-10 del València i les 23-11 del
Baskonia.
En els play-off, l’equip de Xavi Pascual va tornar a mostrar-se intractable i es va
convertir en una autèntica piconadora. El Regal Barça no va perdre cap partit dels vuit jugats i no
va donar cap opció a cap dels seus rivals. A quarts, davant l’Unicaja de Màlaga, (
76-65
) i (
52-84
) ; a semifinals davant el Caja Laboral, (
86-71
), (
78-62
) i (
61-71
); i a la final davant el Bizkaia Bilbao Basket, (
74-64
), (
74-67
) i (
55-64
).
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona