SALVADOR SADURNÍ

Sadurní (L’Arboç, Baix Penedès, 1941), considerat el porter successor del gran Ramallets, sempre va tenir una forta competència, primer amb Pesudo i després amb Reina.

Però per damunt de tot això l’afecció sempre el va tenir en gran estima per la seva categoria futbolística i humana. Sota els pals destacava per la seva seguretat i tranquil·litat, a més d’una bona col·locació. Solia defugir l’espectacularitat innecessària en favor de l’eficàcia.

Va aconseguir tres trofeus Ricardo Zamora al porter menys golejat de la Lliga espanyola a les temporades 1968/69, 1973/74 i 1974/75. A més, va ser l’heroi de 'la final de les ampolles' del 1968, una Copa d’Espanya guanyada pel Barça al Santiago Bernabéu en un ambient d’extrema hostilitat.

L’any 1976, veient que el tècnic Weisweiler no comptava amb ell, va decidir retirar-se, tot i que encara estava en plenitud de condicions físiques. L’1 de setembre del mateix any, el club li va tributar un partit de comiat que va compartir amb Torres i Rifé. El Barça es va enfrontar a l’Stade Reims i es va imposar per 2-0.