SÍGFRID GRÀCIA

Gràcia (Gavà, 1932 – Barcelona, 2005) procedia del futbol base barcelonista i ben aviat va destacar per la seva extraordinària capacitat de sacrifici.

A la seva posició de lateral esquerre de la defensa era un paradigma de seguretat i regularitat. Totes aquestes qualitats el van fer imprescindible a ulls dels entrenadors que van dirigir l’equip durant la seva permanència, en especial al període 1955-63, en què va jugar una mitjana de gairebé 50 partits per temporada.

Després va ser utilitzat més aviat com una valuosa peça de recanvi a la defensa barcelonista, però ell mai va plantejar cap exigència ni va ser el protagonista de cap cas, desenvolupant-se sempre la seva relació amb el club dintre de la més cordial harmonia. Tot un veritable jugador de club.

Sígfrid Gràcia tenia marcada un línia d’honradesa i seriositat que el va portar a ser estimat i respectat per tothom. Al capdavall, ha estat un dels jugadors més destacats de la història del FC Barcelona, un futbolista de mèrit que sempre ho va donar tot al camp per tal de poder acabar el partit amb la consciència tranquil·la.