Arcadi Balaguer (1925-1929)

President del FC Barcelona des del 17 de desembre de 1925 fins al 23 de març de 1929.

Industrial aristòcrata -era Baró d'Ovilvar-, monàrquic i amic personal del rei Alfons XIII, va arribar a la presidència vuit dies abans que acabés la clausura governativa per sis mesos de totes les activitats al FC Barcelona, després de l'esbroncada a l'himne espanyol que va tenir lloc el 14 de juny de 1925 al camp de les Corts.

Barcelonista fins al moll de l'os i ben vist per les autoritats, era l'home indicat per agafar el relleu de Joan Gamper, que havia estat forçat a dimitir i s'havia exiliat a la seva Suïssa natal. Eren aquells uns moments molt difícils i delicats, però Arcadi Balaguer i la seva Junta van demostrar una gran capacitat per superar la conjuntura i alhora per emprendre una reorganització interna de l'entitat.

La seva excel·lent labor va ser reconeguda quan al març de 1929, havent dimitit del seu càrrec, la nova Junta Directiva li va concedir la Medalla del Mèrit del FC Barcelona. Sota el mandat de Balaguer, l'equip, quallat de grans jugadors i immers en plena edat d'or, va guanyar tres Campionats de Catalunya (1925-26, 1926-27 i 1927-28) i dos d'Espanya (1925-26 i 1927-28), i es va adjudicar la primera edició de la Lliga (1928-29).