Enrique Piñeyro (Marquès de la Mesa de Asta) (1940-1942 / / 1942-1943)

Enrique Piñeyro de Queralt (Barcelona, 1883-1960), aristòcrata i personatge afí al règim franquista, va ser nomenat president per decisió de les autoritats.

Piñeyro no havia tingut mai cap tipus de relació amb el Futbol Club Barcelona, però va tenir la virtut de saber envoltar-se d'una junta en què predominaven barcelonistes de sempre i de seguida va comprendre el sentiment que despertava el Barça, fet que el va convertir en un home entregat al Club i en el seu màxim defensor durant una etapa molt desfavorable als interessos de l'entitat. Sota el seu mandat, el Futbol Club Barcelona es va començar a recuperar del trauma que havia significat la Guerra Civil, i després d'un llarg període de sequera, el Barça va tornar a guanyar un títol, la Copa del Generalísimo, l'any 1942. La nota negativa de la temporada va ser el patiment per mantenir-se a Primera, ja que els blaugranes van haver de jugar la promoció contra el Murcia, tot i que la van guanyar amb facilitat (5-1). Una setmana més tard i després de dos anys i quatre mesos en el càrrec, el 13 d'agost del 1942, Piñeyro va presentar la seva dimissió argumentant que ja havia complert els seus objectius. La Federació Catalana li va acceptar la renúncia, però els màxims organismes estatals es van pronunciar en sentit contrari i al cap d'un mes, el Marquès de la Mesa de Asta va haver de tornar a la presidència en un segon mandat que es va allargar fins al 20 d'agost del 1943. Després del vergonyós 11 a 1 que el Barça va encaixar a Chamartín, Piñeyro va dimitir novament, aquest cop de forma irrevocable.

Cal esmentar també que durant la seva presidència es van ampliar els laterals i els gols del camp de Les Corts i s'hi va construir una pista de bàsquet. A més, també es van crear les seccions de pilota a base, ciclisme i handbol.