Josep Lluís Núñez (1978-2000)

El 6 de maig del 1978, Josep Lluís Núñez (Barakaldo, 1931) va guanyar les eleccions a la presidència, amb uns resultats molt ajustats.

Els candidats Ferran Ariño i Nicolau Casaus, amb 9.537 i 6.202 vots respectivament, no van poder superar els 10.352 vots que convertien Josep Lluís Núñez en el 35è president de la història del Futbol Club Barcelona. L'1 de juliol del 1978 començava el seu mandat.

Malgrat que, a diferència de la majoria de presidents anteriors, no havia estat mai directiu del Club, aquest destacat empresari del sector immobiliari va aconseguir guanyar, amb el seu lema 'Per un Barça triomfant', uns comicis que van significar l'inici de l'etapa presidencial més llarga de la història del club.

El primer gran objectiu de Josep Lluís Núñez va ser el sanejament de l'economia del club. A més, Núñez es va proposar fer del Futbol Club Barcelona la institució futbolística més gran del món. Durant els seus 22 anys de presidència, el Barça va incrementar el seu patrimoni de forma espectacular, va remodelar el Camp Nou i el seu entorn, va construir el Miniestadi (1982), el Museu (1984) i una residència per als jugadors del planter a La Masia.

Amb Núñez al capdavant del club, l'equip de futbol va conquerir un gran nombre de títols, tant en les competicions estatals com en les europees. A més, les altres tres seccions professionals -bàsquet, handbol i hoquei patins- van consolidar el seu protagonisme i van convertir-se en equips capdavanters a nivell europeu.

Un any després que Josep Lluís Núñez accedís a la presidència, el Barça va aconseguir la Recopa d'Europa de Basilea, el primer gran títol de la seva etapa, amb una presència importantíssima d’afeccionats, que van protagonitzar una de les expedicions més importants i recordades. El 1982, l'equip que llavors dirigia Udo Lattek va guanyar la segona Recopa d'Europa imposant-se a l'Standard de Lieja en la final disputada al Camp Nou, que aquell any seria una de les seus del Campionat del Món, motiu pel qual l'estadi es va tornar a ampliar. El Futbol Club Barcelona arribava per primer cop a la seva història als 100.000 socis i l'important potencial econòmic que començava a adquirir l'entitat va permetre a Núñez fitxar el que en aquells moments era considerat el millor jugador del món, Diego Armando Maradona.

El club seguia creixent i la temporada 1984-85 Núñez va poder celebrar el seu primer títol de Lliga com a president, el mateix any en què tornava a ser reelegit sense oposició. Posteriorment, vindrien temps difícils amb la derrota a la final de la Copa d'Europa del 1986, disputada a Sevilla, que va crear una enorme desil•lusió i la primera gran crisi de la seva etapa al capdavant de l'entitat, el conegut com a 'Motí de l'Hesperia' (1988), que acabaria amb l'acomiadament de la pràctica totalitat de la plantilla.

Aquest fet va significar l'inici d'una nova etapa en el mandat de Josep Lluís Núñez. La directiva va fitxar Johan Cruyff perquè fes un equip campió i l'holandès va construir el Dream Team, que va meravellar tota l'Europa futbolística amb el seu joc espectacular i va conquerir l'anhelada Copa d'Europa a Wembley, el maig del 1992, a més d'adjudicar-se quatre Lligues consecutives, entre molts altres títols. Esportivament, aquesta va ser, sens dubte, l'època més brillant. Mentrestant, era reelegit president per tercera vegada, superant Sixte Cambra per 25.441 vots a 17.609 en el procés electoral del 1989, i ampliava novament el seu mandat el 1993, aquest cop sense oposició.

Després de vuit anys, les desavinences entre tècnic i president van fer decidir Núñez a posar punt final a l'era Cruyff i es va contractar Bobby Robson mentre s'esperava l'arribada de Louis van Gaal, l'home que havia de construir un nou projecte de futur. La temporada que el veterà entrenador britànic va dirigir el Barça va estar marcada per la presència a l'equip del jugador brasiler Ronaldo, que durant la campanya en què va vestir la samarreta blaugrana va fer les delícies dels aficionats i va contribuir decisivament a la consecució de la Recopa d'Europa, la Copa i la Supercopa d'Espanya. Aquell mateix any, el 1997, Núñez va ser reelegit per última vegada obtenint el 76 per cent dels vots davant el 24 per cent de l'altre candidat, Àngel Fernández. Pocs mesos després, el màxim dirigent del club va haver de superar una moció de censura presentada per la plataforma opositora L'Elefant Blau.

Paral•lelament, Louis van Gaal anava donant forma a una plantilla que va donar dues Lligues i una Copa en les dues primeres temporades. Però la sequera de títols en el tercer any del tècnic a la banqueta blaugrana, combinada amb una evident falta de sintonia amb l'afició, van precipitar el final de la primera etapa de Van Gaal. Paral•lelament, els suports a Núñez anaven disminuint, circumstància ben evident en l’any de celebració del Centenari, motiu pel qual va decidir deixar el càrrec i convocar eleccions anticipades, abandonant la presidència després de 22 anys al capdavant del club.

Naturalment, si l'etapa presidencial de Núñez ha estat la més llarga de la història del club, també ha estat la més prolífica pel que fa a títols. En futbol, el club va assolir 7 Lligues, 6 Copes del Rei, 5 Supercopes d'Espanya, 2 Copes de la Lliga, 1 Copa d'Europa, 4 Recopes, 2 Supercopes d'Europa i 3 Copes de Catalunya.