Joan Laporta i Estruch (2003-2010)

Joan Laporta i Estruch (Barcelona, 1962) va arribar a la presidència després de guanyar clarament les eleccions celebrades el 15 de juny del 2003, quan va obtenir 27.138 vots (52,7%).

Laporta va acabar molt per davant de Lluís Bassat, que va assolir 16.412 vots, i dels altres quatre candidats que van concórrer en unes eleccions amb el 53,79% de participació.

Amb Laporta va arribar al club una generació de dirigents joves i dinàmics, que van generar un autèntic revulsiu al club. Van posar en circulació l’expressió del “cercle virtuós”, que tractava d’enfortir econòmicament i social el club, per fer possible un equip esportivament guanyador, que realimentaria la dimensió social de l’entitat. A partir d’aquest concepte la directiva va posar en marxa la campanya de captació de socis anomenada “El Gran Repte”, alhora que es va proposar eradicar els grups violents del Camp Nou. Paral•lelament es posaven en marxa altres mesures innovadores, com la celebració de sessions de la Junta Directiva en diferents llocs de Catalunya, alhora que es reforçava la comunicació del club, amb la revitalització de la REVISTA BARÇA i una decidida empenta per a la televisió del club, que va prendre el nom de Barça TV. També s’encetava una nova etapa a la Fundació, marcada per un canvi d'orientació i que passava a convertir-se en la identitat social per excel·lència del FC Barcelona, en l'ànima del club, amb objectius més ambiciosos i nous programes d’actuació. Sota el mandat de Laporta, es van potenciar els valors amb els quals tradicionalment s'ha identificat el Barça: el catalanisme, el civisme, la solidaritat i la universalitat.

Esportivament, la primera temporada, amb Frank Rijkaard a la banqueta, va significar la incorporació del brasiler Ronaldinho, que va generar grans expectatives; l’equip va tenir una clara línia ascendent, fins a quedar segon a la Lliga. La temporada següent, 2004/05, van destacar les incorporacions dels jugadors Eto’o i Deco, peces clau per assolir el títol de Lliga, que feia sis anys que no s’aconseguia. Les expectatives d’aquell equip es van confirmar la temporada següent, quan, a més de tornar a repetir el títol de Lliga, es va guanyar la final de la Champions disputada a París amb l’Arsenal, de manera que el club aconseguia la segona Copa d’Europa del seu palmarès.

Malgrat aquesta trajectòria tan plena d’èxits, que es traduïa en una gran popularitat del president, la interpretació per part de la justícia que els primers deu dies del mandat, del 20 al 30 de juny del 2003, equivalien a una temporada completa, va obligar la Junta Directiva a convocar eleccions al setembre del 2006, en un moment de màxima popularitat de la directiva, que havia assolit dues Lligues i una Champions. Laporta, que es va presentar a la reelecció, va aconseguir 8.994 signatures de suport i va ser l’únic precandidat que va passar el tall, de manera que va quedar automàticament reelegit.

La temporada 2006/07 va començar amb la signatura de l’acord amb l’Unicef, pel qual el club es comprometia a col•laborar econòmicament amb l’associació per a la protecció de la infància, i a més lluiria el seu anagrama a la samarreta del primer equip de futbol. Es tractava d’un plantejament inèdit que volia reforçar l’estratègia de convertir el Barça en més que un club al món i l’omplia de contingut. Esportivament la temporada va significar un cert desgast. Tot i aconseguir la Supercopa d’Espanya, l’eliminació a la Copa del Rei a mans del Getafe i la pèrdua de la Lliga en els darrers partits van portar un cert desànim, que la Junta va intentar mitigar amb el fitxatge d’Henry, al qual després es van afegir Touré Yaya i Abidal.

En encetar la nova temporada (2007/08) el club celebrava el 50è aniversari del Camp Nou, efemèride que es va aprofitar per promoure un concurs internacional de projectes per a la seva remodelació, que va guanyar l’arquitecte britànic Norman Foster. També en aquells moments el club va ser un dels promotors de l’European Clubs Association (ECA), presidida per Karl-Heinz Rummenigge, i de la qual Joan Laporta en va esdevenir vicepresident. D’altra banda, la trajectòria esportiva va ser més decebedora que la temporada anterior i aviat es va veure que el funcionament de l’equip no era òptim. El cicle de Rijkaard arribava a la seva fi; a contracor Laporta el va haver de destituir i també va marxar Ronaldinho, el jugador que havia simbolitzat el retorn de la il·lusió el 2003.

El juny del 2008 va ser presentat el nou entrenador, Josep Guardiola, en qui la Junta havia confiat un any abans com a entrenador del Barcelona B, just en el moment en què estava a punt de pujar a Segona Divisió B. En un clima de desànim per aquell final de temporada, un grup de socis van tirar endavant la iniciativa d’un vot de censura contra la Junta Directiva, que va aconseguir les signatures necessàries per forçar la votació, que es va celebrar el 6 de juliol del 2008. Van votar 39.389 socis i el 60,6% es van manifestar en favor del vot de censura, xifra inferior al 66,6% de vots necessaris segons els Estatuts per forçar la dimissió de la directiva. Després d’aquest resultat, vuit directius van abandonar la Junta, però el president Laporta va cobrir les vacants i va continuar el seu mandat, ratificat al mes d’agost per l’Assemblea de Compromissaris.

Després d’aquesta complexa etapa començava la temporada esportiva més brillant de la història del club, en què el primer equip de futbol va assolir l’èxit en totes les competicions en què participava, amb alguns partits memorables, com la victòria per 2-6 al Santiago Bernabéu. L’equip va guanyar la Copa del Rei, després la Lliga i finalment la Champions, en final disputada a Roma amb el Manchester United, la tercera Copa d’Europa en la història del club. En iniciar-se la temporada següent aquest palmarès es va ampliar fins a convertir-lo en l’equip de les Sis Copes, gràcies als èxits en la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i finalment el Mundial de Clubs, l’únic trofeu que el club no havia guanyat mai, assolida a Abu Dhabi davant l’Estudiantes de la Plata per 2-1. A aquest brillant 2009 el president Laporta encara va poder afegir un nou èxit la temporada 2009/10, amb un nou títol de Lliga.

En definitiva, en les set temporades de la presidència de Joan Laporta l’equip de futbol va guanyar un Mundial de Clubs, dues Copes d’Europa, una Supercopa d’Europa, quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya i tres Copes Catalunya. En l'àmbit econòmic i social, l'evolució de les dades és també significatiu: el pressupost va passar de 170 a 455,5 milions d’euros i la massa social, dels 106.135 als 173.701.