Narcís de Carreras (1968-1969)

Narcís de Carreras (La Bisbal d’Empordà, 1905 - Barcelona, 1991) es va fer càrrec de la direcció del Futbol Club Barcelona el 17 de gener de 1968 encapçalant una candidatura d'unitat.

La frase "El Barça és més que un club" se li pot atribuir, ja que la va pronunciar durant el discurs de presa de possessió. Carreras, un home destacat de vida pública catalana, secretari personal de Cambó en la seva joventut, advocat d'idees democràtiques i liberals; tot i que tenia una actitud possibilista respecte del franquisme, motiu pel qual havia participat en les eleccions a procuradors de les Corts franquistes; ja havia format part de la directiva blaugrana com a vicepresident a les juntes de Montal pare i Enric Martí. Amb aquest últim va tenir una destacada intervenció en el 'Cas Di Stéfano', tot i que les seves gestions no van ser suficients per evitar el fracàs. Després de la dimissió de Martí tenia la intenció de presentar-se a les eleccions, però la pressió de la Falange li ho va impedir.

Com a abanderat de la unitat, Carreras va voler incloure a la seva junta representants de les diferents famílies barcelonistes, però aquesta mesura, que en principi va ser positiva, va acabar convertint-se en una font de problemes i enfrontaments al si de la directiva. La temporada 1968-69 va ser bastant crítica a causa del fitxatge d'Helenio Herrera. En aquell moment, el tècnic del primer equip era Salvador Artigas, que acabava de renovar el seu contracte, però tot i això, mentre el Barça estava de gira per terres americanes, durant una reunió del consell directiu es va debatre la conveniència de la contractació d'Helenio Herrera. Es va fer una votació el resultat de la qual va ser d'onze vots a favor del fitxatge i set en contra. La incorporació d'Herrera comportava la rescissió automàtica del contracte d'Artigas.

Immediatament, tres representants de la directiva van viatjar a Itàlia per negociar amb Helenio Herrera i es va arribar a un acord pel qual el tècnic argentí cobraria unes quantitats que suposaven més del doble del que rebia Artigas. Aquest fet va suposar un fort impacte per a l'economia de l'entitat i alhora una oberta divisió d'opinions entre els aficionats, motiu pel qual finalment la directiva es va desdir i va ratificar Salvador Artigas.

Carreras va tenir un paper desafortunat en tot aquest afer, ja que en el moment més crític de la polèmica va marxar de Barcelona per assistir a una reunió del Comitè Organitzador de la Copa de Fires que se celebrava a Budapest. A més, va delegar tota la responsabilitat en el vicepresident Pere Baret, fet que li va fer perdre bona part de la seva autoritat i que va provocar l'aixecament de moltes veus demanant-ne la dimissió. Finalment, el 18 de desembre de 1969, Carreras va presentar la seva renúncia al càrrec.