Ricard Graells (1919-1920)

Ricard Graells va succeir Joan Gamper després que, el 10 de juny de 1919, el fundador del club abandonés la presidència per tercera vegada.

El seu mandat va ser molt positiu. L'entitat va arribar als 3.217 socis i seguint amb les aspiracions autonomistes catalanes de les quals Graells era un gran defensor, el Futbol Club Barcelona es va afegir a les entitats que commemoraven la Diada de l'Onze de Setembre; en l'apartat econòmic es va poder eixugar un deute de 16.110 pessetes heretat de la directiva anterior i per primer cop en molt temps, el club no va deure res a ningú. El balanç esportiu també va ser satisfactori, ja que el Barça havia format una plantilla de luxe que va conquerir els campionats de Catalunya i d'Espanya.

Al final de la temporada, el 27 de juny de 1920, es va fer una multitudinària assemblea de socis en la qual es van debatre els nous Estatuts del club. L'acord va ser ràpid i els 43 articles que havia elaborat el secretari, Joan Baptista Soler, es van aprovar per unanimitat. D'altra banda, es va augmentar la quota mensual de soci de dues a tres pessetes, i es va crear una junta formada per la majoria d'expresidents de l'entitat encarregada d'estudiar a fons tots els aspectes relacionats amb el projecte de construcció d'un nou camp, iniciat sota el mandat de Gaspar Rosés. El 27 de juny de 1920, Graells va cedir la direcció del club precisament a Rosés, que va iniciar així la seva segona etapa al capdavant del Barça.