FCBARCELONA.CAT

Un triplet històric

La 2008/09 va ser la millor temporada de la història del Barça. L’equip dirigit per Guardiola va assolir els títols de Copa, Lliga i Champions en un curs impecable, ple de celebracions i grans moments. Era el primer triplet del segle XXI a Europa.

A la pretemporada, feta a Escòcia i als Estats Units, l’equip va oferir les primeres estones exquisides de futbol. Tot va quedar ràpidament oblidat, quan a la Lliga el Numància ( 1-0 ) i el Racing ( 1-1 ) van impedir el triomf dels de Guardiola, que s’estrenava al capdavant de la nau blaugrana després d’un any al Barça Atlètic. El 15 de setembre ningú podia pensar que, vuit mesos després, l’equip hauria enlluernat tot Europa amb un estil de joc purament ofensiu ofert amb un segell propi: fins a 11 dels 24 integrants de la plantilla eren jugadors sortits del futbol base blaugrana.

Un equip imparable

Un cop van aconseguir-se les primeres victòries –contra l’Sporting Clube ( 3-1 ) i l’Sporting de Gijón ( 1-6 )– les següents van anar arribant gairebé per inèrcia. A l’inici, amb esforç i victòries al límit, com les assolides contra el Xakhtar ( 1-2 ) o l’Espanyol ( 1-2 ). Després, cada cop més amb una superioritat insultant: l’Atlètic de Madrid ( 6-1 ), el Basilea ( 0-5 ) o l’Almeria ( 5-0 ) en poden donar fe.

Líders al novembre

L’1 de novembre el Barça es va col·locar líder a Màlaga ( 1-4 ), posició que no va deixar escapar durant tota la temporada. A aquelles alçades l’equip ja portava un ritme d’escàndol que ni el temut Tourmalet –els partits consecutius contra el Sevilla ( 0-3 ), el València ( 4-0 ), el Madrid ( 2-0 ) i el Vila-real ( 1-2 )– va poder aturar. Al Nadal, l’equip era als vuitens de final de la Copa, de la Champions i treia 12 punts d’avantatge al Madrid a la Lliga.

Posen la directa

Al gener i al febrer l’equip va posar la directa a la Lliga i a la Copa. A la competició de la regularitat, el FC Barcelona no va afluixar tot i la pressió procedent de Madrid: l’equip blanc va guanyar els deu partits següents després des de la seva derrota al Camp Nou. Poc va importar això a can Barça, on es responia amb victòries, també a la Copa. En aquesta competició van anar caient, un rere l’altre, el Benidorm, l’Atlètic de Madrid, l’Espanyol i el Mallorca. El conjunt blaugrana s’assegurava la presència a la primera final.

Un sotrac, quatre noves golejades

Entre finals de febrer i principis de març és quan l’equip va patir més. Va encadenar fins a cinc partits sense victòria. La resposta, però, va ser letal: golejades al Lió ( 5-2 ) i al Bayern ( 4-0 ) a la Champions i al Màlaga ( 6-0 ) i al Sevilla ( 4-0 ) a la Lliga. S’arribava al maig amb el somni del triplet viu i amb dos reptes inicials: el Bernabéu i Stamford Bridge.

El 2-6 i el gol d’Iniesta

La primera cita, amb 4 punts entre el Madrid i el Barça, es va resoldre amb un històric 2-6 que, a més, pràcticament garantia el títol de Lliga. De Stamford Bridge l’equip també va sortir-ne viu, gràcies a un gol d’Iniesta en el minut 93 de partit ( 1-1 ). El barcelonisme vivia en un núvol.

València i Roma tanquen el somni

El 13 de maig l’equip jugava a València, contra l’Athletic Club, la primera final. L’1-4 final no va deixar lloc als dubtes; el Barça, amb 25, era més Rei de Copes que mai. Tres dies després l’equip es proclamava campió de Lliga sense jugar, després de la derrota del Madrid a Vila-real (3-2). I, el dia 27, el Barça liquidava el Manchester United a la final de la Lliga de Campions ( 2-0 ). Era la segona Champions en quatre temporades.

El FC Barcelona arrodonia així un any històric. Era el primer equip que signava un triplet al segle XXI, el primer que n’aconseguia un a la Lliga espanyola i el cinquè de tot Europa (abans, només el Celtic Glasgow (1966/67), l’Ajax (1971/72), el PSV (1987/88) i el United (1998/99) l’havien assolit) que podia presumir-ne d’un.