El FC Barcelona es va proclamar campió d’Europa a l’Olímpic de Roma, després de batre a la gran final el Manchester United. Abans, havia deixat pel camí potències com el Lió, el Bayern i el Chelsea. La tercera era un fet: Londres, París i Roma.
Com es va dir en el seu moment, el Barça es va fer
etern
a Roma, després de conquerir la
tercera
Lliga de Campions de la seva història i, consegüentment, el triplet en un any
immillorable. A Europa es van viure moments màgics, amb golejades per a la videoteca i amb dianes,
com la d’Iniesta a Stamford Bridge, que van fer vibrar tot el barcelonisme.
Un grup assequible
El Barça va haver de recórrer tot el camí per aixecar la Champions. Des de la prèvia, on va
superar el Wisla Cracòvia per un global de 4-1. A la fase de grups, però, el bombo li va somriure,
ja que no va aparellar els blaugranes amb cap dels equips més temibles del continent: Sporting
Clube, Basilea i Xakhtar Donetsk van ser els rivals. Després de la jornada 5, en què l’equip
va golejar
2-5
els portuguesos, el FC Barcelona ja era matemàticament primer de grup.
Lió i Bayern són golejats
Als vuitens el rival era ja un dels grans. L’Olympique de Lió, set vegades consecutives
campió de França, va plantar cara a Gerland, on es va empatar (
1-1
) amb estones de força patiment per part blaugrana. Al Camp Nou, però, un primer temps
brutal -el resultat era de 4-0 a la mitja part- va permetre als de Guardiola accedir als quarts amb
una golejada (
5-2
).
Semblant seria la història als quarts, tot i que la golejada va arribar al matx
d’anada. El Barça va oferir potser els millors primers 45 minuts de tota la temporada i va
afusellar
4-0
el Bayern, destrossat abans del previst. A la tornada, a l’Allianz Arena, el partit
va ser una mena de tràmit que va concloure amb un
1-1
i un gran gol de Keita.
Iniesta indica el camí
A semifinals es presentava un altre os, el Chelsea de Ranieri. El
0-0
al Camp Nou obligava l’equip de Guardiola a marcar a Londres. I més obligats
estaven els blaugranes després del gol d’Essien, que deixava fora el FC Barcelona. El Barça
va haver de superar un munt d’adversitats aquella nit –les absències en defensa de
Puyol i Márquez, que van fer que Touré jugués de central, l’expulsió d’Abidal a la
segona meitat, l’afició rival... – i, només la seva fe i persistència, van obrar el
miracle: era el minut 93 de partit quan Iniesta va connectar un xut des de la frontal que va
classificar l’equip per a la final de Roma (
1-1
). L’esclat de bogeria va ser evident.
Una final espectacular
S’enfrontaven a la final de Roma els dos equips més forts del continent, el United,
vigent campió, i el Barça. Van començar forts els anglesos, amb 10 minuts inicials
d’impressió, fins que Eto’o va trencar la igualada amb una genial jugada individual.
Des d’aquell instant, el partit va ser del Barça, que va tocar i associar-se de forma
exquisida. Messi, que va fer el
2-0
definitiu a la segona part, va endur-se el seu
duel
particular
amb Cristiano Ronaldo, i l’equip, tocat pels Déus del futbol, es coronava a Roma
com el millor d’Europa. Guardiola ho havia guanyat
tot
.
Fes clic
aquí
per accedir a l'especial campions de Champions.