El FC Barcelona va imposar-se a la Copa d’una manera brillant, sense perdre cap partit en tota la competició. A la final, va ser clarament superior a l’Athletic Club, a qui va batre per 1-4 a València. El Rei de Copes tornava a manar.
Després d’onze anys sense aixecar el títol de Copa, el Barça va tornar a fer-lo seu al mateix
escenari que el 1998: a Mestalla (València). Cap dels jugadors de la plantilla havia guanyat,
doncs, cap Copa amb el Barça. Curiosament, suposava el
títol
100
de la història del club.
Sense fissures als setzens i vuitens
Josep Guardiola va aprofitar la competició de Copa per donar minuts als jugadors que menys
participaven a la Lliga. Així, contra el Benidorm, als setzens de final, va ser Bojan qui va donar
el gol de la victòria a l’anada (
0-1
). A la tornada, Messi va decidir el matx (
1-0
).
Als quarts l’oponent era ja d’un estatus superior: l’Atlètic de Madrid
d’Agüero i Forlán. El dia de Reis, al Calderón, Messi va decidir l’eliminatòria amb un
hat-trick i un partit increïbles, un dels millors de l’argentí amb el Barça (
1-3
). La tornada, al Camp Nou, va tenir poca història, amb Gudjohnsen i un altre cop Bojan
golejant (
2-1
). L’equip es plantava als quarts amb un ple de victòries.
Més patiment als quarts i semis
Una altra història van ser els quarts. L’Espanyol i el Barça van empatar en un partit
sense ocasions en l’últim derbi jugat a Montjuïc (
0-0
). A la tornada, dos gols de Bojan i un altre de Piqué van sentenciar, tot i que els
blanc-i-blaus van fregar la remuntada en el tram final (
3-2
).
A semifinals el patiment va ser semblant, tot i que el Barça havia deixat ben encarada
l’eliminatòria amb un
2-0
al Camp Nou, contra el Mallorca. A l’ONO Estadi, però, els de Guardiola es van
quedar amb deu homes quan perdien per 1-0. Cáceres havia comès un penal que li havia costat
l’expulsió. Però llavors va aparèixer Pinto, el porter titular a la Copa, per aturar el penal
i capgirar la dinàmica del matx. Messi, finalment, va fer l’
1-1
definitiu.
La final somiada
Ja abans de disputar-se, tothom estava d’acord que un Athletic Club-Barça era la final
somiada. S’enfrontaven els dos equips amb més títols i tradició de la competició. Per al
barcelonisme el somni va acabar de fer-se realitat durant els 90 minuts, en què Touré, Messi, Bojan
i Xavi van capgirar el gol inicial de Toquero (
1-4
). El Barça era encara més
Rei de
Copes
.
El títol de Mestalla, a més de suposar el
primer
de Guardiola
al capdavant del primer equip, va situar el FC Barcelona encapçalant aquesta competició
també a nivell europeu. Les
xifres
de l’equip blaugrana havien estat incontestables, sobretot a la final, en què va
oferir un futbol total, ofensiu i poderós.
Fes clic
aquí
per accedir a l’especial de campions de Copa.