Thierry Henry

Parlar de Thierry Henry és fer-ho d’un dels millors davanters del món en l’última dècada. Elegància, qualitat i efectivitat són els seus trets més definitoris.

Thierry Henry, nascut a Les Ulis (França) el 17 d’agost de 1977, va créixer en un humil barri d`immigrants als afores de París (el seu pare és de Guadalupe i la seva mare de Martinica, colònies franceses a ultramar). Va començar a jugar a l`equip del seu poble amb 6 anys. Posteriorment ho va fer a l`US Palaiseau als 12 anys i finalment al Viry-Chatillon, on amb 13 anys, comença a canviar la seva vida. En un partit amb aquest club, Henry i els seus companys guanyen un partit per 6-0 amb els sis gols del davanter francès.

Un caçatalents del Mònaco va veure aquell partit i, junt amb l`aleshores tècnic del primer equip monegasc, Arsène Wegner, acorden amb Henry el seu ingrés a la famosa acadèmia de futbol de Clairefontaine, que pertany a la Federació Francesa.

Allà hi va entrar amb 13 anys i va coincidir amb futurs companys seus a la selecció francesa com Trezeguet, Anelka, Gallas o Rothen. Després d`un any a la prestigiosa acadèmia, Henry va jugar una temporada al Versailles abans d`ingressar definitivament al Mònaco, a l’any 1993. Arsène Wegner, conscient de l`enorme talent del jugador, no tarda en fer-lo debutar a la Ligue 1, pocs dies després d`haver fet 17 anys. El primer curs d`Henry a l`elit el va acabar amb 8 partits jugats i 3 gols marcats. Ja a la temporada 1995/96, va fer tres dianes a la Lliga en divuit partits, i a més, va debutar en competició europea.

Va ser l`any 1996 el de l`aparició d`Henry com a gran talent dins del món futbolístic. Primer, en guanyar el Campionat d`Europa sots-18 amb la seva selecció després de derrotar a Espanya per 1-0 a la final amb un gol seu, i mesos més tard, en ser escollit Millor Promesa de França. Henry a més, va guanyar el seu primer títol de clubs en ser campió de la Ligue 1 1996/97 amb el Mònaco, disputant 36 partits i aconseguint nou gols. A la UEFA, va portar el seu equip a les semifinals (9 partits jugats, un gol i quatre assistències).

Diversos clubs europeus comencen a mostrar interès pel jugador, que torna a firmar un gran curs amb l`equip el 1997/98, amb 30 partits i 4 gols a la Lliga i 9 partits i set gols a la Lliga de Campions, on arriba a les semifinals. A l`octubre de 1997 juga el seu primer partit amb la selecció francesa (un amistós contra Sud-àfrica). La bona temporada li va servir per ser inclòs a la llista de convocats de França pel Mundial del 1998, que va acabar guanyant. Amb 3 gols, Henry va ser el màxim anotador dels ‘bleu’.

En acabar el Mundial torna al seu club, on només s`hi estarà mitja temporada. Al mercat d`hivern de la temporada 1998/99, Henry deixa el Mònaco i fitxa pel Juventus, deixant enrere 141 partits, 28 gols i 37 assistències amb l`equip del Principat.

A Torí però, Henry no aconsegueix adaptar-se al Calcio i després de 20 partits i tres gols, decideix tornar a jugar sota les ordres d`Arsène Wenger, en aquesta ocasió a l`Arsenal de Londres.

És a la capital anglesa on Henry explota com a futbolista. La seva velocitat, unida a la seva potència física i la seva exquisida tècnica, encaixen perfectament dins del joc de l`Arsenal, on Henry passa a ser la referència ofensiva d`un equip que es guanya l`admiració i el respecte de la resta d`equips pel seu bon futbol i els seus resultats.

A l’Arsenal, el francès va batre pràcticament tots els registres golejadors històrics. Gaudeix de l’honor de ser el màxim golejador de la història del club amb 226 dianes, com també ho és encara a la Premier League amb 174. A més, Thierry Henry va ser quatre vegades el màxim golejador de la Premier League (2002, 2004, 2005 i 2006), competició que va guanyar el 2002 i el 2004, a més de tres FA Cup i dos Community Shield. Els gols amb l`Arsenal van ser suficients perquè es proclamés Bota d`Or com a màxim golejador d`Europa els anys 2004 i 2005.

Només un títol se li va resistir a Henry com a ‘gunner’: la Lliga de Campions, que va perdre el 2006 a París davant el Barça. Convertit en un mite pels aficionats de l`Arsenal, decideix canviar d`aires l`estiu del 2007 i fitxa pel Barça.

En la seva primera temporada al club, aconsegueix ser el màxim realitzador amb 19 gols entre entre Lliga de Campions, Lliga i Copa del Rei. Juga 30 partits de lliga sota les ordres de Frank Rijkaard, habitualment a la punta esquerra de l’atac barcelonista.

El curs 2008/09 l`inicia amb l`arribada de Josep Guardiola a la banqueta. El tècnic aposta des d`un principi per l`experiència del francès i Henry es converteix en peça clau del triplet, també des de la punta esquerra, on aconsegueix 26 gols en els 42 partits que disputa. A la final de Roma de la Lliga de Campions, aconsegueix finalment l`únic títol que li faltava per completar un dels millors palmaresos que hi ha al futbol mundial actual.

PERFIL

La velocitat i la qualitat tècnica són dues de les característiques d’aquest francès que combina eficàcia i elegància. Destaca per ser un dels jugadors més hàbils amb la pilota als peus, sent alhora un atacant intel•ligent.

Tot i haver jugat de davanter centre amb Wenger a l’Arsenal, Henry és un futbolista polivalent capaç d’ocupar qualsevol de les tres posicions d’atac, amb la virtut sempre de buscar-li l`esquena al rival gràcies a la seva velocitat. Bon xutador de faltes, té com a característica a l`hora de xutar el fet de fer-ho gairebé sempre de rosca, buscant un efecte obert per tal que el porter rival no pugui arribar a la pilota.

PALMARÈS

FC Barcelona
2009/10 Liga
2009/10 Mundial de Clubs
2009/10 Supercopa d'Europa  
2009/10 Supercopa d'Espanya  
2008/09 Lliga de Campions
2008/09 Lliga 
2008/09 Copa del Rei

Arsenal
2004/05 FA Cup
2004/05 Community Shield
2003/04 Lliga
2002/03 FA Cup
2002/03 Community Shield
2001/02 FA Cup
2001/02 Lliga

Mònaco
1996/97 Lliga
1997 Supercopa

Selecció de França
2006 Sotscampió Copa del Món
2003 Copa Confederacions
2000 Eurocopa
1998 Copa del Món

Títols individuals
2005/06 Pitxitxi Lliga anglesa
2004/05 Pitxitxi Lliga anglesa
2004/05 Bota d’Or
2003/04 Pitxitxi Lliga anglesa
2003/04 Bota d’Or
2001/02 Pitxitxi Lliga anglesa