FCBARCELONA.CAT

La final de la Champions a Madrid, a un gol

El FC Barcelona va signar una Lliga de Campions pràcticament perfecta fins a semifinals, on va caure amb el futur campió, l’Inter de Milà. Només un gol va privar els homes de Guardiola de la final de Madrid, que hauria estat la segona consecutiva.

El campió d’Europa va quedar emparellat en el grup més potent dels vuit que va deparar el sorteig de Nyon. Tres rivals campions a les seves respectives Lligues l’esperaven al grup F: Inter de Milà, Rubin Kazan i Dinamo de Kíev.

Emoció amb liderat final

El desenvolupament d’aquest grup F va ser apassionant fins a la jornada final. L’empat inicial a Milà (0-0), en el duel que va suposar el retrobament d’Eto’o, Ibrahimovic i Maxwell amb els seus anteriors equips, i la posterior victòria sobre el Dinamo de Kíev (2-0) permetien encarar la lligueta amb molt optimisme. Una derrota inesperada al Camp Nou (1-2) contra el Rubin Kazan va sacsejar de valent el grup, igualadíssim després de tres jornades disputades.

Aquesta emoció es va mantenir després de l’empat a Kazan (0-0), una nevera sota zero graus en què Ibrahimovic va estavellar una pilota al pal en els primers minuts de partit. La cita decisiva seria la del 24 de novembre: Barça-Inter. I l’equip, tot i no comptar ni amb Messi ni amb Ibra, va respondre amb una primera part de somni que va deixar el partit i també la classificació resoltes(2-0). A Kíev, en la jornada final, els blaugranes únicament van confirmar el seu liderat al grup F (1-2).

L’Stuttgart, als vuitens

Mentre l’equip preparava el Mundial de Clubs a Abu Dhabi, el sorteig va decidir que el campió d’Europa s’hauria d’enfrontar als vuitens contra l’Stuttgart alemany, un equip força mal situat a la Bundesliga quan es va celebrar el sorteig, però en molt bon moment al febrer i al març, quan va tenir lloc l’eliminatòria. Un 1-1 a Alemanya, amb un gol d’Ibra, i un 4-0 contundent al Camp Nou, amb quatre gols dels jugadors de planter, van permetre als blaugranes passar de ronda còmodament.

Uns quarts de luxe amb l’Arsenal

El següent sorteig va decidir que l’Arsenal seria el rival als quarts, en un xoc que es presentava com un duel entre dos dels equips més ofensius i de millor joc associatiu d’Europa. A l’anada, a l’Emirates Stadium, el Barça va practicar el millor futbol de tota la temporada en uns 45 minuts inicials que no s’oblidaran mai. Després, a la represa, el partit es va complicar i tots dos conjunts van haver de marxar a Barcelona amb un 2-2 força obert. Al Camp Nou, però, Messi va aparèixer per dictar sentència: quatre gols seus van dur l’equip a semifinals en una remuntada vibrant (4-1).

L’Inter, fi de trajecte

La final del 22 de maig a Madrid cada cop era més a prop. Fins que l’equip va caure 3-1 a Milà en un dels pitjors partits de l’any. El FC Barcelona va veure com un munt de circumstàncies li van girar l’esquena durant aquella eliminatòria: el núvol de cendra va obligar l’equip a desplaçar-se fins a Itàlia en autocar i, allà, un mal arbitratge va posar les coses encara més difícil. El barcelonisme va apel·lar a una remuntada heroica durant tota la setmana prèvia al partit de tornada, que va servir perquè tot Europa veiés com cau un campió: atacant, atacant i atacant. Però l’únic gol del partit, insuficient per capgirar l’eliminatòria, arribaria massa tard. Revalidar el títol, i fer-ho a Madrid, no seria possible.