FCBARCELONA.CAT

Quatre títols i 99 punts

La temporada del triplet va tenir tota la continuïtat del món a la temporada 2009/10, en què el FC Barcelona va aixecar quatre títols més: la Lliga, les Supercopes d’Espanya i d’Europa i el primer Mundial de Clubs de la història.

El segon any de Josep Guardiola a la banqueta del Barça va ser un nou èxit. L’inici de curs, després de la participació de l’equip a la Wembley Cup i amb una gira de tres partits per la Costa Oest dels Estats Units, va portar els dos primers trofeus de la temporada: el Barça va imposar-se per un global de 5-1 a l’Athletic Club a la Supercopa d’Espanya i per 1-0 al Xakhtar Donetsk a la pròrroga de la Supercopa d’Europa. No es podia començar millor.

Bon inici a Lliga i Champions

L’equip va mostrar la seva fortalesa també a l’inici de Lliga i Champions. A la competició domèstica es va sumar un 18 de 18 imponent, mentre que a Europa, on l’equip estava enquadrat en el grup més potent de la competició, amb tres campions més com l’Inter, el Rubin Kazan i el Dinamo Kíev, es va empatar a Milà ( 0-0 ) i batre els ucraïnesos en els dos primers compromisos. El camí era immaculat.

Emoció a dues bandes

A l’octubre l’equip va patir l’única derrota fins a final d’any. Va ser inesperada, contra el Rubin Kazan ( 1-2 ), en un partit que, combinat amb l’empat a Rússia ( 0-0 ), va complicar l’accés als vuitens. A la Lliga, el bon rendiment del Madrid i els empats blaugranes a Pamplona i Bilbao impedien els blaugranes distanciar-se a la classificació. A finals de novembre va arribar una setmana que es presentava com a clau. El Barça va resoldre-la de forma impecable: 2-0 amb l’Inter i 1-0 contra el Madrid. És a dir: líders a Europa i a la Lliga.

Ara sí, el Mundial de Clubs

El mes de desembre és d’aquells que fa gust recordar. Es van produir fins a quatre victòries abans de viatjar a Abu Dhabi, on l’equip va assolir el primer Mundial de Clubs de la seva història. Per aconseguir-lo es va patir molt: es va haver de remuntar a les semifinals contra l’Atlante mexicà ( 3-1 ) i a la final contra l’Estudiantes ( 2-1 ), en un matx que va acabar a la pròrroga amb un gol amb el cor de Messi. Es tancava així un 2009 històric . L’any de les Sis Copes.

Adéu a la Copa

La tornada de vacances nadalenques no va ser òptima. L’equip va punxar amb el Vila-real ( 1-1 ) i va caure eliminat amb el Sevilla als vuitens de Copa ( 1-2 i 0-1 ), en una eliminatòria en què el Barça va ser molt superior, sobretot en el partit de tornada. A la Lliga, però, l’equip mantenia la seva regularitat i també el liderat tot i el ritme vertiginós que oferia l’equip de Pellegrini a Madrid. I, precisament a Madrid, després de 21 jornades invicte a la Lliga, arribava la que seria l’única derrota del Barça: 2-1 amb l’Atlètic de Madrid, futur campió de l’Europa League aquell estiu.

Cara i creu a Lliga i Champions

Després d’aquella desfeta, els de Guardiola no van afluixar. La Lliga va arribar al mes de març amb un empat a punts amb el Madrid, amb qui es jugava mig títol al Santiago Bernabéu, a falta de set partits per a la conclusió de la competició. Aquella final es va resoldre amb un 0-2 memorable que deixava el Barça amb tres punts d’avantatge, a més del goal-average.

A Europa, però, el final va ser més trist. Després de superar amb contundència l’Stuttgart ( 1-1 i 4-0 ) i l’Arsenal ( 2-2 i 4-1 ) als vuitens i als quarts de final, l’equip blaugrana va caure amb l’Inter de Mourinho en una semifinal marcada pel núvol de cendra que va obligar el primer equip a viatjar fins a Milà en autocar ( 3-1 i 1-0 ). La desitjada final del Santiago Bernabéu no comptaria amb el Barça. Seria un Bayern-Inter.

Esprint final d’infart

Quedava, però, el repte de guanyar la millor Lliga de la història. L’empat a Cornellà-El Prat ( 0-0 ) havia permès el Madrid retallar diferències, mentre que el Barça encara havia de visitar El Madrigal ( 1-4 ) i el Sánchez Pizjuán ( 2-3 ). No es va ensopegar enlloc i cinc victòries en el tram final de Lliga van permetre celebrar el títol en l’última jornada, al Camp Nou, cosa que no passava des del 1998. El 4-0 contra el Valladolid de Clemente havia dut al Barça als 99 punts, una xifra de rècord per a un equip de somni.