Éric Abidal

Éric Abidal arriba al Barça la temporada 2007/08 com a substitut de l'holandès Giovanni van Bronckhorst, en la que és la primera experiència del francès fora del seu país.

Nascut a Lió (11-9-1979) en el si d'una una família immigrant, Abidal va començar a jugar al Lió-la-Duchère de la CFA2, on actuava de centrecampista per la banda esquerra. D'allà va donar el salt al professionalisme en fitxar pel Mònaco a l'estiu del 2000. Amb l'equip del Principat va debutar en la Ligue 1 el 16 de setembre del 2000 en un partit contra la Tolosa. En la seva primera temporada en l'elit compaginaria el filial amb el primer equip, amb què jugaria 8 partits de Lliga i un en la Lliga de Campions. Al curs següent, el 2001/02, Abidal vesteix la samarreta del Mònaco en 14 partits de Lliga, i comença a alternar-se en defensa com a lateral i central a causa del seu potent físic.

En finalitzar la temporada, Abidal va demanar una cessió per poder disposar de més minuts. Va ser el Lille, equip que entrenava Claude Puel, el técnic que el va fer debutar en la Ligue 1 amb el Mònaco, qui va aconseguir els serveis del jugador. Allà Abidal passa dues temporades en què demostra ser un de les millors defenses del país.

A l'estiu del 2004, l'Olympique de Lyon, campió els últims tres anys de Lliga, fitxa Abidal, que torna a la seva ciutat natal. Es fa amb un lloc de titular des del principi i rep la convocatòria per debutar amb la selecció francesa, en un França-Bòsnia del 18 d'agost del 2004.

A Lió, Abidal ajuda a guanyar tres Lligues i tres Supercopis més i forma part de l'equip que enlluerna a Europa amb un gran futbol. Després de participar en el Mundial d'Alemanya 2006 amb França, on va jugar sis del set partits que va disputar la seva selecció (que va ser subcampiona), Abidal va quallar una temporada molt completa al Lyon per tercer any consecutiu, amb 31 partits en la Ligue 1 sortint de titular. A més, aquesta actuació en la lliga la va compaginar amb una altra molt bona a nivell internacional: titular en set ocasions en la Lliga de Campions i va jugar 10 partits amb la seva selecció durant la temporada 2006-07.

A l'estiu del 2007, Éric Abidal es va incorporar al FC Barcelona. El francès, que va disputar 30 partits de Lliga, 10 de Champions i 6 de Copa, va compartir el lateral esquerre amb Sylvinho, encara que en més d'una ocasió Frank Rijkaard el va utilitzar com a central. Al final de la temporada va participar amb França en l'Eurocopa de Suïssa i Àustria.

La temporada 2008/09 aconsegueix el triplet amb el Barça, però és un any poc afortunat per a Abidal. Primer, es lesiona davant l'Espanyol i es perd vuit setmanes de competició. I quan torna, és expulsat en les semifinals de la Copa i de la Lliga de Campions, cosa que li impedeix participar en les dues finals que guanya el Barça a València i Roma respectivament. Acaba disputant 31 partits entre les tres competicions.

En l’exercici 09/10 assoleix un estat de forma òptim, realitza assistències de mèrit, però novament les lesions limiten la seva participació. Juga 17 partits de Lliga i 8 de Champions.

La temporada 2010/11 és la més complicada de totes per a Éric Abidal, a qui se li detecta un tumor al fetge a mitjans de març. Demostrant un esperit de superació i una tenacitat increïbles, Éric Abidal torna a la competició només sis setmanes després, en un Barça-Madrid (1-1) corresponent a la tornada de semifinals de Champions. Abidal és el titular esquerre a la final de Wembley –va perdre’s la de Roma per sanció- i el capità Puyol el deixa ser el primer a alçar el trofeu de campions un cop superat el Manchester United (3-1). A Londres disputa el seu partit número 150 com a blaugrana.

PERFIL

Abidal És un lateral esquerre natural, encara que la seva envergadura física (1.86 m i 75kg) li permeten jugar també de central sense problemes. La seva capacitat per pujar per la banda i arribar fins a l'àrea rival i centrar, i el seu alt nivell tècnic i tàctic, sobretot de col•locació, són les qualitats més destacades d'aquest internacional francès. Es tracta d'un potentíssim defensa que, gràcies al seu privilegiat físic, no té problemes per passar-se els 90 minuts recorrent la seva banda.

PALMARÈS

FC Barcelona
2010/11 Lliga de Campions
2010/11 Lliga
2010/11 Supercopa d'Espanya
2009/10 Lliga
2009/10 Mundial de Clubs
2009/10 Supercopa d'Europa
2009/10 Supercopa d'Espanya  
2008/09 Lliga de Campions
2008/09 Lliga
2008/09 Copa del Rei

Olympique Lió
2006/2007 Ligue 1 
2007 Supercopa
2005/2006 Ligue 1
2006 Supercopa
2004/2005 Ligue 1
2005 Supercopa

Selecció de França
2006 Sotscampió de la Copa del Món

TRAJECTÒRIA

2010-11 FC Barcelona
2009-10 FC Barcelona
2008-09 FC Barcelona
2007-08 FC Barcelona
2006-07 Olympique de Lió
2005-06 Olympique de Lió
2004-05 Olympique de Lió
2003-04 Lille OSC
2002-03 Lille OSC
2001-02 AS Mònaco
2000-01 AS Mònaco