Lliga, Champions i Supercopa per valors

El Barça es va sobreposar a les múltiples adversitats trobades a la temporada 2010/11 i ha acabat alçant tres títols, teixits a base de bon joc i esforç. S’ha convertit en un gloriós campió d’Europa i tricampió de Lliga.

Una vegada conquerida la tercera Lliga seguida, Pep Guardiola confessava la incertesa que l’envaïa a principis de temporada. Recordava que, després d’un Mundial, pocs equips havien estat capaços de conservar la seva supremacia. I en el cas del Barça s’hi afegia un inconvenient, ja que fins a vuit integrants de la plantilla blaugrana s’havien proclamat campions del món a Sud-àfrica. La motivació per continuar guanyant i la fam de títols es posava a prova. Principalment en els vuit campions del món (Valdés, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i Villa), però també en la resta del grup, ultrapremiat en els dos exercicis precedents.

Primer, la Supercopa

La Supercopa d’Espanya respondria als primers dubtes. Sense pràcticament temps de preparació, l’equip va remuntar al Sevilla el 3-1 de l’anada amb un 4-0 al Camp Nou. Era el primer recital de talent del curs. Malgrat això, en l’arrencada a la Lliga no tot van ser flors i violes. Després de la primera jornada es va produir la sortida de Zlatan Ibrahimovic i, en la segona, el Barça va patir una sorprenent ensopegada a casa amb un equip que havia ascendit feia poc, l’Hèrcules (0-2).

Una primera volta d’escàndol

A partir del sisè partit, sota el lideratge de Pep Guardiola, el Barça va enllaçar 16 jornades vencent. Ho va guanyar tot entre el 16 d’octubre i el 12 de febrer. Un nou rècord forjat a base d’esforç, perseverança i un joc encisador, i sempre amb respecte cap al rival. D’entre totes les victòries brillaria amb llum pròpia el 5-0 contra el Reial Madrid. El millor anunci a escala mundial del futbol associatiu i d’atac barcelonista. Des de llavors ja no deixaria el primer lloc de la classificació. I batria noves marques, com ara la millor primera volta de la història (52 punts de 57 possibles) després de vèncer en tots els desplaçaments.

Paral·lelament, el Barça es mostraria intractable a la Lliga de Campions i a la Copa del Rei. A la Champions va quedar primer de grup per sobre de Copenhague, Rubin Kazan i Panathinaikos. A la Copa es desferia de Ceuta, Athletic Club, Betis i Almeria fins a plantar-se a la final.

Els tres millors del món, formats a La Masia

La impecable trajectòria culer es veuria recompensada en la gala de la FIFA Pilota d’Or 2010 . Messi, Iniesta i Xavi, tres jugadors del Barça formats a la Masia, serien nomenats els tres millors futbolistes del món. Des del cim de l’elit futbolística, els tres guardonats coincidien a afirmar que els premis individuals eren fruit del treball d’equip. El vestidor culer és així. Humil i generós. Ho va poder comprovar Ibrahim Afellay, l’únic reforç en el mercat d’hivern. Com els altres fitxatges de la temporada (Villa, Adriano i Mascherano), la seva voluntat d’integració va ser màxima des del primer segon. I el rendiment ha estat alt.

L’exemple d’Abidal

Avançava la Lliga i s’endurien els missatges procedents de Madrid. Ferits en l’orgull, tots els jugadors del Barça van fer un pas endavant en el tram definitiu de la temporada, i especialment quan es va produir la notícia més negativa de l’any: la malaltia d’Abidal, que arribava pocs dies després de les acusacions de dopatge per part de la Cadena COPE. Un cop duríssim, doncs, contrarestat a base del coratge i l’esperit de superació que va desprendre el mateix Abi.

Quatre clàssics marquen el desenllaç

L’equip va sortir ben parat de desplaçaments complicadíssims com eren els camps del València (0-1), el Sevilla (1-1) i el Vila-real (0-1), abans de clavar l’estocada al campionat amb un valuós empat al Bernabéu (1-1). Era l’inici dels quatre clàssics que marcarien el desenllaç de la temporada, l’hora de la veritat. El Barça entomaria amb ‘fair play’ el KO a la final de la Copa del Rei i es redimiria eliminant el Madrid a les semifinals de la Champions i sentenciant la Lliga a l’Estadi del Llevant, a dues jornades per al final. La 21a de la història del Club .

La quarta Copa d’Europa

El colofó de la temporada –el tercer títol- va ser la final de la Lliga de Campions a Wembley. Barça i Manchester United van reeditar la final de Roma i, com llavors, els catalans es van imposar amb solvència ( 3-1 ), dominant i atacant en tot moment, despertant l’admiració mundial. Els gols de Pedro, Messi i Villa van portar la quarta Champions cap a Barcelona i van fer encara més tangible l’hegemonia blaugrana.