FCBARCELONA.CAT

Dani: cor d’arquer

Dani Fernández és el tirador oficial dels dobles penals al Barça Senseit. És un llançament ferm, estudiat i precís, com el tir d’un arquer. Dani Fernández fa balanç al voltant d’aquesta qualitat seva i de la temporada de l’equip.

10 metres separen el punt del doble penal de la línia de gol, de la glòria, fins i tot de la victòria. Dani Fernández n’és ben conscient, ja que és el llançador oficial dels dobles penals al Barça Senseit. Dels 18 llançaments des dels 10 metres que ha fet l’equip aquesta temporada en Lliga, 17 els ha picat l’ala-tanca blaugrana. “Sóc conscient que l’haig de ficar i, sobretot, si el marcador està ajustat, com m’ha passat en més d’un partit, encara m’ho penso més, perquè pot decantar un partit. Ja sé que la gent crida o anima, però només intento centrar-me en el que haig de fer”, afirma Dani Fernández.

Joc entre porters i jugadors

Dani Fernández porta gairebé deu anys jugant a l’elit del futbol sala. Des de sempre, ell ha tirat els dobles penals. L’experiència d’aquests anys fa que ara els nervis no existeixin pràcticament: “Sempre he xutat els dobles penals, i potser abans sí que sentia nervis, però ara ja no tant. Em poso més nerviós en el moment que piquen la falta, quan agafo la pilota fins que la col•loco, més que en el mateix moment de xutar.”

Per aconseguir la màxima efectivitat en el seu llançament, Dani té estudiats alguns porters, de la mateixa manera, però, que hi ha porters que ja coneixen com tira ell els dobles penals: “En el meu cas estudio una mica els porters, com que ja són molts anys ja en conec alguns. Igual que ells a mi, que ja saben per on el puc tirar. Si crec que ja em coneixen intento canviar el llançament. El joc entre porters i jugadors sempre hi és.”

Els dos pals contra l’Interviú

La seva efectivitat en els llançaments de doble penal és molt alta. Dels 17 llançaments de doble penal, només n’ha enviat tres fora de porteria. Tot i que dels 14 que ha aconseguit col•locar entre els tres pals, només 9 han acabat en gol, els altres cinc els ha aturat el porter.

Malauradament, dos dels tres llançaments que ha enviat fora de porteria en tota la temporada, van ser en un dels partits més decisius de la campanya. Va ser en el segon partit de semifinals contra l’Interviú Fadesa, quan els madrilenys, tot just coronats campions de Lliga, van eliminar el Barça Senseit dels play-off pel títol: “Aquests llançaments són els que has de ficar. Vaig acabar bastant tocat perquè si els hagués fet tots dos, hauríem forçat el tercer partit. Però igual que entren, d’altres vegades no ho fan. I els meus tirs van acabar tots dos al mateix pal.”

Dani Fernández assumeix la seva responsabilitat: “Jo em carrego la meva responsabilitat perquè sóc jo el que els tira. Igual que quan els fico la gent em felicita, si els fallo, assumeixo que l’errada és meva. Però la gent em va animar molt perquè, la veritat, jo vaig marxar bastant tocat. Però així és el futbol sala.”

Les baixes a l’atac

A banda dels nou gols de doble penal, Dani Fernández n’ha marcat 15 més que l’han col•locat entre els deu màxims golejadors de la Lliga amb 24 dianes. Les baixes en diversos partits de pivots com Fernandao o Igor ha obligat altres jugadors de l’equip a assumir el pes ofensiu: “Fernandao és un golejador, igual que l’Igor. En no ser-hi cap dels dos, algú havia de ficar els gols i en aquest cas jo he tingut la sort de ficar-ne molts, però tots plegats hem intentar suplir les seves baixes com fos.”

Dani reconeix que no ha estat fàcil suplir la baixa d’un jugador com Fernandao: “El nostre joc es basava molt en ell. Ens recolzàvem molt a ficar pilotes al pivot, i amb la seva baixa vam perdre la referència. Ha costat trobar un altre tipus de referència.” Tot i això, el jugador blaugrana ha volgut destacar la qualitat de tota la plantilla: “En aquest equip no hi ha tres jugadors bons i els altres normals. Hi havia un molt bon equip des de la porteria fins a l’últim jugador. Per això hem fet un bon paper, perquè faltés qui faltés, ho hem suplert bé.”