FCBARCELONA.CAT

De nou, la defensa blaugrana mana a la Lliga

Per segon any consecutiu, el Barça es va erigir com la millor defensa del campionat de Lliga. Després de superar un inici de campionat molt dur, els blaugranes van aconseguir repetir com a caps de sèrie per a la Copa.

La Divisió d’Honor va començar a mitjans de setembre, amb un calendari molt exigent pels de Marc Carmona. En les sis primeres jornades s’enfrontaven amb els tres millors equips de la competició.

Un 10 en l’inici de temporada

Van superar el repte amb bona nota. Després d’estrenar-se amb victòria a la sempre complicada pista de l’MRA Navarra ( 2-3 ), el Barça rebia l’Inter Movistar al Palau Blaugrana. Gairebé 5.000 persones van voler gaudir del primer partit de futbol sala de la temporada a casa, i es van convertir en el sisè jugador per ajudar l’equip a aconseguir un empat a quatre molt treballat. Igor va ser l’home d’aquell partit anotant els quatre gols, l’últim, el de l’empat, a només 15 segons pel final del partit. El FC Barcelona començava amb força la temporada.

A aquest bon joc va seguir una altre victòria a domicili, i en una altre de les pistes més hostils: a Santiago de Compostela. El Barça va trencar l’estadística dels últims tres anys i es va imposar per 2 gols a 6 en un altre partidàs.

El segon partit al Palau va portar un record dolorós a can Barça. Ens visitava el Pinto, l’equip madrileny que la temporada anterior s’havia desfet dels blaugranes als quarts de final de la Lliga, però aquesta vegada, el Barça no els va donar opció a res. Es van imposar per 5 a 1 en un partit on va debutar el jugador del filial Juanito, amb golàs inclòs.

Després d’una setmana de descans per compromisos internacionals, va tornar la competició i el Barça ho va fer amb empat a la pista d’un Benicarló en hores baixes ( 3-3 ), un punt que tenia un sabor agredolç. Però de seguida els de Carmona van recuperar les bones sensacions. El flamant campió, ElPozo Múrcia visitava el Palau el 23 d’octubre del 2009. El Barça els va guanyar per 4 gols a 1 trencant, així, amb les 19 victòries consecutives dels murcians a la Lliga. Després de la jornada 6, el Barça ja era l’equip menys golejat de la Lliga, amb 13 gols en contra.

La primera derrota, a la jornada 8

La victòria contra l’ascendit Zamora ( 2-6 ) va ser l’ultima abans d’encaixar la primera derrota de la temporada. Aquesta no va arribar fins a la jornada vuit, contra l’altre dels equips que van pujar de categoria, el Sala 10 Saragossa ( 3-4 ). Però el Barça es va refer ràpidament d’aquest primer entrebanc guanyant a la pista del Carnicer Torrejón ( 3-5 ), amb un hat-trick de Fernandao.

Aquesta victòria els va permetre mantenir-se entre els primers classificats i fins i tot poder disputar la segona plaça del campionat. Però l’empat contra l’Azkar Lugo ( 2-2 ) els va tornar a aturar la progressió. Era el primer partit sense Ari Santos, lesionat per un mes i mig, i un partit on la manca d’efectivitat va acabar passant factura. L’últim partit de novembre va tornar a donar els tres punts a un Barça que es mantenia molt fort com a visitant (només havien cedit un empat). Aquesta vegada la víctima va ser el Gestesa Guadalajara ( 2-4 ).

Desembre gris

Però el mes de desembre el Barça va encadenar tres mals resultats que els van fer patir fins i tot per ser caps de sèrie per a la Copa. Van empatar amb el Playas ( 1-1 ), i van perdre a les pistes del Reale Cartagena ( 2-1 ) i Marfil Santa Coloma ( 2-1 ). Tres partits on els blaugranes van jugar molt bé, però van patir una manca d’encert de cara a gol a diferència de les primeres jornades del campionat.

El Barça va haver de jugar-se l’ultima plaça com a caps de sèrie a la darrera jornada de la primera volta, a casa contra el Caja Segòvia. Els de Marc Carmona van complir i es van classificar quarts després de guanyar 2-0 . Encara quedava, però, un partit per disputar-se al mes de desembre, era la primera jornada de la segona volta, que els blaugranes van perdre contra el Xota al Palau ( 3-4 ).

El 2010 comença bé

La Lliga no es va reprendre fins el 6 de febrer, per la disputa de l’Europeu d’Hongria – on Javi Rodríguez, Cristian i Fernandao van aconseguir la medalla d’or -. El partit de retorn era a la pista de l’Inter, que aleshores liderava la Divisió d’Honor. El Barça va fer un partit molt seriós i es van imposar els madrilenys ( 0-2 ) recuperant, així la confiança.

Després de l’aturada de la Copa , va continuar la competició domèstica amb la visita del Lobelle al Palau. Tots dos equips buscaven una victòria per oblidar la Copa –catalans i gallecs van ser eliminats pel Pozo. Però només el Barça va ser capaç de fer-ho ( 5-4 ). Però l’empat a la pista del cuer, el Pinto ( 2-2 ) va tornar a impedir mantenir la regularitat. Abans de visitar la pista del rival més fort, ElPozo, van guanyar amb solvència el Benicarló ( 3-0 ). Ja a Múrcia, la derrota ( 3-2 ) va ser acceptada a can Barça, content pel joc exhibit i pel joc de tu a tu amb els de Duda.

Lluita fins el final

Tot just després de conèixer la baixa per 5 setmanes de Fernandao i de la marxa d’Ari Santos als Jocs Sud-americans, el Barça va guanyar el Zamora ( 5-1 ), però una setmana després queien a la pista del Saragossa ( 4-1 ), perdent, així, la quarta plaça. Era mitjans de març, i a partir d’aquest moment els barcelonistes van haver de lluitar de valent per recuperar la quarta plaça, sense perdre en cap moment la il·lusió per assolir la tercera.

Per sort, al Palau, les coses anaven molt bé. La victòria contra el Carnicer ( 3-0 ) era la quarta de consecutiva a casa. Després va caure el Gestesa ( 5-0 ), però pel mig van empatar a la pista de l’Azkar Lugo ( 1-1 ). Les victòries contra Playas ( 1-3 ), Cartagena ( 6-3 ) i Marfil ( 5-1 ) van fer somiar els blaugranes amb la tercera plaça fins a l’última jornada. El Barça va arribar a la jornada 30 amb opcions d’acabar tercer, quart o cinquè, però jugaven contra un equip que es jugava el mateix: el Caja Segòvia, que jugava a casa i es va acabar imposant per 2 gols a 1 . El Barça va acabar cinquè.

Grans quarts de final

Aquesta posició el va fer enfrontar-se el quart, el Lobelle, als quarts de final del play-off pel títol de Lliga. El Barça partia amb el factor pista en contra i va perdre el primer partit al Palau en una llarga tanda de penals després d’empatar a tres . Calia guanyar els dos partits a Santiago de Compostela. I així va ser. El Barça va empatar la sèrie guanyant 2-4 el segon partit, i en el tercer, el del desempat, es va haver de decidir novament des del punt de penal. Van empatar a dos , i en aquest cas, va ser el Barça qui va dominar la pena màxima. El Barça era a 'semis'.

A la següent ronda, però, es van tornar a enfrontar amb ElPozo. També va començar perdent el primer partit al Palau ( 4-6 ), però en aquesta ocasió els blaugranes no van aconseguir la gesta de guanyar a domicili. ElPozo es va imposar per 3 a 2 , i el Barça va quedar fora de la lluita pel títol de Lliga.

Per segon any consecutiu, la defensa blaugrana va ser la millor del campionat. Enguany, el Barça només ha encaixat 57 gols, un més que la temporada passada.