Segòvia, ciutat màgica

La localitat castellana es va convertir en una ciutat per sempre més lligada a la història de la secció. A Segòvia el Barça Alusport va conquerir la Copa d’Espanya, el primer gran títol de l’era LNFS.

El trofeu de campió que va aixecar Javi Rodríguez al Pedro Delgado és el primer que va guanyar el futbol sala blaugrana a nivell estatal. Va ser un títol molt merescut i a la vegada molt treballat, aconseguit després de deixar fora de combat el Fisiomedia Manacor, l’amfitrió Caja Segovia i l’aleshores vigent campió de tot, El Pozo.

Debut esperançador

El Barça Alusport va debutar contra el conjunt balear, l’autèntica revelació de la fase regular i que uns dies abans havia estat capaç de derrotar l’equip de Carmona. Els blaugranes centraven moltes mirades i van respondre oferint una imatge solvent. El 6-0 final, potser un pèl exagerat, reflecteix la superioritat d’un equip que va gestionar molt millor la tensió del moment davant un rival que debutava en una cita d’aquestes característiques.

Lin i Wilde, tots dos per partida doble, Saad i Igor van ser els autors dels gols blaugranes, que al mateix pavelló van veure com Caja Segovia derrotava el Benicarló a la pròrroga i es convertia en el rival a semifinals. Tocava enfrontar-se a tot un poble per lluitar per un lloc a la final.

El retorn de Superman Sedano

Va ser un partit tens, igualat, emocionant i dur enmig d’un ambient fantàstic. Després d’una primera meitat sense gols, el Barça Alusport va aconseguir dos gols seguits que semblaven donar un avantatge decisiu (Lin i Fernandão). Però el conjunt de Jesús Velasco va tirar de talent individual per aconseguir igualar el duel. Sergio Lozano, jugador del FC Barcelona cedit al Caja Segovia, marcava l’1-2 i Antoñito empatava després d’una gran jugada de Matías.

El partit va anar a la pròrroga, on cap dels dos equips va poder desfer l’empat. Els penals decidien, amb les forces molt justes. Una autèntica loteria. El Caja Segòvia va tenir el triomf a la mà després de l’error de Jordi Torras. Va ser aleshores quan Marc Carmona va rellevar Cristian sota pals. Paco Sedano, com ja havia fet l’any anterior contra Lobelle, va exercir d’heroi aturant dos llançaments i va donar una classificació agònica.

Arriba la recompensa a anys de treball

Contra el campió de tot, l’històric El Pozo, tantes i tantes vegades botxí blaugrana, el Barça Alusport va resistir els millors minuts rivals i va fer gala d’una efectivitat enorme cara a porteria per imposar-se per 3 gols a 2. Wilde va ser determinant, amb dos gols al primer temps que van fer molt de mal al conjunt murcià.

Chico, ja al segon temps, va pràcticament sentenciar la final, si bé els gols d’Álvaro i de Dani salgado van posar emoció fins a l’última acció de partit. Chico va rebutjar de cap una centrada llarga mentre sonava la botzina final, i l’eufòria va explotar sobre el mateix parquet, a les banquetes i a les grades, on hi havia una notable presència d’aficionats blaugranes. El Barça Alusport ja era, per fi, el campió que tots volem.