La primera Lliga

Un inoblidable play-off final a cinc partits contra Caja Segovia va culminar un títol de Lliga merescut pels homes de Marc Carmona, campions de la fase regular i el millor equip de la temporada.

El Barça Alusport va tancar un any de somni amb el títol més preuat, el que premia la regularitat durant els nou mesos de competició i també la fiabilitat en els moments decisius, a les rondes de play-off. La Lliga de Divisió d'Honor, per primera vegada, va anar a parar al Museu del Club, un premi que recompensava la barreja de treball i talent durant tota la temporada.

Debut victoriós i primers obstacles

El nou i ambiciós projecte blaugrana va debutar a la pista del Sala 10 Saragossa, un escenari on el FC Barcelona mai no havia aconseguit guanyar. Tot i les baixes d'Igor i Fernandão, els de Carmona van debutar amb una contundent victòria (2-5) gràcies a l'espectacular actuació de Wilde, que va marcar un hat trick. Lin, un altre dels fitxatges de l'estiu, també va marcar un gran gol.

Però el camí tot just començava i s'haurien d'esquivar molts obstacles. El virus FIFA i un equip encara en construcció van provocar que es cedís un inesperat empat al Palau davant Carnicer (3-3). Tres dies després, en jornada intersetmanal, El Pozo es convertia en el primer botxí de la temporada en batre els blaugranes per un ajustat 4-3 al Palacio de los Deportes de Murcia.

L'equip es va sobreposar als dubtes i va assegurar victòries importants. Alguna de menys brillants del que es podia esperar però convincents en tot cas. Talavera (3-1), Guadalajara (3-8), Playas (5-1), Azkar Lugo (3-5), Marfil (8-0), el totpoderós Inter (1-2) i Reale Cartagena (6-3) van caure consecutivament a mans d'un Barça Alusport molt endollat, on la defensa rutllava com sempre, Wilde seguia sumant dianes -en va marcar quatre a la pista de Gestesa- i ni tan sols les baixes afectaven el rendiment global. La victòria contra Inter, a més, tornava l'equip blaugrana al liderat de la Divisió d'Honor 3 anys i 32 dies després de l'última vegada.

La derrota a la pista del Triman Navarra en un partit molt desafortunat (4-3) va trencar la bona ratxa dels homes de Carmona però no els va desviar del camí. Tot i perdre el liderat, situació que es va repetir dues setmanes després amb l'empat a Benicarló (2-2) i també al final de la primera volta amb una derrota a Manacor (2-1), l'equip va mantenir la calma i va realitzar una sensacional segona volta.

Cau golejat l'etern botxí

El reforç moral del títol a Segòvia es va deixar notar i un Barça Alusport en el millor moment de la temporada va encadenar sis victòries seguides novament. La més destacable, la golejada a El Pozo en un Palau a vessar (6-1, davant de 5.724 espectadors). I és que la connexió amb el públic va ser espectacular durant tota la temporada.

Tot i l'ensopegada a casa davant Azkar Lugo (1-3, resultat que trencava una imbatibilitat de més d'un any en partit de fase regular), els de Carmona ja anaven llançats cap al títol honorífic de campions de la fase regular. Un empat increïble a Cartagena (4-4) va permetre recuperar el liderat, una primera plaça que ja no es va escapar més ja que es van guanyar els cinc últims partits de Lliga. Això li va permetre disposar del factor pista en totes les eliminatòries del play-off.

La definició del que és un veritable equip

La final de la Copa del Rei de Toledo va deixar l'equip molt tocat a causa de les lesions però en el momeent més delicat el grup va treure el millor de si mateix. Ni més ni menys que Triman Navarra, vigent subcampió de Lliga, es creuava en el camí a la primera eliminatòria, una sèrie de quarts a només tres partits i en què el primer assalt es jugava al sempre complicat Universitario de Pamplona. Però el Barça Alusport va treure el caràcter de campió, la fiabilitat de tot l'any, i va obtenir un triomf molt important en les seves aspiracions (1-3).

Els de Carmona, en un altre partit molt seriós, van rematar la feina al Palau (4-2). 2-0 i eliminatòria sentenciada per la via ràpida, situació que es va repetir a semifinals contra un altre rival molt exigent: Lobelle de Santiago. La victòria al Fontes do Sar, amb remuntada inclosa (4-7) va donar aire als de Carmona, que mica en mica recuperaven efectius i que al segon duel de la sèrie van sentenciar la seva classificació per a la final (5-0).

Una final deliciosa

Faltava l'últim pas, el més difícil. La final mai abans disputada. Caja Segovia, un equip jove, descarat i amb un enorme talent individual, es va colar entre els millors després de deixar fora Inter Movistar i Benicarló. Els segovians van exigir el màxim a un Barça Alusport castigat físicament però encara afamat. Cinc partits que van fer les delícies dels espectadors.

Els castellans van sortir amb molta vida del Palau i el factor pista a la butxaca després de guanyar el primer partit (2-3) i fregar la sorpresa al segon (4-2), però els de Marc Carmona van oferir un recital en el primer assalt al Pedro Delgado (1-4) i es van assegurar un cinquè partit davant el seu públic. Tot i intentar sentenciar al quart, Caja Segovia va ser aleshores superior i va allargar una setmana més la final (4-2). El diumenge 26 de juny, el Palau Blaugrana va viure una nit màgica, històrica. A la pista i a la grada, amb rècord històric d'assistència. Tots units fent força per alçar el títol després d'una última victòria molt treballada però també molt merescuda (3-2). Com ho ha estat tota la temporada.