La Lliga, la Copa d'Espanya, la Copa del Rei i la Copa Catalunya. Millor, impossible. Cinc temporades després d'iniciar el camí a la Divisió d'Honor, el Barça Alusport va aconseguir tots els èxits possibles en un curs per emmarcar.
El projecte blaugrana tornava a la Divisió d'Honor la temporada 2006-07 amb molta il•lusió i
moltíssima feina per fer. L'aposta del Club va ser ferma, l'objectiu era dur el nom del FC
Barcelona a l'èlit del futbol sala. La secció s'havia professionalitzat un any abans i després de
tornar a la màxima categoria -amb l'inoblidable ascens a Gáldar- el repte era seguir creixent sense
parar, fins a tocar les estrelles.
Cinc anys de trajecte difícil, amb decepcions i derrotes, però la gran victòria va ser no
haver desistit. Haver confiat en un projecte seriós, ben pensat i treballat. Molts jugadors es van
quedar en el camí en aquests anys, però també ells van ser partíceps d'aquest èxit. Perquè cinc
anys després d'aquell ascens a terres canàries, el nom del Club va aconseguir figurar entre els
millors. A dalt de tot, amb lletres d'or. I és que la temporada 2010-11 quedarà per sempre com una
temporada perfecta en què es van assolir tots els títols possibles.
Un equip, una pinya
Ara és hora de recordar i valorar que Javi Rodríguez va apostar en el
seu dia per fer gran aquesta secció. Veure el millor jugador espanyol de la història d'aquest
esport aixecant tots els títols com a capità blaugrana queda gravat com un tatuatge a la ment dels
aficionats del Palau. Al seu costat, un grup humà envejable i un talent desbordant a la pista, amb
el suport d'una afició cada vegada més entregada a la causa, que van fer del Barça Alusport el
millor equip de l'any.
Un equip que a l'agost començava a treballar amb la mateixa pressió de sempre, potser més i
tot, amb el botí de grans títols en blanc però una confiança ferma en el guió dibuixat. El curs va
començar com tocava, allargant l'hegemonia a la Copa Catalunya, territori blaugrana en els últims
anys. Però el repte era molt més ambiciós. Calia jugar una gran final, fos com fos. I calia
guanyar-la.
Era un projecte cuinat amb molta paciència, a foc lent, però que no podia esperar més. I
Segòvia, el mes de febrer, es va convertir per sempre més en ciutat lligada al barcelonisme. Al
Pedro Delgado va arribar el primer títol, la Copa d'Espanya. "El primer és sempre el més difícil;
els propers títols vindran sols", va pronosticar el mateix Javi Rodríguez. La seva abraçada amb
Chico i Marc Carmona -els tres veterans del projecte- al final d'aquell partit contra El Pozo va
simbolitzar anys de patiment, de treball, de lluita, d'inconformisme. Aquest any, sí!.
A Europa, a seguir fent història
I el capità no va fallar en la seva predicció. Un parell de mesos més tard va arribar la Copa
del Rei, un nou torneig la primera edició del qual la va guanyar el FC Barcelona, cosa que per
sempre més quedarà registrat als llibres d'història. I finalment la Lliga, la desitjada Lliga. El
millor títol. El millor final per a una temporada perfecta, en què l'equip va ser el més regular,
el millor en defensa, un dels millors en atac i, sobretot, el més solvent en tot moment. Això li va
donar el bitllet per jugar a Europa, on el Barça Alusport intentarà seguir creixent, seguir
guanyant i ser el millor. Qui sap si aquí va començar una llegenda.
Equips | ||
---|---|---|
Posició | Equips | Pts |
1 | ElPozo Murcia | 79 |
2 | FC Barcelona Alusport | 74 |
3 | Inter Movistar | 64 |
4 | Caja Segovia | 49 |
5 | Autos Lobelle de Santiago | 47 |
6 | Triman Navarra | 45 |
7 | Carnicer Torrejón | 45 |
8 | Umacon Zaragoza | 43 |
9 | Puertollano | 39 |
10 | Fisiomedia Manacor | 37 |
11 | OID Talavera | 36 |
12 | Ríos Renovables Ribera Navarra | 33 |
13 | Azkar Lugo F.S | 29 |
14 | Marfil Santa Coloma | 28 |
15 | Reale Cartagena | 24 |
16 | Benicarló FS | 0 |
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona