XESCO ESPAR

XESCO ESPAR

Després de 25 anys en el club com a jugador, entrenador de les categories inferiors i preparador físic del primer equip, Xesco Espar va agafar el relleu de Valero Rivera a l'estiu de 2004 com a màxim responsable de la banqueta del Barça d'handbol.

Francesc Espar Moya va néixer a Barcelona el 4 de gener de 1963. Va començar jugant a handbol al col•legi Sagrada Família (1972-73), on va aconseguir el Campionat d'Espanya escolar (1978-79). A l'any següent va passar a l'equip juvenil del Barça. Va jugar en el juvenil i en el segon equip, i a mitjans de la temporada 1983-84, va ser cedit durant uns mesos al Geieg Girona. Finalment, en la temporada 1984-85 va jugar en el primer equip del Barça.

Però Xesco va veure aviat que el seu futur estava a les banquetes i a la següent temporada va començar a entrenar a l'equip juvenil blaugrana, al qual va dirigir durant sis anys (1985-91). Posteriorment, va entrenar a l'equip júnior durant sis temporades més (91-97) i a continuació va passar al 'staff' tècnic del Barça amb Valero Rivera com a màxim responsable. Durant set anys (1997-2004) va combinar la seva responsabilitat com preparador físic i tercer entrenador del primer equip. Després de la marxa de Valero Rivera, el juny del 2004 va agafar les regnes com a màxim responsable del primer equip.

Els seus principals valors professionals són la determinació, el coratge, la fe i la passió. Xesco Espar és un estudiós de l'handbol i de l'alt rendiment esportiu. Ha estat professor de l'INEFC de Barcelona durant 13 anys (1991-2004) i professor de l'Escola d'Entrenadors de la Federació Espanyola d'Handbol des de 1990. És conferenciant habitual en clínics d'handbol i d'alt rendiment esportiu a Espanya i a l'estranger ha participat en diversos Masters de Alt Rendimient Esportiu. És autor de tres llibres d'handbol i nombrosos articles especialitzats.

Com a tècnic, Xesco busca tres objectius: que l'equip sigui dinàmic, jugant amb velocitat a partir de la defensa; que l'equip sigui tàcticament intel•ligent, és a dir que sàpiga mantenir una organització quan ataca; i que l'equip tingui compromís, lluitant al límit en cada acció del partit. Ha sabut encomanar la seva passió per l 'handbol, per l'esport i per la vida a tot l'equip i a l'afició blaugrana, inclosos als no aficionats a l'handbol.

Com a jugador va conquistar una Recopa d'Europa i una Copa del Rei en la temporada 1984-85.

Com a entrenador de categories inferiors, el seu palmarès és de 3 Campionats d'Espanya Juvenils (86-87, 88-89 i 89-90), 4 Lligues Catalanes juvenils (86-87, 88-89, 89-90 i 90-91), 1 Campionat d'Espanya júnior (91-92) i 3 Lligues Catalanes júnior (91-92, 95-96 i 96-97).

Com a tercer entrenador del FC Barcelona ha guanyat: 3 Copes d'Europa (97-98, 98-99 i 99-00), 4 Supercopes d'Europa (97-98, 98-99, 99-00 i 03-04), 4 Supercopes d'Espanya (97-98, 99-00, 00-01 i 03-04), 6 Lligues dels Pirineus (97-98, 98-99, 99-00, 00-01, 01-02 i 03-04), 3 Copes ASOBAL (99-00, 00-01 i 01-02), 4 Lligues espanyoles (97-98, 98-99, 99-00 i 02-03), 3 Copes del Rei (97-98, 99-00 i 03-04) i 1 Copa EHF (02-03).

Com a primer entrenador del FC Barcelona va aconseguir, ja en la seva primera temporada, la Lliga de Campions (04-05). En la temporada 2005-06 va guanyar la Lliga dels Pirineus i la Lliga ASOBAL; i en la temporada 2006-07, la Lliga dels Pirineus i la Supercopa Asobal.