El Barça va estar a punt de proclamar-se campió de la Lliga Asobal. La derrota davant el Ciudad Real en el penúltim partit de l'any va deixar els blaugranes sense opcions. Fins aquell moment, la competició estava més que igualada.
Quatre derrotes i un empat van allunyar el FC Barcelona d'un dels seus objectius de la campanya:
proclamar-se campions de Lliga. El conjunt barcelonista va lluitar fins a l'últim moment i mai va
deixar de donar la cara, fins i tot en aquells moments que les coses se'ls complicaven. El Barça va
incorporar a les seves files vuit jugadors, més la figura de l'entrenador, Manolo Cadenas. El
procés d'adaptació va portar el seu temps i això es va veure reflectit en la gran segona etapa de
la temporada que van fer els blaugranes.
Grans golejades, però arriba la primera derrota
El Barça va començar la Lliga golejant el Teucro al Palau (41-31). A Eibar va passar alguna
cosa similar. L'Arrate es va veure intimidat per un FC Barcelona amb afany de victòria i es van
deixar els dos punts en la seva pista després de perdre per 18 a 35.
Quan tot semblava anar sobre rodes va arribar la primera derrota. A la
quarta jornada, els blaugranes van caure a la pista del CAI Aragó (37-33). Llavors els blaugrana
van perdre el liderat de l'Asobal, que va acabar a mans del Ciudad Real. Per si no fos prou, tres
setmanes després l'Ademar de Lleó va visitar el Palau Blaugrana i no es va deixar vèncer pel Barça.
El partit finalment va acabar en empat (25-25). El conjunt català no podia perdre més punts, ja que
els manxecs cada vegada s'allunyaven més. Després d'acabar aquesta setena jornada el Ciudad Real
estava a tres punts del FC Barcelona. La vuitena jornada va donar un respir als barcelonistes, i és
que el Ciudad Real va caure davant l'Ademar per 29 a 25, i es van col•locar a només un punt
del Barça.
Cap d'any agredolç
Després d'empatar davant els de Lleó, el FC Barcelona va guanyar quatre partits consecutius.
Antequera (26-30), Octavio Pilotes Posada (37-28), Torrevella (26-33) i Keymare Almeria (31-29) van
caure davant els homes de Manolo Cadenas.
Als blaugranes els quedaven dos plats forts per acabar l'any: el Portland San Antonio i el
Ciudad Real. Davant els de Pamplona es va protagonitzar la segona derrota de la temporada. Un gol
en l'últim segon de Malmagro (27-26) va complicar les coses als barcelonistes a l’Asobal, ja
que una altra vegada es posaven a tres punts dels manxecs.
La victòria davant el Ciudad Real dues jornades després al Palau (26-24) va tornar a deixar
la Lliga en tensió i el Barça depenia de nou d'ell mateix. Aquesta victòria va ser més que
important per als de Cadenas, que afrontaven la segona etapa de la temporada amb moltes més forces.
Bon començament d'any
El FC Barcelona va començar el 2008 amb el peu dret. Sis victòries
consecutives van demostrar que el Barça tenia molt a dir a l'Asobal i que es trobava en un estat de
forma immillorable per fer-ho. Però va arribar una de les cites clau de l'any, la pista de
l'Ademar. Els de Lleó ja es van resistir al Palau, i a casa seva no van perdonar (25-24). La
setmana següent l'Ademar va empatar davant el Ciudad Real, i això va facilitar les coses als
blaugranes que es col•locaven a una sola victòria dels de Talant Dujshebaev.
Es repeteix la mateixa història
Els de Manolo Cadenas van reaccionar davant aquesta derrota, sabien que la Lliga no els
donaria més oportunitats. L'equip barcelonista va tornar a encadenar sis jornades sense perdre
consecutives. La victòria més important va ser davant el Portland San Antonio al Palau (39-34).
Dues setmanes després la Lliga es va decidir al Quijote Arena. El Barça va lluitar fins al
final i els jugadors s’hi van deixar la pell, encara que amb dues baixes importants: la lesió
de Rubén Garabaya en el transcurs del partit, i l'expulsió de Demetrio Lozano per forcejar amb un
jugador del Ciudad Real. Com era de preveure, el partit es va decidir en els últims minuts.
Finalment els manxecs van guanyar (29-25) i es van proclamar campions de Lliga.