La Lliga 2008/09 s’ha dividit en dues etapes per al FC Barcelona Borges. El canvi d’entrenador al començament de la segona volta de l’Asobal va marcar un abans i un després al conjunt blaugrana. Dues cares d’un equip i d’una Lliga.
Amb la victòria al Palau contra el Teucro (37-25), el Barça Borges posava punt i final a una Lliga
Asobal que ha estat marcada per moments clarament decisius. Els blaugranes van encaixar quatre
derrotes en tota la temporada, dues d’aquestes davant el campió, el Ciudad Real, que el van
col·locar a la segona plaça de la classificació.
Inici il·lusionant
Els blaugranes començaven la competició domèstica amb una primera jornada complicada,
amb la visita al Palau del Valladolid, un dels rivals directes a la competició. Tot i que van tenir
molt temps per preparar aquest partit, perquè la majoria dels jugadors venien directament dels Jocs
Olímpics de Pequín, els de Manolo Cadenas van saber afrontar aquest partit i endur-se la primera
victòria de la temporada.
Primer avís a Pamplona
El Barça Borges va mantenir un bon ritme d’entrada i va aconseguir el liderat,
aprofitant també que el Ciudad Real ensopegava davant rivals a priori assequibles com Arrate i
Algesires. Però a la vuitena jornada, una derrota per la mínima a la pista del Portland (
29-28
) va donar el liderat a l’Ademar. Els blaugranes, però, el van recuperar dues jornades
després, i es preparaven per afrontar un mes de desembre molt intens, amb les visites a Granollers
i Ademar, i l’enfrontament al Palau contra el Ciudad Real.
Derrota al Palau contra el Ciudad Real
Si els de Cadenas van sortir victoriosos dels dos primers reptes, l’equip manxec
es va convertir en tota una pedra en el bon camí dels blaugranes a la Lliga Asobal. La derrota a
casa (
26-29
) va suposar un gerro d’aigua freda per al Barça Borges, que havia d’assumir tota
la segona volta amb el ‘goal average’ en contra a falta de visitar el Quijote Arena.
Tot i els entrebancs, blaugranes i manxecs acabaven la primera volta empatats a la classificació.
Relleu a la banqueta
Els blaugranes van començar la segona volta amb mal peu, amb una derrota a la pista
del Valladolid (
30-27
), que donava distància al Ciudad Real al liderat. Després d’aquella derrota, Manolo
Cadenas va ser rellevat a la banqueta, i el seu segon, Xavi Pascual, va prendre les regnes de
l’equip. Pascual va debutar amb victòria davant l’Almeria al Palau (
30-26
).
Un nou esperit de lluita
Xavi Pascual va recuperar l’autoestima de l’equip i va encadenar una ratxa
imparable de victòries, algunes de tan treballades com l’aconseguida a casa davant el CAI (
34-32
). Aquell partit va demostrar que els blaugranes tenien esperit de superació i que no donaven
la Lliga per perduda. L’objectiu era no perdre cap punt abans de visitar el Quijote Arena i
ho van aconseguir. Ni Granollers, ni Portland, ni Ademar van resultar obstacles per als de Pascual.
El Quijote Arena decideix
La Lliga es va decidir a la penúltima jornada al Quijote Arena. El Barça Borges havia
de guanyar, i de quatre gols, per col·locar-se líder. El repte va resultar massa gran i els manxecs
no van voler deixar ni acostar-se els blaugranes (
37-26
). El Ciudad Real es proclamava campió de la Lliga Asobal quan faltava una jornada perquè
finalitzés.