FCBARCELONA.CAT

Temporada en ascens

La temporada 2008/09 va viure moments complicats ja des del començament. Tant a nivell esportiu com de lesions, els blaugranes van haver de mossegar per tancar una altra campanya amb bon regust, tot i no poder guanyar ni la Copa ni la Lliga europea.

La participació al Mundial de Clubs de Reus va alterar la pretemporada del Barça Sorli Discau, ja que va ser una inclusió de darrera hora. El cúmul de partits que van haver de disputar els blaugranes en el primer mes de temporada va ser astronòmic i va obligar a una reorientació de la preparació de l’equip.

Malgrat alguns moments d’alts i baixos, com algunes derrotes durant la fase regular tant de l’OK Lliga com de la Lliga europea i més lesions de les desitjades i esperades, el primer equip d’hoquei va saber arribar als instants decisius sent competitiu.

Els tres primers, al sac

24 hores després de perdre el Mundial de Clubs en una pròrroga amb gol d’or del Reus a la final, el Barça Sorli Discau va aixecar la Copa Intercontinental contra el Concepción d’Argentina.

Uns mesos més tard, al febrer, el Noia es convertia en l’equip damnificat en la final de la Supercopa d’Espanya, ja que els homes de Quim Paüls van apamar el títol al Palau i el van rubricar a l’Ateneu de Sant Sadurní.

A Pamplona, en pista neutral, el Barça i el Tenerife es van jugar la Copa Continental. Els blaugranes van jugar un partit seriós per imposar-se als insulars i aixecar el tercer trofeu de la temporada.

Sense Copa ni Final a Vuit

Els moments més crítics es van viure entre el març i l’abril. El Barça Sorli Discau va arribar a la final de la Copa del Rei després de superar el Blanes i el Reus. Però el torneig del KO se’l va adjudicar un Roncato Patí Vic que s’havia convertit en el gran rival dels blaugranes durant tota la temporada en totes les competicions.

Precisament, els de la Plana va ser capaços d’arribar a la final europea en una temporada amb canvi de format, amb Final a Vuit. El Vic va perdre contra el Reus, el botxí dels blaugranes als quarts de final. Els de Carlos Figueroa van superar el Barça a la tanda de penals, una autèntica ruleta russa després de 60 minuts de partit.

L’OK Lliga, sense oposició

Si la fase regular va ser molt intensa i amb la lluita pel liderat final molt renyida, primer lloc que finalment va ser per al Barça Sorli Discau per cinc punts de diferència respecte al Vic, al play-off els blaugranes no van tenir oposició.

El moment idoni de forma física, un cop recuperats els jugadors més malmesos per lesions, va ser cabdal per decidir el play-off sense error. Ni el Lleida, als quarts de final, ni el Reus, a la semifinal, ni el Liceo, a la final pel títol de la regularitat, van poder esgarrapar un triomf contra el Barça, que va reeditar l’OK Lliga en la seva 12a edició de manera consecutiva, i 22a en el global de la secció.