FCBARCELONA.CAT
Menú principal
Menú del contingut
Reportatge sobre: Hoquei Patins
Els dos grans títols, el gran colofó
El Barça Sorli Discau va aconseguir trobar el seu millor moment de forma en els instants més decisius.
Les noves incorporacions, amb Ferran Pujalte debutant a la banqueta i dos fitxatges com Jordi
Adroher i Reinaldo García, van fer que l’equip necessités un temps d’acoblament. Però
la temporada avançava molt ràpidament. I els primers tests van ser negatius. La Supercopa
d’Espanya al mes de setembre i la Copa del Rei ja al febrer van suposar dues
desil•lusions per a un equip guanyador.
Un ascens amb cap i cames
Però amb professionalitat i molt de treball, el Barça Sorli Discau va saber continuar
evolucionant. Fidels a una filosofia ofensiva, en què sempre s’ha primat l’espectacle,
però amb una base sòlida en defensa, els blaugranes van augmentar les revolucions del seu hoquei.
El següent esglaó a superar, sense deixar de banda una OK Lliga sense play-off i que exigia
el màxim d’efectivitat a cada jornada, va ser la Lliga europea. Amb nou format, de Final a 6,
Valdagno va ser l’escenari de l’explosió blaugrana. La lligueta regular va començar amb
un empat que obligava el Barça a golejar en el segon partit per classificar-se per a la gran final.
I si calia un marcador ample, el Barça el va materialitzar (11-3).
Amb l’adrenalina en nivells elevats, els blaugranes van superar el Roncato Patí Vic a
la final pel títol continental. Els vigatans, botxins tant a la Supercopa com a la Copa, no van
poder en cap moment amb un Barça superior.
Però encara faltava un pas més. I així l’OK Lliga, que s’havia apamat d’una
manera excel•lent abans de la fase final europea, amb golejades de somni contra Reus, Vic i
Liceo, va arrodonir-se al Palau. Tot i que no va caler jugar, perquè el Liceo va deixar el títol en
safata en perdre contra el Reus, el triomf contra l’Alcoi va ajudar a celebrar el doblet
davant de l’afició.
