17.04.2007 12:14

Una altra manera de veure el bàsquet

L’esport professional es pot mirar des de moltes vessants. Una d’elles és l’esport per a discapacitats. En aquest cas, ens fixem en els discapacitats físics. El Guttmann Barça és l’equip de bàsquet en cadira de rodes blaugrana.

Us convidem a veure un partit de bàsquet en cadira de rodes. L’essència és la de l’esport de la cistella. Però en les particularitats rau la màgia d’un esport autènticament professional i pel qual s’ha de tenir una forma física de nivell. “Tots els nostres jugadors han hagut de passar un examen mèdic per determinar que no poden jugar a bàsquet convencional però la preparació física per a aquest esport és també molt exigent”, ens comenta l’Òscar Trigo, l’entrenador del Guttmann FC Barcelona.

Les puntuacions

Partim de la base que les lesions més greus són les de les puntuacions més baixes. Per tant, una paraplegia elevada sumaria 1,1 punt mentre que un jugador amb una pròtesi seria un 4 o 4,5. “Una paraplegia alta d’un jugador que no tingui abdominal ni tampoc equilibri pèlvic, el que és una lesió medul•lar, seria la de menys puntuació; mentre que una pròtesis de maluc o un trencament de lligaments irreversible, que provocaria una coixesa, seria la que més punts sumaria”.

En el Guttmann Barça hi ha jugadors de diferents puntuacions. L’Òscar ens les explica: “Des d’un paraplègic alt, que sempre ha de tenir una mà a la roda perquè no té estabilitat, passant per la pòlio, que té equilibri pèlvic i abdominal i també força al tren superior. El problema més greu és que en el tren inferior no té la suficient força per fer canvis de ritme o de direcció. Aquesta lesió suposa 2,5 punts”. Parlant de noms en concret, el capità, l’Enric Sanz, té una paraplegia baixa. “L’Enric té força abdominal. El que passa és que en aquest tipus de jugadors tenen el que se’n diu ‘costat fluix’, ja que no poden fer certs moviments d‘anteversió o retroversió”, comenta l’entrenador blaugrana. Les lesions de puntuació alta, valorades amb 4,5, són les amputacions o la lesió d’un peu i que l’impedeix recolzar-lo bé.

Tot s’entrena

En pista hi pot haver, com a màxim, 14,5 punts. Això vol dir que, segons les puntuacions de cada jugador, el cinc ha de sumar aquests punts. “Les rotacions s’entrenen des de començaments de temporada”, explica Òscar Trigo. “De vegades un canvi que va bé per punts no és el millor qualitativament”. En cada sessió pràctica, l’equip assaja quins són els possibles canvis que es faran durant el decurs d’un partit. Així cada jugador sap per quin altre ha d’entrar en el moment en què el tècnic ho cregui convenient. Això sí, cada matx té la seva idiosincràsia i per tot plegat tothom ho ha de tenir molt apamat segons les circumstàncies de la setmana, de lesions o de partit.