24.04.2007 16:43
S’acaba un cicle
Cristina Collado
Cosme Prenafeta és un dels històrics del voleibol. Després de dues temporades al Barça, està a les portes de retirar-se definitivament de la competició, ara que el club blaugrana està a un pas de la Superlliga.
Com cada setmana que el Barça juga a casa, el col·locador català viatja des d’Almeria, on
resideix durant la setmana, per entrenar-se amb l’equip a Barcelona i jugar el partit de la
jornada. Això ho ha des que fa fitxar pel Barça la passada temporada. Poc abans, aquest astre del
voleibol s’havia retirat de la competició professional. Aleshores tenia 33 anys. Però el seu
cor sempre ha estat blaugrana i, per això, quan l’entrenador Toni Alemany li va demanar si
podia ajudar el Barça a pujar de primera nacional, no ho va dubtar.
Des d’aleshores treballa a Almeria com a director esportiu d’un
centre de fitness i spa, i juga els caps de setmana amb el Barça. Un esforç que fa amb molt de
gust: “No em podia negar si m’ho demanaven dos amics com el Toni Alemany i el Pep
Carrasco i, a més, sent una entitat com el Barça. Jo vaig haver de marxar fora de Catalunya perquè
aquí no hi havia oferta i espero que amb la cantera que té ara el Barça tinguin més oportunitats.
Per tot això i per altres més raons, l’esforç que faig per venir aquí mereix la pena.”
Així ho ha explicat a Barça TV i a fcbarcelona.cat.
La fi d'una època
Ara, però, ja està a punt de penjar definitivament les botes. Tant si el Barça aconsegueix
ascendit de categoria com si no, Prenafeta es retirarà definitivament de la competició:
“Pujar a Divisió d’Honor suposa tornar a ser professional i jo em vaig retirar
professionalment fa dos anys. Però sóc català i molt culé i m’agradaria ajudar el Barça en
tot el que pugui, però sense jugar.” La missió a Can Barça ja està assolida, tot i que no
descarta continuar vinculat al club, però fora de la pista.
Els millors records
Prenafeta va començar a jugar a vòlei a l’escola. Ho combinava amb el futbol fins que
es va adonar que se li donava millor jugar amb les mans. Amb 14 anys va fitxar per l’equip de
Bombers, i als 16 ja va debutar en la màxima competició. Però la falta de futur a Catalunya en
aquest esport el va obligar a buscar-ne fora. L’Unicaja Almeria el va acollir i allà es va
formar com a jugador i com a persona. En 13 anys al conjunt andalús ho va guanyar tot, i encara
guarda en l’imaginari molts records: “Els millors records són el campionat
d’Europa, quan vam quedar campions amb Almeria. També recordo quan ens vam classificar per
ala Jocs Olímpics de Sidney. I, sobretot, el 2002, quan em van donar la medalla de Plata al mèrit
esportiu. Aquests són els millors moments tant a nivell individual com col·lectiu.”
L’ambient al vestidor blaugrana, un 10
També li quedarà en el record la seva relació amb els companys del vestidor
blaugrana. En Cosme està agraït de la companyonia que es viu al vestidor blaugrana. Per la seva
banda, la resta de la plantilla alhora està congratulada no només de la qualitat humana que els
aporta en Cosme, sinó del que els regala com a jugador. Aquesta relació és una de les coses que en
Cosme trobarà més a faltar quan deixi el club: “Deixar d’estar amb els meus companys és
el que més greu em sabrà perquè en dos anys he fet molts bons amics.”
Un líder nat
Aquests són alguns de les opinions del vestidor blaugrana:
Toni Alemany: “És l’ànima de l’equip. Totes les pilotes passen
per ell. Té un carisma que pocs jugadors espanyols han tingut. És líder tant dins com fora de la
pista. A nivell tàctic és molt bo. Físicament no és molt potent però això ho supleix amb la
intel·ligència tàctica dins la pista.”
Gerard Aguilà: “És un gran líder i un guanyador. És un veterà que ho ha
demostrat al llarg de tota la seva carrera. Sap on ha de posar la pilota en cada moment i a qui
donar-li. No és fàcil sabrà per on et sortirà. Mou molt bé l’equip.”
Àngel Galindo: “S’aprèn molt amb ell al costat, quan
t’equivoques t’ho diu, t’ho explica. Aprens experiència, com pensa, com
juga.”