10.02.2009 10:31

Jackson Quiñónez: salt de gegant

Vanessa Forns

Per un dia, Jackson Quiñónez va canviar les tanques pel llistó. En una barreja entre repte personal i juguesca, el finalista olímpic de 110 metres tanques va participar a la prova de salt d'alçada. I la va guanyar...

Aquest cap de setmana, el concurs de salt d’alçada del campionat de Catalunya de pista coberta que se celebrava a Vilafranca del Penedès comptava amb la presència sorprenent de l’especialista en els 110 metres tanques Jackson Quiñónez. I l’atleta del FC Barcelona va superar totes les expectatives després d’imposar-se a la resta dels competidors, amb un salt de 2’12 metres , i pujar a dalt de tot del podi.

“Ho podria haver fet molt millor”

Així recorda Quiñónez el moment en què aconseguia la primera posició: “Estava molt nerviós, perquè no sabia com aniria. Quan vaig aconseguir els 2,12 m ja duia uns 10 salts. Va ser molt dur”. Molt exigent amb si mateix, Quiñónez es mostra convençut que, si no hagués estat pel cansament que duia acumulat, “ho podria haver fet molt millor, potser uns 5 o 6 centímetres més”.

Una qüestió d’il·lusió

El fet que tot un finalista olímpic de 110 metres tanques participés en una especialitat tant diferent a la seva no va ser fruit de la casualitat: “Vaig decidir presentar-me a aquesta prova perquè, després de participar en uns Jocs Olímpics, és complicat recuperar la il·lusió. Es tractava d’una prova (el salt d'alçada) que em podia motivar, que podia alimentar l’esperit de lluita, i la veritat és que em va ajudar bastant. Malauradament, la resta d’especialistes en tanques a Catalunya són molt lluny de les meves marques. Era, al mateix temps, un repte i una qüestió d’il·lusió. Volia recuperar l’esperit competitiu.”

Retorn als orígens

Per aquest atleta d’origen equatorià, però amb passaport espanyol, aquest concurs d’alçada no era una novetat. I és que Quiñónez, just abans d’especialitzar-se professionalment a les tanques, ja havia practicat el salt d’alçada. “Tinc un passat com a saltador d’alçada. Quan era més jove, i fins a l'any 2001 aproximadament, compaginava les proves de salt de llargada i d’alçada amb les tanques. Amb 20 anys vaig aconseguir una marca de 2,20 metres, si bé és cert que tenia menys anys i pesava menys. Posteriorment vaig decidir centrar-me de manera específica en les tanques. És més fàcil millorar segons que centímetres”, explica.

Més esforç

Participar en aquesta prova li ha suposat un esforç afegit en el seu dia a dia d’entrenaments: “Des que vaig tornar de Pequín em vaig començar a mentalitzar. Després de cada sessió preparatòria de tanques, feia un entrenament extra per assajar el salt d’alçada. Em va poder més la il·lusió que les ganes”.

Malgrat l’excepcionalitat de la seva decisió, Quiñónez afirma amb convicció que “qualsevol atleta del meu nivell atlètic ho podria fer bé en qualsevol altra prova”.

“Va ser una manera d’oxigenar-me”

L’atleta del FC Barcelona, de 28 anys, té molt clar que aquesta incursió en el salt d’alçada no anirà, de moment, més enllà en un futur: “Va ser un moment de distracció en la temporada, una manera d’oxigenar-me, i no m’ha sortit malament”. Al mateix temps, però, apunta que li agradaria “provar més coses en l’atletisme”, malgrat que, entre somriures, reconeix que “ja sóc una mica gran per fer provatures".

Ara per ara, tots els seus esforços es troben centrats en la preparació del Campionat d’Europa que tindrà lloc a Torí.