17.07.2008 16:37

“S’ha d’intentar”

www.fcbarcelona.cat

La llançadora de pes del FC Barcelona Iratxe Quintanal té difícil la seva participació en els JO de Pequín. Quintanal va patir fa tres setmanes una meningitis que l’ha afectat en la seva preparació.

Iratxe Quintanal estava treballant per poder assolir l’objectiu de la temporada: participar en els JO de Pequín. Una inoportuna meningitis ha deixat l’atleta catalana molt tocada físicament. Aquesta malaltia ha trencat la seva preparació i la seva participació a la cita olímpica es preveu complicada.

Quintanal ha parlat per www.fcbarcelona.cat i explica el seu estat en el seu retorn als entrenaments.

Després de la meningitis, quina preparació està fent aquests dies?
Vaig començar aquest dilluns i estem fent recuperació, començar molt a poc a poc. Intentaré arribar als campionats d’Espanya, per poder llançar o acomiadar-me de la temporada, llançant i competint, però és una preparació molt simple, bàsica, provant el cos, que ara ha de reaccionar. He estat tres setmanes al llit, no podia caminar amb dolors. Ara és anar provant el cos, i està reaccionant bé, tot el que li estic fent li aporta una mica d’energia, que és el que necessito.

Com es troba?
Són dos dies només d’entrenament. Em trobo molt estranya. Abans estava molt bé físicament, estava trobant la forma, venia de l’època de competició, i em trobava forta, amb energia. I és clar, ara he perdut massa muscular, i costa fer qualsevol cosa, per exemple, caminar o córrer, no tinc forces. El quàdriceps s’ha quedat una mica fluix.
S’estava preparant per als JO, però ara ja ha quedat totalment descartat que hi participi.
He començat aquesta setmana i volia comprovar quina era la realitat, com m’havia deixat...I la veritat, m’ha deixat bastant fumuda. I la realitat és aquesta, sempre es somia i la il•lusió la tinc. Molta gent em pregunta que faig entrenant ja Realment tens aquesta il•lusió i aquestes ganes i la lluita de tota la temporada, doncs s’ha d’intentar. Però tal i com he llençat aquests dies em quedo fora.

Els companys, l’entrenador, la família, quins consells l’han donat?
Diuen que m’ho prengui amb calma, que el primer és la salut, això ho sé. Que m’ho prengui amb calma, que he sortit d’una cosa que podria haver-me deixat seqüeles, i que estic bé, que primer és la salut, i després ja, com a atleta una Jocs Olímpics són molt importats. Durant tot l’any he estat pensant en aquest objectiu. Però també està el mundial de l’any que ve, l’Europeu del 2010 a Barcelona, i he de continuar. Quan et passa una cosa com aquesta, que no depèn de tu, doncs has d’afrontar-ho el millor possible. Han estat al meu costat donant ànims: el primer sóc jo i després l’atletisme.

Quins altres objectius té?
Durant aquesta temporada l’objectiu principal eren els JO Ara he de recuperar-me bé, poder començar la temporada que ve i tenim un campionat de pista coberta. Intentaré anar-hi. Quan et deixen fora – o et deixes fora- d’una competició, l’important és això, el que vols és començar a entrenar i anar a les altres competicions, la Pista Coberta i el Mundial d’Aire Lliure. Parlem del 2009.

Com es troba en el club amb els seus companys del Barça?
La veritat és que estar en un club com el Barça et dóna molta tranquil•litat, perquè estan gestionant les coses molt bé en el tema de l’atletisme, estem contents. Participem en les principals competicions de pista coberta i a l’aire lliure també. I amb els companys molt bé, hi ha una unió molt important. I també com a club. El suport és agradable, la veritat és que no tinc cap queixa, em trobo molt bé.

Està il•lusionada, doncs?
Sí, si et passa una cosa així i et quedes plorant al llit no farem res, el que s’ha de fer és afrontar-ho de bona manera. Jo encara tinc ganes i il•lusió. És un pal, però jo crec que encara puc fer moltes coses a l’atletisme. El que vull ara és posar-me bé, tornar a tenir aquesta força, i els ànims... Així que lluitarem.