El 26 d’abril del 1986, una desena de països de l’Europa central i oriental van quedar afectats per la radioactivitat de la central nuclear de Txernòbil. Tot i que la central es trobava a l’actual Ucraïna, Bielorússia va ser una de les antigues repúbliques soviètiques més afectades per la contaminació. Ara que el terratrèmol i el posterior tsunami de l’11 de març passat al Japó ha portat la central nuclear de Fukushima a una nova catàstrofe nuclear, parlem amb el jugador del Barça Borges Siarhei Rutenka, natural de Minsk, la capital bielorussa.

Rutenka recorda molt bé aquell any 1986, tot i que tenia només 5 anys: “En aquella època tot era molt tancat, no se’n parlava tant, com fan ara els mitjans de comunicació amb el Japó. Recordo que tot era una mica estrany. La meva mare ens va enviar a mi i al meu germà petit al poble on vivia la meva àvia perquè estiguéssim tan allunyats com poguéssim de Txernòbil. Jo no entenia res. La meva mare només ens va dir que passaríem tres o quatre mesos amb l’àvia. Ens vam assabentar més tard de tot el que havia passat.” El de Txernòbil va ser qualificat com l’accident nuclear més greu de la història, ja que es va arribar a un 7 de magnitud a l’escala de l’INES (Escala Internacional d’Esdeveniments Nuclears). El d’ara de Fukushima té, de moment, una magnitud de 4.

Amagats de la pluja

Ja a casa, Rutenka veia que seguien passant coses estranyes: “Un any després, la meva mare encara vigilava molt el que menjàvem, ens amagava si plovia... eren coses estranyes. Va ser aleshores quan la meva mare ens ho va explicar. Ella se’n va assabentar perquè la meva tieta estava treballant en una ambulància a Txernòbil, i gràcies a allò teníem una mica d’informació. Però igualment era una informació de boca a boca.” A diferència de l’excés d’informació que hi ha ara sobre la situació al Japó, quan es va produir l’accident a Txernòbil el mutisme era gairebé absolut.

No va ser fins a la dissolució de la Unió Soviètica, l’any 1991, quan es va començar a donar més informació: “Amb el temps, quan va caure la Unió Soviètica, va començar a sortir tot a la premsa, i jo vaig començar a enllaçar diferents peces fins a tenir la imatge total del que havia passat. Això no li desitjo ni al meu pitjor enemic. És terrible”, recorda Rutenka, que està vivint la catàstrofe de Fukushima d’una manera molt pròxima.

Sense respostes

El proper 16 d’abril es compliran 25 anys de l’accident nuclear de Txernòbil. El jugador del Barça Borges ens confirma que encara avui hi ha seqüeles: “Encara hi ha molta gent a la meva ciutat natal, a Minsk, i a la frontera de Bielorússia amb Ucraïna, que pateixen. Això de la radiació és una cosa que no surt de seguida, sinó que pot sortir en la següent generació, o fins i tot dues generacions després. És una tragèdia terrible. A Minsk mateix hi ha gent desplaçada de la zona de l’accident. Han de fer encara mil proves. Els metges passen cada dos o tres mesos. I encara surten nens amb problemes poc habituals. El pitjor de tot és que els metges encara no saben si aquests problemes són produïts per aquesta tragèdia o no. És un problema molt difícil i ningú et pot respondre res.”