09.03.2007 16:31

La classificació somiada

El Winterthur Barça ja és als quarts de final de l’Eurolliga. A dues jornades per al final del Top 16, els d'Ivanovic han aconseguit l'accés gràcies a la combinació dels seu convincent triomf a Sopot i a la derrota de l'Efes davant el Panathinaikòs.

Quan el passat 5 de febrer es van conèixer els rivals del Winterthur FC Barcelona en el Top 16, pocs pensaven que, amb Panathinaikòs, Efes i Prokom, la classificació de l’equip de Dusko Ivanovic seria senzilla. Amb quatre jornades disputades de la segona fase de la competició, els blaugranes, amb l’atractiu i efectiu bàsquet que els va dur a proclamar-se campions de la Copa del Rei a Màlaga, han sumat tres triomfs i només una derrota a la pista del totpoderòs Panathinaikòs de Zelko Obradovic. Ara, malgrat que el Barça ja té la classificació de forma matemàtica per als quarts, el més important és guanyar els dos partits que li resten –Efes i Panathinaikòs-, per tractar de ser primer i tenir avantatge de camp en el play-off.

Camí de la perfecció

L’actual Barça dista molt del que va començar la temporada. Aquell era un equip en formació, amb les quatre cares noves de Roko Leni Ukic, Mario Kasun, Fran Vázquez i Jaka Lakovic. Aquell conjunt mostrava un joc irregular que li va suposar haver d’escoltar més d’una crítica per part del públic i dels mitjans de comunicació. Amb tota aquesta pressió, la tasca de Dusko Ivanovic, mai discutida des de la secretaria tècnica, ha acabat donant els seus fruits.

El tècnic montenegrí ha sabut trobar l’equilibri perfecte en un equip fet per guanyar, però que com tots necessitava d’un temps d’adaptació. Ivanovic està cercant el camí de la perfecció que, segons ell, arribarà en el moment en què “siguem capaços de jugar malament i guanyar”. Una altra dada interessant: A l’ACB, el Barça és el millor equip de la segona volta, mentre que en la màxima competició continental, en l’últim partit jugat pels blaugranes a Sopot davant el Prokom, el Winterthur FC Barcelona va tornar a mostrar, malgrat un moment delicat en el tercer quart, un gran joc d’equip amb un potent balanç entre el joc exterior i l’interior, sens dubte una de les principals claus de la notable millora d’aquest equip.

La Copa, punt d’inflexió

Juan Carlos Navarro era qui donava la cara en els primers partits de la temporada. De fet, l’escorta de Sant Feliu va acabar la primera fase de l’Eurolliga sent el millor anotador de la competició amb 18 punts de mitjana. La Copa del Rei de Màlaga, però, va ser un punt d’inflexió. L’equip, malgrat caure derrotat a Canàries en l’última derrota ACB, estava en línia ascendent i prova d’això va ser el títol aconseguit a la ciutat andalusa.

Les peces de l’engranatge d’Ivanovic començaven a funcionar amb un Lakovic molt inspirat, que sempre ha tingut la pressió d’un Ukic que ha anat a més, amb un Jordi Trias excepcional des del seu MVP a Màlaga i amb uns Basile i Marconato que passen pel seu millor moment des que van signar com a jugadors blaugranes ara fa una temporada i mitja. Menció a part mereix Fran Vázquez. El gallec torna a ser aquell jugador determinant i espectacular, capaç de taponar, esmaixar i anotar amb un llançament cada cop més perfeccionat des dels tres o quatre metres.