07.05.2007 17:01
La 'Bomba', desactivada a 'L'habitació dels miralls'
www.fcbarcelona.cat
Els aficionats al bàsquet blaugrana estan d'enhorabona. Barça TV estrena aquest dilluns un programa especial sobre Joan Carles Navarro, on es repassa la seva vida amb la complicitat i la sorpresa del jugador.
La 'Bomba' Navarro és el convidat de la setmana al programa de Barça TV 'L’habitació dels
miralls'. El crac del bàsquet blaugrana, que el pròxim 13 de juny farà 27 anys, s’enfronta
amb les imatges dels grans moments de la seva vida personal i de la seva carrera professional amb
aquella barreja de sorpresa, nostàlgia i sentit de l’humor que caracteritzen les entrevistes
de 'L’habitació dels miralls'.
Els orígens de la 'Bomba'
En la tradicional recerca sobre els sobrenoms,
'L’habitació...' es posa etimològica, i aclareix, d’una vegada per totes, d’on
prové l’apel·latiu 'Bomba', tot corregint l’equívoc que l’identificava a la
peculiar manera de llançar la pilota bombejada per superar els pivots que li volen barrar el pas.
Navarro també descarta els rumors inversemblants que recull el programa i que asseguraven que
l’èxit comercial de King Africa (“Bomba”) anava dedicat a ell i als seus
trastorns digestius: “No, no és veritat. Tot i que sempre que punxaven la cançó als estius en
una discoteca, tothom em mirava”.
La primera cistella i la cresta ‘punk’
Juan Carlos Navarro, nascut a Sant Feliu de Llobregat, mostra al llarg de l’entrevista
una entendridora afecció als seus orígens i a la seva família. Van ser els seus dos germans grans
els qui el van introduir al bàsquet. Entre d’altres coses, l’habitació mostra la
primera cistella on els germans Navarro jugaven al '21'. S’entén, doncs, que va ser allà on
la 'Bomba' va desenvolupar el seu talent per encistellar des de tots els costats i totes les
distàncies.
En d’altres fotos que 'L’habitació...' li fa tornar a veure, es pot confirmar que
l’estil irreverent amb què sempre ens ha sorprès ja s’intentava expressar de ben
jovenet. I que la cresta ‘punk’ amb què de vegades s’ha pentinat els cabells té
precedents molt llunyans.
Gasol i Nacho Rodríguez
La 'Bomba' Navarro és un dels clars exponents de la generació
de jugadors del bàsquet espanyol coneguts com els 'Júniors d’or'. Durant l’entrevista
podem veure imatges de la final del Mundial Júnior que van jugar i vèncer, a Portugal, contra els
EUA i on Navarro va ser escollit MVP. Amb l’esperit guanyador i el talent que hi va
demostrar, advertia al bàsquet mundial, junt amb els seus companys, que havia arribat una nova
generació de jugadors fora del comú.
El millor amic d’en 'Juanqui' –un altre dels seus sobrenoms-, Pau Gasol, també
formava part d’aquesta generació. I en una entrevista exclusiva i des de Memphis, envia un
missatge ple de records i de sentit de l’humor, que fan riure el seu col·lega.
L’escorta del Barça també riu de valent en veure aparèixer Nacho Rodríguez en un altre
vídeo. Recorda l’època en què Navarro va pujar al primer equip i l’amistat que van
consolidar fins avui dia, el canvi en el sistema d’entrenaments que va suposar
l’arribada de Pesic i la millor temporada del bàsquet blaugrana fins al moment, la 2002/03,
en què es van aconseguir la Copa del Rei, la Lliga i l’Eurolliga.
Els tics de la 'Bomba'
L’altre gran moment en la vida esportiva de Navarro que recupera 'L’habitació...'
és el Mundial 2006 que va conquistar amb la selecció espanyola. Quan se li pregunta “¿Què fa
un esportista l’endemà de guanyar un Mundial?”, Navarro respon: “La veritat és
que l’endemà estàs una mica fotut perquè normalment se celebra la victòria a la nit...”
'L’habitació...', a part de fer l’habitual recopilació d’imatges que
desgranen les principals virtuts del jugador, presenta un seguiment minuciós del comportament de
Navarro al llarg d’un partit clau d’aquesta temporada, a fi i efecte de descobrir els
curiosos tics o gestos del jugador.
Estopa posa la música
L’aparició sobtada dels germans Muñoz, coneguts
artísticament sota el nom d’Estopa, funciona com a colofó del programa. L’amistat que
els uneix i que comparteixen amb en Pau Gasol, els fa mantenir una conversa plena de reptes i de
convocatòries mútues a enfrontaments desiguals entre els músics i els esportistes, salpebrada de
comentaris divertits sobre el que suposa explicar, allà on van, què és això que el Barça és
‘més que un club’.