29.04.2009 10:06

Bové: “La primera final em va marcar”

Carles Cascante

És el que més Finals a Quatre porta a l'esquena. A Berlín viurà l’onzena. I és que Toni Bové és, a banda d’una eminència en el camp de la fisioteràpia, un autèntic veterà en aquests esdeveniments. La primera final de Copa d’Europa el va marcar.

“Aquesta és la meva desena Final a Quatre, però realment seria l'onzena perquè jo vaig estar en la final de la Copa d'Europa de l'any 84, amb l'Antonio Serra, que va ser l’entrenador que em va portar a aquest club. En aquella final em vaig adonar realment de què significa el Barça i la seva gent. Vam perdre aquell partit davant el Banco di Roma a la segona part. Ells tenien dos grans jugadors, Larry Wright i el Clearence Kea, un base i un pivot que ens van fer molt mal”, recorda Toni Bové.

Un sentiment especial

Bové va explicar també a Barça TV i www.fcbarcelona.cat que el pitjor de tot va ser veure les cares dels aficionats després del partit. Allò el va impactar: “Va ser en aquell moment quan em vaig adonar de què significava el sentiment barcelonista. Uns cops guanyes i d’altres perds, però quan vam sortir fora i vam veure tots els autocars amb la gent, encara ens va deixar més tocats. Allò ens va deixar la pell de gallina. A partir de llavors cada final m’ha servit per integra-me més encara en el món del Barça. Han caigut nou Finals a Quatre més i aquesta serà la desena. Jo he tingut la sort de ser quatre cops segon, quatre cops quart i un cop primer.”

Sant Jordi i París, la millor i la pitjor

De les que recorda “amb més carinyo", evidentment, ens va parlar de la del Sant Jordi. La més trista, però, és la que es va perdre a París: “Va ser l’any 1996 contra el Panathinaikos. Ens van guanyar en l'últim moment amb un tap il·legal de Vrankovic, després d’una safata de José Montero.”

“També va ser especialment trista la que vam jugar a París l’any 1991. Audie Norris va jugar totalment lesionat de l’espatlla i recordo que el dia abans del partit al matí vam anar amb el doctor Albanell a veure una eminència de l'espatlla, el doctor del París Saint Germain. Al final vam decidir no infiltrar-lo, però l'Audie ho va donar tot”, comentava un emocionat Bové.

El dit de Karnisovas

Finalment, Bové comentava una de les anècdotes que mai s’havia conegut. L’any 1997, a Roma, en la final contra l’Olympiacos, Arturas Karnisovas va jugar tota la segona part amb un dit trencat: “Arturas Karnisovas es va lesionar i es va trencar un dit. I això es pot dir ara, però en aquell moment no era adient fer-ho. Bé, de fet, se li va sortir un dit de lloc a la mitja part i amb el dit reduït i embenat va poder jugar tot el partit.”