25.11.2008 13:10

Zalgiris: el record de Grenoble 85

Carles Cascante

El Zalgiris Kaunas, el pròxim rival del Regal Barça a l'Eurolliga, sempre serà un equip de gran record per als aficionats barcelonistes. Grenoble 85 va significar el primer gran títol europeu de la secció: la Recopa.

Manolo Flores, actual adjunt a la Direcció Esportiva del Regal FC Barcelona, era l’entrenador d’aquell equip. Feia pocs dies que havia pres el relleu d’un històric a la banqueta barcelonista, Antoni Serra. La final de Grenoble es presentava com una oportunitat històrica i l’afició va respondre en massa: “És un record inoblidable. Vaig agafar l’equip en substitució d’Antoni Serra i recordo especialment l’ambient que es va viure a Grenoble. Aleshores, als aficionats russos no els deixaven sortir del país i els nostres van respondre en massa i van omplir el pavelló.”

Un gran Zalgiris

L’aleshores equip de l’extinta Unió Soviètica tenia una gran qualitat. Sabonis era un jugador cridat a fer història i així va ser un cop va aconseguir sortir de l’equip verd-i-blanc. Flores recorda la final com un matx complicadíssim: “Va ser un partit molt igualat. Ells tenien una qualitat innegable, amb Arvidas Sabonis, Sergei Iovaisha o Rimas Kurtinaitis, entre d’altres, tots ells jugadors de primer nivell europeu. Nosaltres, però, amb l’ajuda de la nostra afició, vam fer un gran partit i vam aconseguir aquella final.”

Una de les curiositats d’aquell partit, però, va ser que “mai es va arribar a acabar”, recorda Flores. La invasió de camp per part dels aficionats barcelonistes a manca de dos segons per al final, va obligar a acabar-lo abans d’hora.

De la Cruz, un altre dels protagonistes

El matx va acabar amb triomf blaugrana per 77 a 73. Un dels herois d’aquesta final va ser Juan Domingo De la Cruz. El ‘Lagarto’, com era conegut en el món del bàsquet, va anotar la darrera cistella d’aquell matx i recorda emotivament aquella fita històrica: “La pista estava increïble. Sempre que em fan recordar aquell moment dic el mateix. Va ser el meu millor moment com a jugador de bàsquet. Va ser un partit duríssim, però tot el que va venir després d’aquell triomf no es pot explicar amb paraules.”

De la Cruz també comenta, a tall d’anècdota, que un dels companys que tenia en el vestidor d’aquell equip, el nord-americà Mike Davis, cridava com se sentia en veure com els van rebre pels carrers de Barcelona: “Davis deia que mai l’havien rebut així a la seva vida. Deia també que se sentia com el president dels Estats Units d’Amèrica. Que se sentia una persona molt important. La veritat és que no s’ho acabava de creure.”