
22.01.2010 13:22
Cristina Collado / Carles Cascante
Amb el partit d'aquest dissabte a València, Juan Carlos Navarro igualarà la xifra de 422 partits d’ACB amb la samarreta del Barça. Una xifra, fins ara, en mans del mite dels anys 80, Epi.
Epi: "Ho veig com una cosa molt difícil de fer al FC Barcelona, ja
que en un equip d'un gran nivell és més difícil aconseguir-ho. Ell no només va aconseguir aquest
rècord sinó que crec que em superarà també en partits globals que he jugat amb el Barça, que no són
de Lliga ACB. No tinc cap dubte que estarà cinc o sis anys més i es retirarà amb la samarreta del
Barça."
Epi: "Buf, és una llista interminable. Quan jo vaig començar i
durant molts anys nosaltres no teníem professors d'INEF, les pistes no eren totes de parquet, les
pilotes no eren totes iguals, agafaves tres avions per anar a un lloc... Hi ha infinitat de coses
que són diferents. El que passa és que cada un ha de viure la seva etapa i jo estic molt content
amb la meva, i la vaig gaudir com ningú ho ha pogut fer. Pel que fa al bàsquet específicament,
sobretot ha canviat l'aspecte físic. Ara es treballa molt més aquest aspecte i es prepara molt
més."
Epi: "N'estic convençut. És un equip absolutament concentrat i amb
ganes de jugar. Sumen una ratxa de 25 victòries sobre 26 possibles. Des de principis de temporada
estic convençut que quedaran campions de la Lliga ACB i de l'Eurolliga, i això ampliarà una
trajectòria que ja ve de l'any passat. Encara poden tenir encara quatre o cinc anys molt bons."
Quin entrenador els ha marcat més?
Epi: "A l’Aíto el vaig tenir deu anys com a entrenador i va suposar un canvi en tot el
que era el bàsquet fins aleshores. Van començar a fer més rotacions, es va començar a jugar amb més
jugadors, es treballava més l'aspecte físic i es defensava molt més. Ha estat un entrenador que,
potencialment com a jugador, em va fer canviar més."
JC: "Jo no em mullaré. Sens dubte, el més important és aprendre de cadascú. Cada entrenador
té la seva forma de treballar. Aíto va ser important perquè era quan començàvem, però n’hi ha
hagut molts més. Ara estic contentíssim amb el que tenim perquè es pot dialogar amb ell i això és
una cosa molt important. Es pot parlar coses fins i tot de fora de la pista sense preocupació.
L'aspecte mental de l'equip és molt important."
I quin ha estat el seu millor record?
JC: "És fàcil, una cosa que no té l’Epi (rialles). L'any del triplet del 2003 amb la
Lliga Europea a casa, al Sant Jordi. Allò va ser una cosa inoblidable, encara que potser no era un
jugador tan important com puc ser-ho ara. És una cosa que li feia falta a aquest club."
Epi: "Jo també em quedo amb la Copa d'Europa del 2003 (rialles). Jo sempre he dit que el que
més m’il•lusionava des que era un noi i vaig començar a jugar a bàsquet era poder
guanyar la Copa d'Europa i mai ho vaig aconseguir. Ha estat alguna cosa, en aquest aspecte, molt
dura. El que passa és que la vida et pren unes coses que tu vols i te’n dóna altres que ni
esperes. Aconseguir tots els altres títols que es poden aconseguir amb el club o coses que he
aconseguit amb la selecció, com ser el jugador que ha disputat més partits, o portar la torxa
olímpica..., són coses que ni tan sols m’havia plantejat. I a part el reconeixement, que és
molt més bonic. El reconeixement de moltíssima gent que et va animant i que et fa veure que has
deixat una empremta amb el pas del temps.”
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona