03.05.2010 16:11

París: a la tercera, la vençuda?

Llorenç Tarrés

A la capital francesa el FC Barcelona ha jugat dues finals de l’Eurolliga, totes dues de dolorós record. El 1991 es va patir un malson en forma d’equip, la Jugoplastika. La de 1996 sempre serà recordada pel tap il·legal de Vrankovic a Montero.

De les deu participacions del FC Barcelona en una Final a Quatre, dues han tingut seu a París, ciutat de record agredolç per al barcelonisme. A la capital francesa el Barça de futbol va guanyar una Champions, la de Ronaldinho, Deco i Rijkaard, la del gol de Belleti, segell inesperat de campió, però també hi ha perdut dues Eurolligues.

El malson de la Jugoplastika

Dues edicions marcades en vermell en la història del barcelonisme, si bé per motius diferents. La primera derrota, la de 1991, va ser a mans del Pop 84, la denominació que aquell any tenia la mítica Jugoplastika d’Split.

Aquest petit club croat va cuinar una fornada de mítics jugadors com ara Kukoc, Perasovic, Savic, Radja i companyia, que es van convertir en el pitjor malson del Barça d’Epi, Solozábal, Norris, Jiménez... A aquell gran Barça només li va faltar el títol europeu i això és, sens dubte, per culpa del conjunt d’Split.

A París, la Jugoplastika va derrotar el Barça que aleshores entrenava Maljkovic a la final per un ajustat 72-65, amb un Zavic estelar (27 punts, rècord en una final de F4). Però ja a Munic (1989) i Saragossa (1990), els croats havien tancat les portes de la glòria al Barça.

El tap més famós (i il·legal) de la història

La gran espina, però, l’infaust record data de 1996, quan el Barça tornava a París per intentar, ara sí, guanyar la primera Eurolliga. Tampoc va poder ser. Aquest cop, a causa d’una acció polèmica que va donar la volta al món.

Stojan Vrankovic i José Antonio Montero van protagonitzar una de les jugades més famoses de la història del bàsquet europeu. Barça i Panathinaikos s’enfrontaven a la final –els blaugranes havien derrotat el Madrid, els verds s’havien desfet del CSKA a semifinals-, un partit que els grecs dominaven clarament. No obstant, una espectacular remuntada blaugrana va deixar el marcador en 67-66 a pocs segons del final.

Aleshores, una recuperació de pilota va permetre a Montero enfilar la cistella rival, però el seu llançament el va taponar il•legalment el pivot Vrankovic. L’enorme polèmica generada només va servir perquè la FIBA enviés un escrit on reconeixia l’error i proclamava el Barça com a “campió moral”. La missiva encara sobreviu al Museu del Barça, rememorant un sentiment d’indefensió, d’injustícia absoluta.

Han passat 14 anys des d’aquella jugada. A París es va perdre la final de 1991 però l’espina de veritat és la de 1996. París, ens en deu una i el Regal Barça de Xavi Pascual ho té ben present.