06.05.2010 14:09
Sònia de Alba
Un 11 de maig, el de 2003, el deute pendent de la secció de bàsquet blaugrana es va saldar a casa. El Barça va ser el millor durant tota la temporada i va confirmar-ho al Sant Jordi.
Amb aquella doble victòria, el FC Barcelona es va treure una espina. El deute històric de la
secció de bàsquet va passar a ser això, història. Rodrigo de la Fuente, aleshores capità de la
plantilla, va aixecar al bell mig del Palau Sant Jordi un títol tant desitjat com treballat i
merescut.
Les set participacions prèvies a la Final a Quatre van tenir un regust agredolç. Tota una
trajectòria de desencisos finals però que cal valorar moltíssim, ja que gràcies a aquella feina el
Barça pot presumir de ser el club amb més participacions a una F4. El primer equip de bàsquet
blaugrana és un dels pocs que sempre, amb més o menys regularitat, ha estat a la primera línia
europea.
El CSKA, primer escull
Amb Svestislav Pesic a la banqueta, i Dejan Bodiroga com a gran
referent, acompanyant un explosiu Navarro i un experimentat Gregor Fucka, més el carisma de Sarunas
Jasikevicius i un estol de jugadors de la talla de Patrick Femerling, Anderson Varejao, Roberto
Dueñas, Rodrigo de la Fuente i Nacho Rodríguez, el Barça va saber treballar amb cap i paciència per
superar un seriós CSKA de Moscou.
L’equip rus, dirigit pel professor Dusan Ivkovic i liderat per John Robert Holden i el
grec Papaloukas, va saber reaccionar a la represa, després d’un segon quart magnífic dels
blaugranes. L’estira i arronsa va caure de la banda local als darrers minuts de partit.
El Barça es plantava a la final, a la seva final, en guanyar aquell partit per 76-71.
La Benetton de Messina es rendeix
Allà l’esperava la Benetton de Langdon, Garbajosa, Edney, Pittis,
Nicola, Marconato... L’equip italià s’havia desfet del Montepaschi en una semifinal
italiana molt intensa i que van guanyar els d’Ettore Messina per 62-65.
Més de 16.600 persones no es van perdre un enfrontament monumental. Dueñas i Marconato van
arrencar la final amb el salt inicial, que va donar pas a una exhibició d’uns Bodiroga i
Fucka superbs. De la Fuente va ser un suport valuós per als cracs del Barça, que va decidir el
títol a un minut i mig del final. Un parcial de 6-0, firmat per Bodiroga (MVP de la final), va
deixar el marcador en el definitiu 69-58. Només calia que el rellotge avancés i així ho va fer
davant l’alegria dels aficionats: 76-65 i primer títol de la història pel FC Barcelona.
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona