El Regal Barça s’ha proclamat campió de l’Eurolliga en vèncer amb contundència l’Olympiacos a París. Els de Xavi Pascual han ofert un autèntic recital col·lectiu i han dominat amb autoritat de principi a fi.
A banda de la ciutat de la llum i de l’amor, París és la ciutat del Barça. És a la
capital francesa on el 17 de maig del 2006 l’equip de futbol es va proclamar campió
d’Europa per segona vegada i la secció de bàsquet ha fet el mateix el 9 de maig del 2010. En
el Palais Omnisports, en què la Jugoplastika de Kukoc (1991) i un tap il·legal de Vrankovic (1996)
li havien negat anteriorment el tron continental, el conjunt que dirigeix Xavi Pascual ha establert
la justícia històrica.
S’hi ha adjudicat la segona Eurolliga amb majúscules. El Regal Barça ha practicat un
bàsquet incontestable de principi a fi. El talentós Olympiacos s’ha vist superat en tot
moment pel joc elèctric culer. Ha perdut els quatre parcials. I és que ha estat un recital
d’intensitat col·lectiva. Evidentment, els 21 punts de l’MVP Navarro i els 14 de
Mickeal han estat determinants, però el Barça ha forjat el seu triomf a partir d’una defensa
impenetrable i d’un ampli ventall de recursos ofensius. Brillant. És un campió de luxe.
Final d’alçada
El combat entre dos gegants no ha decebut les expectatives. El Regal Barça ha sortit
força ben parat de l’intercanvi de cistelles inicial en què els dos equips s’han
carregat de personals. Navarro i Teodosic han assumit la responsabilitat de seguida (17-13, min 6).
Els pivots blaugrana també hi han posat molt de part seva per frenar l’enorme potencial físic
de l’Olympiacos. Gràcies al treball defensiu i a la fluïdesa amb la pilota, s’ha
escapat d’11 punts (min 8). El resultat al final del primer quart era alt: 28-19. Bon senyal.
Per sobre dels 10 punts
Controlaven el rebot a les dues bandes els de Xavi Pascual, que feia ús de la seva extensa
banqueta. Tot i això, els grecs han fet gala de les seves extraordinàries individualitats i
semblava que aguantaven el ritme (35-28, minut 15). Però la direcció magistral de Ricky Rubio és
irresistible i el seu equip ha assolit un nou màxim avantatge (43-30, min 28). Disposar del millor
Navarro i d’un lúcid Ricky en una cita així és una garantia. És decisiu. Com ho ha estat la
tercera falta de l’estrella rival, Teodosic, abans del descans (47-36).
Moment delicat superat
La reacció atenenca al començament del segon temps ha obligat Pascual a canviar de base
(47-40, min 28). Víctor Sada tindria un paper principal en la resta del matx. Tres minuts ha tardat
el Regal Barça a anotar, per mitjà d’un gran Mickeal. L’Olympiacos ha enfortit la
defensa i impedia les cistelles senzilles que s’havien repetit en la primera part. De totes
maneres, l’equip, liderat per Juan Carlos Navarro, ha aguantat l’envestida del
contrari. En el pitjor moment blaugrana, Sada ha conservat la calma i restablert el domini després
d’un triple genial i una assistència (60-47, min 27). El moment més delicat del partit havia
estat superat amb èxit (64-50, min 30).
Tirania culer
La distància s’intuïa inabastable per a l’Olympiakos. El Regal Barça ha confirmat
que és el millor equip d’Europa en un impecable últim període. No ha deixat cap opció al
rival. Ha continuat agressiu en defensa i molt clarivident en atac. Un triple de Morris ha rubricat
un 71-52 que ho deia tot (min 34). Recordava el marcador de la final del 1997, a Roma. El
dominador, però, s’ha invertit. Al final, màxima diferència: 86-68. El Barça mana de nou a
Europa. Sense discussió.
L'equip blaugrana ha estat molt superior a l'Olympiacós. Fotos-Álex Caparrós-FCB