05.09.2009 14:28
Sada: “Ja sé com van les coses i el que he de donar a l’equip”
Sònia de Alba
Tot i que només té 25 anys, Víctor Sada és un dels jugadors que més i millor coneixen el Barça. El base de l’equip de bàsquet sap com funciona la casa i, per això, està preparat per donar-ho tot.
Format a la base de la secció de bàsquet i debut a l’ACB amb el FC Barcelona. Víctor Sada és
un producte amb segell blaugrana. Tot i que va haver de marxar al Girona per disposar de minuts i
demostrar la seva vàlua, el base ha fet palès que el seu treball és de molta qualitat.
Sada arrenca la setena temporada al màxim nivell i ho fa al Regal Barça.
“Ara, amb un any més d’experiència tot serà teòricament més fàcil”, afirma
un il•lusionat Víctor des de l’estada del Regal Barça a Encamp (Andorra).
Però el badaloní sap que ningú es pot adormir i que el rendiment ha de ser màxim. “Tal
com està pujant la gent jove, que amb 19 i 20 anys ja tenen un nivell altíssim, sembla que amb 25
anys no siguis tan jove”, afirma amb resignació Sada tot i que continua amb la reflexió:
“Em considero jove i sobretot amb experiència. Ja sé com van les coses i el que he de donar a
l’equip.”
Un equip compensat
Les incorporacions que ha fet el Regal Barça per aquesta temporada han diversificat
les possibilitats de joc de l’equip. “Podem jugar de moltes maneres. Pete Mickeal és un
‘3’ que juga interior i haurem de canviar el nostre estil de joc. Els dos
‘4’ – Terence i Lorbek – són diferents a Andersen i Ilyasova”, raona
Víctor Sada.
De moment, amb Mickeal, Ndong i Morris ja en fase d’adaptació amb la resta dels
companys, les vibracions són bones: “Pete i Boni ja coneixen l’ACB i també ens coneixen
a nosaltres i es nota que tot és més fàcil. Per a Terence és més complicat. Però està molt
implicat.”
Com a un dels directors del joc blaugrana, Víctor té clar quin és el seu rol: “Jo, com
sempre, em comprometo a donar el màxim, fent això que sé fer. Donar-ho tot perquè l’equip
guanyi i res més.”
Treball, treball i treball
La pretemporada està sent exigent. Com totes, també s’ha de dir. Però el Víctor va ser
intervingut del colze
al mes d’agost i ha hagut de variar lleugerament la seva rutina respecte a altres
temporades.
“Ha estat l’estiu en què he estat més parat. He estat de vacances, després em van
operar i vaig passar dues setmanes sense fer res”, relata el jugador que també reconeix que
costa tornar a agafar el ritme: “Físicament em trobo bé però un pèl cansat, normal a la
pretemporada.”