30.10.2009 14:37
Grimau i Morris es deixen veure
Sònia de Alba
Són dos homes amb rols menys protagoniste, a priori, però en el joc del Regal Barça tots els efectius hi tenen cabuda. Contra la Cibona al Palau, tant Terence Morris com Roger Grimau hi van dir la seva.
Morris va completar un partit pràcticament perfecte. Amb un 23 de valoració, l’ala-pivot va
ser el millor jugador del
Regal
Barça-Cibona
. Amb 15 punts (amb 5 de 5 en tirs de dos, 1 de 2 en triples i 2
de 2 en tirs lliures), més quatre rebots i una assistència, el nord-americà va convertir-se en
un referent durant els primers minuts de joc.
Seriós sobre la pista i també molt serè, Morris va rebre el reconeixement del Palau i del seu
entrenador. “Estic molt content per ell perquè no ha tingut la sort gairede cara fins
ara”, va explicar Xavi Pascual en la roda de premsa, i també va afegir que “és un
jugador que ens pot aportar moltes coses.”
El jugador, conscient que pot donar molt més, va expressar que se sentia content per haver
ajudat l’equip i que tot plegat havia estat un reflex directe de la feina de la setmana i de
la confiança que li dóna Pascual.
El capità, també
Roger Grimau és un home que es deixa la pell – algunes vegades
de manera literal – durant el partit. Amb més o menys aportació ofensiva,
en el que mai falla el capità és en el desgast, allò que sempre demana un entrenador i
que és molt difícil de valorar estadísticament.
Grimau aporta coses que ajuden a fer créixer l’equip. Però també ha sabut
aprofitar els seus moments. Per exemple, amb 9 punts (4 de 5 en tirs de dos) i 3 assistències, el
44 blaugrana va firmar cistelles contra la Cibona de les que fan esperonar el públic.
Tot i que no és gaire habitual que esmaixi, Grimau també demostra una gran capacitat
física. Un dels moments que ni l’afició blaugrana ni el jugador oblidaran és l'esmaixada que
va firmar contra el DKV Joventut al segon quart en la quarta jornada de l’ACB. Pels amants
del bàsquet, podria equiparar-se a l’esmaixada que va fer Rudy Fernández amb la selecció
espanyola en la final olímpica de Pequín 2009 davant de Dwight Howard.
59 punts, per tercer cop
Contra el Fenerbahçe el resultat final va ser de 59-82. Contra el DKV Joventut, 92-59 i davant de
la Cibona, 81-59. El senyal d’identitat de l’equip, la defensa, es manté a un nivell
envejable. Però contra els croats podria haver estat millor. “Valoro molt positivament haver
deixat un altre rival amb menys de 60 punts, però ens podríem haver estalviat 9 o 10 punts
fàcilment, que hem deixat escapar com a conseqüència de tres pèrdues de
pilota en la primera línia i d'uns rebots en atac que no hem tancat bé en el segon
quart”, va explicar un Xavi Pascual, sempre exigent, en acabar el partit.